De proverbis xinesos.

En l'espai de pocs dies he llegit en sengles escrits, que se citaven proverbis xinesos, segons deien els seus autors. Em va semblar que anaven dirigits a ...

Les frases eren:

“Si no eres part de la solució, eres part del problema.”
"Quan bufen vents de canvi, alguns construeixen murs. Altres, molins."

Tots dos proverbis són una crítica cap a qui/nes no estan per la negociació, per donar solucions, pel canvi, pel progrés, En tot cas es refereixen a un oponent.

Monument a la xerrameca politica

Quede com a declaració de principis, que tot el que fa olor de xinés, em posa en alerta. La culpa la tindran, segurament, les tendes xineses, tan abundants i substitutes de el “tot a 100”. Les tendes, amb productes “chiveados”, que a la vista, quasi fins al nom copien, i ens atrauen per un preu molt atractiu. Després, quan ho apliquem o usem, dura just eixe moment. Si és un tornavís, es descantilla. Si és una cinta adhesiva, dura pegada el moment de pegar-la. Si és un retolador marcador fosforescent, l'endemà ja no té color ni fosforescència. Bé, així, quasi tot allò que hauria de durar més d'un dia.

Es parla molt de la saviesa oriental. No dubte d´eixa saviesa. I a les proves em remet. Ens han copiat el “tot a 100”, ens han copiat el “Pos-it” que es pega un moment, ens han copiat el cable “*HDMI”, que a causa del seu escàs material conductor no serveix per a la seua comesa.

Ara, de debò. La cita de proverbis xinesos, és una altra còpia “tot a 100”. La cultura occidental i en concret nostra cultura, la nostra llengua, té un proverbi per a tot. No cal anar al cercador de proverbis xinesos. Si cerquem en les nostres converses diàries, segur que en algun moment usem un, o hi ha d'aplicació un.

Quan algú “intelectual” en el seus escrits o discursos  fa un ús exagerat de cites de proverbis xinesos o nepalesos, o inclou cites de frases “famoses” d'algun personatge, a voltes desconegut, poc conegut, o conegut, em fá que la seua intenció és la de demostrar-nos que posseeix una vasta cultura i un intel·lecte tan despejat, que per a cada situació, pensament o cas, té la frase que va escriure un tal “*Matusalem”, certificant que el que ell està publicant, amb antelació i sense tenir en compte el veredicte dels seus hipotètics lectors, està avalat des del principi dels temps. Contradient-me, vaig de cites i comence amb Baltasar Gracián i una de les seues frases: “El primer pas de la ignorància és presumir de saber”.

Flac favor li fan a la població aquells que en compte de confluir programes i necessitats de la ciutadania, i cercar coincidències, tal com es van comprometre i es van inscriure per a accedir i dedicar-se, certifiquen el seu desacord a intercanviar proverbis xinesos. I cite a Henry Ford, “Arribar junts és el principi. Mantenir-se junts, és el progrés. Treballar junts és l'èxit”.

De les cites a que em referisc:

La primera, se li atribueix a Lenin, que és possible que ho copiara dels xinesos o dels manxúes, qui sap?.
La segona, no hi ha acord en la procedència, uns altres li donen una procedència anònima, però si es vol serà xinesa o mongola. Qui sap?.

Este diàleg de sords. Este dialec de desacord poc diu d'aquells que pregonen la seua disposició i bones voluntats cap als conciutadans als quals volen millorar la vida. Si ells mateixos no arriben a coincidències. Què hem avançat?.

Propose a continuació unes cites que vindrien a substituir les abans citades:

- “Si un no vol, dos no és barallen”, de la meua mare.
No s'està disposat al dialec i a l'acord. A cedir un pas. A aconseguir un 10%, enfront d'un 0%?.

- “Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb ell, llavors es torna el teu company.”, de Nelson Mandela.
No s'està disposat a perdonar o oblidar velles picabaralles. A deixar l'orgull, el personalisme, la desconfiança i la prepotència en la cambra de les andròmines?.

- “Si dos individus estan sempre d'acord en tot, puc assegurar que un dels dos pensa per tots dos.”, de Sigmund Freud.
No s'està disposat, al fet que de la normal discrepància i visió de les coses li traguem una combinació amb la millor essència?.

