QUARANTA-U - L´EP i JO.- La meua droga.

Oh, tènue blava el·lipse levodopa,

que quan recta actues,
jo escape de la meua presó, no fluctues
i jo torne a la vida vent en popa.

Francisco Montesinos Lahoz

En quatre versos, Paco Montesinos retrata i resumeix que és per a un parkinsoniano el famós Sinemet, nom comercial de la composició farmacèutica que conté com a principis actius la carbidopa anhidra i la levodopa.

Com ja he repetit en diverses ocasions la malaltia de Parkinson és una malaltia crònica que es caracteritza per moviments lents i inestables, rigidesa muscular i tremolors. Si no es tracta, pot originar dificultats graves  per a portar una vida normal.

La dopamina, és una substància que es produeix de forma natural en certes cèl·lules del cervell, i que actua transmetent missatges a la regió del cervell que controlen el moviment muscular. Quan es produeix poca quantitat de dopamina, apareixen dificultats en el moviment i altres molts sintomes.

James Parkinson va fer el seu descobriment, en 1817, i en aquells dies l'esperança de vida no aconseguia els 50 anys, i precisament la incidència d'aquesta malaltia neurodegenerativa s'incrementa precisament després d'aqueixa edat.

No va ser fins a 1961, quan el “miraculós efecte” de la levodopa en la malaltia de Parkinson va arribar de la mà de Oleh Hornykievicz, que la va injectar a pacients amb una gran incapacitat per a moure's (acinesia). I la milloria va ser espectacular.

Levodopa actua reposant la dopamina en el cervell, mentre que carbidopa assegura que arriba al cervell. Quan a la maquinària que constitueix el nostre cos li falla una connexió, un enllaç, es desencadenen una sèrie d'efectes que en major o menor mesura fan a qui els pateix, dependent de la droga benefactora.


La levodopa és la nostra droga. Esta, quan la prenem per via oral, s'absorbeix ràpidament en l'intestí prim. Les proteïnes, tan necessàries per al desenvolupament humà, són en el nostre cas, enemigues de la levodopa, doncs dificulten la seua absorció. En condicions normals els seus efectes es produeixen entre 1/2 i 2 hores després d'una dosi oral i el seu efecte mitjà és d'1 a 3 hores.

La seua existència fa que milers de persones, cada dia, “tornen a la vida vent en popa”, a recuperar l'equilibri, a desfer-se d'una rigidesa dolorosa, a tenir un rostre expressiu, a deixar de tremolar eixa mà, a expressar-se en veu alta i fort, a tenir confiança en si mateixos.

I, malgrat alguns dels seus efectes 
 secundaris, 

Visca doncs la L-Dopa!.

Complir la sentència.

Diguem que: el meu amic, familiar, veí ....

"La va acatar però no la va compartir".

Eixa frase, aqui escrita en passat, oïda tantes vegades (en present) als polítics, avui la repetix aci, una vegada complida, perquè en el seu cas, així va ser. Una sentència dictada en menys de 12 hores i carregant tot sobre una part, no podia ser.

En el que no va compartir, ho va recórrer, i va tornar a "acatar però no compartir" la sentència. I avui ha complit plenament la seua part i ha pagat l'acatada sentencia  judicial dictat en nom del Rei per la jutge de 1a Instància de Denia i la sentencia dictada en segona instància per l'Audiència Provincial.

No deu res. Ha cumplit la seua part. La part recurrent "compartira o no, i acatara o no", ha sigut rescabalada en les seues pretensions.

 No va haver-hi presó, per la qual cosa no hi ha foto d'acompanyament a l'entrada, ni titulars ni ningú esperava a l'eixida una vegada complida la pena. Però este ultim any ha sigut una presó cada dia. L'embargament ha sigut tan inhumà que la supervivència a sigut gràcia als amics/as.

Ara pertoca a eixa part rescabalada, complir la part de la sentència que en 2a instancia li enmenda a la jutge de Denia  l'Audiència Provincial.

I asi de clar és i deuria de ser.


Però no. Despres de burlar, amb una caracteritzacio irreal, còmo de teatre, falsejant l'aspecte fisic. D'enganyar i falsejar proves. De fals testimoniatge i perjuri. Despres de tres anys, despres de ser rescabalada com a part recurrent, encara amb tot açò, no ha sigut bastant.

No. No és suficient. El despit no ha sigut rescabalat i encara, encara no se li ha vist mossegar la pols. El desgraciat segueix viu, amb bon aspecte i sembla feliç.

La malaltia no ha causat estralls visibles. La façana exterior és d'alta gamma.

Per altre costat, ell es va fer el proposit de mantenir el tipus fins al final, no deixar-se guanyar,  a no donar pena ni provocar compasiò. 

Al fet que ningú veja les seues febleses i sofriments.

A no llepar-se les ferides en un racó.