La destrucció dels hereus


Em produeixen tristesa, ràbia, i molts sentiments més els RESULTATS ELECTORALS del dia 10 de Novembre. 

Tristesa, ràbia, i desesperança de constatar la poca categoria dels polítics actuals, que s'escorren de les seves responsabilitats, carregant la culpa en aquells que amb el seu acord van facilitar que durant quaranta anys fins avui existís convivència democràtica. Amb la possibilitat de canviar allò que no agrada esta oberta a la Constitució. 

No hi ha ningú entre els actuals polítics que arribe a les soles de les sabates d'aquells que van saber arribar a un consens. La Transició, tan criticada i culpabilitzada de tot, demostra la categoria d'aquells polítics. Els que avui la critiquen van néixer amb ella. No han tingut la fermesa, o collons (escriguin Vostès mateixos el qualificatiu) per rectificar allò que va servir per llavors, i en aquell context socioeconòmic. 
Tots, tots aquells que critiquen la Transició Espanyola, no van viure els anys de dictadura. No van viure els moments de màxim perill durant el procés. No van estar mai en perill de ser cridats a files i complir el servei militar en un temps especialment fràgil, escoltant i veient actituds dels comandaments militars totalment involucionistes i fets que d'haver-se posat en marxa haguessin, segurament, proporcionat més sang a aquesta terra de Machado i Miguel Hernández, més sang de germans regant trinxeres. La matança dels advocats del carrer Atocha. Els segrestos i assassinats d'ETA i el moviments de sabres a les sales de banderes no va espantar aquells que van manejar les primeres passes. 

Els polítics actuals, fills dels que van orquestrar la Transició, no han tingut la categoria política ni sentit d'estat, ja que no corrent riscos, no han fet res per adaptant-la a les noves sensibilitats, la qual cosa s'ha traduït en una greu ruptura de la convivència.

 Les eleccions de el 10 de Novembre amb l'auge dels nacionalismes extrems (l'espanyol i el català, sobretot), i les dretes radicals i intransigents, són la constatació de la deixadesa dels que van néixer en la democràcia de la Transició, aquesta en la qual els seus pares van acordar conviure. 

Només les actituds de la generació dels que avui tenen 35- 55 anys els que han enverinat la Transició. L'esperit de diàleg, consens i honradesa. 

Necessitar dues eleccions generals en menys de sis mesos, per no arribar a un acords en les primeres, i si pot ser al cap de tres dies de la segones, a mi que sembla, si més no, perquè demanessin perdó, i suspendre'ls (doblar-les hores ) i feina I sense sou. 

Posen fi a l'ús i abús de l'centralisme i nacionalisme espanyol que en comptes de negociar i reformar, es va dedicar durant molt temps a humiliar. 


Els Pactes de La Moncloa
Vegen la història, posen-se a imitar els polítics de 1975-1984, deixin de araganear i posin-se les piles i uneixin els greus estrips produïtsa la nostra (pell de brau) Espanya.

 Benissa, novembre de 2019

Comentaris