- "Hi ha tantes realitats com punts de vista. El punt de vista crea el panorama", José Ortega i Gasset.
Si al conjunt d'idees, sense imposicions, els trobem encaix, cedint una part i admetent una altra, el panorama no serà de tots?.

- "El progrés consisteix en el canvi", de Miguel de Unamuno.
I per fi, estem convençuts, o no, que cal canviar les formes, i hem de renovar i experimentar?.

La realitat és que les representacions polítiques no han aconseguit coordinar un canvi. I un canvi que acontente a la majoria. Seguim en una modorra o implas que no té aspectes d'acabar.

Estos dies, amb l'acord a nivell nacional, per a possibilitar un canvi en el govern, hi haurà opinions per a tots els gustos. No és el meu acord preferit, ja veurem el resultat. Però diu molt, que amb alguns no vulga pactar ningú, i uns altres, almenys ho intenten.

Ací, les formacions bullíen abans de les eleccions, ara, fins a la més participativa ha quedat en un ambient familiar. Alguna cosa falla.

Portem nou mesos de legislatura. Solament observe una carrera de mocions o propostes, com un, a veure qui presenta més!. Totes elles molt encertades, però, qui les aplica?, qui fa el seguiment dels resultats del seu compliment?. I al final ens felicitem perquè en el sorteig una d'elles s'ha complit.

I a tots se'ls omple la boca de BENISSA, i convinguem que tot és qüestió d'humilitat i generositat.

Si no és així, no hi haurà progrés.

12.752 dies, que són, 34 anys i 11 mesos.

El dia 9 de febrer hauria complit 40 anys de treball en el Servei Municipal d'Aigües Potables de l'Ajuntament de Benissa. Les circumstàncies de la vida solament van permetre que foren 34 anys i 11 mesos.

Durant eixos 12.752 dies, vaig escriure una part important del llibre intangible (de moment) de la meua vida. Una història que necessita de repòs i una mica de maduració.

Quan vaig accedir, el 9 de febrer de 1976 (per a la SS el 1.03.1976), la plantilla de l'ajuntament era molt reduïda. Els sous en l'administració, eren més baixos que en el món laboral. Ningú volia anar a treballar a l'ajuntament. Ni al Servei d'Aigües Potables, ni a cap de les places vacants. Teníem mala fama.

Amb el creixement de Benissa, la plantilla municipal va créixer per a donar cobertura a les creixents necessitats de serveis comunitaris. Generalment, i en un primer moment,  van ser les xiques els qui van prendre possessió de les places que s'anaven convocant, certificant-se així, la revolució en el món del treball, per l'entrada de la dona en el món laboral.

Fins a un temps en vaig relacionar intensament amb un gran nombre de treballadors, fins i tot vaig ser Delegat de Personal i membre del Comitè d'Empresa. El creixement abans esmentat de la plantilla, em va anar distanciant del coneixement personal dels mes nous companys de treball.

Durant la meua relació laboral vaig coincidir amb 4 alcaldes i una llarga llista de regidors. Amb el temps vaig anar veient com, aquells que havien entrat voluntàriament, s'anaven professionalitzant. El silló i la vara va passar a ser un treball, i traduïen els vots percebuts, com a aplaudiments a la seua gestió. Mai vaig expressar opinions ni preferències polítiques. Açò sí, se'm va etiquetar i em van passar per totes les afiliacions politiques.

Durant eixos 34 anys, he sigut testimoni, actor i sofridor de fets, decisions i tracte personal que a bou passat, semblen coses sense importancia, però que van soscavar l'admiració o la confiança en algunes persones amb les quals treballava (llija's polític), votat pels ciutadans de Benissa cada 4 anys.

Vaig conèixer a regidors amb esperit de servei i disposició desinteressada. Vaig conèixer a regidors que l'únic interès era solucionar qüestions propies o familiar. Vaig conèixer a regidors indignes i rastreros. Vaig conèixer a regidors de oides, la seua presència per l'ajuntament es limitava a donar el sí, el no, o abstenir-se en els Plens. Era aleccionat prèviament, i a cobrar les seues assignacions.

Em quede amb els primers.

Haver treballat per al meu poble em satisfà. Vaig tenir sort. El departament d'Aigües Potables, on vaig ser assignat des del principi, em va proporcionar coneixements apassionants i afany per modernitzar els equips i instal·lacions.

Solament hi ha un problema que persisteix, i és el més important. La matèria primera, l'aigua, és escassa i la dependència dels cicles humits i secs no està solucionat, encara que es va camí d'açò.

Avui, 40 anys despres, des del lloc on l'esdevenir de la vida m'ha col·locat, enyore la passió amb què escometiem millores pioneres. Però, mancant açò, al mateix temps, m'alegre perque els que allí van quedar, prossegueixen.

CAJAMURCIA tanca.

L´oficina i la pedra freda.

L´'oficina de la Banc Mare Nostum (BMN) a Benissa tanca.

Avui m'han saludat amb eixa frase. Ni bon dia, ni que tal?.

Em vaig quedar de pedra, com la pedra viva de l'església parroquial veïna a l'oficina bancària.

 Aquest matí, en passar pel carrer Bilbao, casualment, i amb el dia clarejant, he observat que anava a eixir del seu aparcament un furgó blanc amb rètols. En arribar a la seua altura, veig que és el donat per CAJAMURCIA a l'Ajuntament de Benissa. És el furgó que tan bon paper està jugant entre la gent gran de Benissa.

Aquest matí he de fer un tràmit en esta oficina i em trobe amb coneguts, i menys coneguts, clients de l'oficina. La incredulitat és general.

Com pot ser que, amb la clientela que tenen, tanquen?.

- Que si vull alguna cosa hauré d'anar …. A Calp!. A Denia!.
- Açò és increïble!.

La relació i el tracte humà, banc-client, açò s´acabat

La familiaritat perduda

Conèixer a cada client, sense arribar al compadreig, la simpatía, el tracte i la negociació, tot açò, no ho dispensa ja ningú a Benissa, 
 

Pagant les bacanals de alguns

Els altres bancs de la localitat han substituït a les persones per uns robots, per l'ull dels quals se'ns donen instruccions. Per la seua oïda li inserim un tros de plàstic anomenat targeta. Pel seu nas, com a drac mític, llança rajos rosats que lligen els nostres deutes. Per la seua doble boca expulsa diners o engoleix diners. La engolidora és més gran. Com no!!!.

Amb el temps la CAM de tota la vida va anar canviant i també Bancaixa i el Banc de València, “Ali-Bava i els 40 lladres”, es van fumar el capital de les prestigioses i potents entitats orgull dels valencians. S'esfumá, juntament amb el botí, el tracte amic i personal. 

Moltes promeses

Ara som xifres de vint dígits que espremen a comissions.

Però avui, el comentari general de la gent de Benissa, cap a eixa decisió dels estrategues economicistes, no era de lloances i flors.

Avui el comentari era: “vaja putada”, amb l´esfoç que li l'han dedicat  Empare i Vicente. Amb la de clients que tenen. Amb el ben que ho fan, Simpatia, atenció, ajuda …..

Lo rat penat ja es catala

Una altra vegada, el treball i el bon fer de, en aquest cas dos treballadors, i l'interès dels clients és atropellat per l'interès estratègic, del guany a costa del que siga, encara que estic segur que aquesta oficina no seria una càrrega, més be, li donaria bons resultats. Vaja vostè a saber quin "cony" va pensar la llumenaia del despatx on la xusma no entra.

Què podem fer?. Res. Solament, expressar la protesta cap a els qui proposen i els qui aproven eixes estratègies.

I participe a qui em llija que, esta és la meua carta de protesta. Carta que una vegada acabada vaig a publicar i fer arribar “a l'atenció del client” de l'entitat Banc Mare Nostrum, S.A.

Monopoli

I aquesta és la meua carta d'agraïment a Amparo Guerrero i Vicente Devesa, per la seua simpatia, la seua ajuda, els seus consells i molt més.

Estic convençut que aquesta vegada: La banca perd, senyors!!!.

He promogut una recollida de signatures demanant que no tanquen l'oficina. Vols signar-la?
 PICA AQUI     https://www.change.org/p/corporativo-cajamurcia-com-amparo-guerrero-bmn-es-no-al-cierre-de-la-oficina-de-cajamurcia-en-benissa-alicante