ENTREVISTAT -- Pedro Soliveres Cabrera, el de la "Vap". Pot ser l'últim dels grans empresaris del segle XX, de Benissa i Comarca.
17.12.2009
“Érem un grup d'amics, un equip que tènia il·lusió i en el qual anàvem tots a l'una”
“Érem un grup d'amics, un equip que tènia il·lusió i en el qual anàvem tots a l'una”
Fa uns anys, un eslògan turístic de Benissa deia “Benissa, Alta i Marina”. Si ens referim al casc urbà, l'apel·latiu de “Alta” esta clar, ja que fent una similitud amb Roma, ciutat dels set pujols; Benissa seria el pujol dels set miradors.
 |
| Vista des de la casa de Pedro Soliveres Cabrera |
 |
| Pedro Soliveres Cabrera |
Un d'aquests miradors esta en la anomenada Plana de Feliu, en esta zona, en els
primers anys 70 de segle passat, es construïsc una urbanització que es va
anomenar “L'Amistat”. Els dirigents de
l'empresa VAPF, SA es van construir uns chales,
que àdhuc avui són dels més moderns i luxosos de Benissa.
Però per allò que l'amistat dels dirigents es va trencar, en l'actualitat, en l'entrada de la urbanització existeix un retol que la denomina “Pla dels Molins”.
Visitem avui a Pedro Soliveres Cabrera, i per a accedir a la seua casa, hem de franquejar una gran porta corredissa, que s'obri després de prémer en el telefonet la tecla “Soliveres Tur” per a comunicar la nostra presència. Ens contesta Pedro: “avant”. I anem cap enllà.
En la porta de la magnifica casa, esta Pedro esperant-nos. Ens saludem. Passem a un ampli saló, amb una decoració i composició moderna i amb signes que s'acosten les celebracions del Nadal. El gran finestral té les cortines obertes i a través d'est, en un primer plànol s'observa un jardí ben cuidat. Després, una de les millors vistes de Benissa, els barrancs, les llomes i els “tosals” abancalats. Al fons, el blau del mar Mediterrani, on destaca la mola calcària del Penyal d´Ifac, com una nau berberisca encallada fa segles.
Potser, inspirats per aquestes vistes que tenen les cases d'aquesta urbanització, és pel que “ LA VAP “, així la anomenavem tots, referent en la Comarca com a empresa promotora des de finals dels anys 60, va batejar algunes de les seues urbanitzacions amb els noms de Montemar, Buenavista, Maryvilla o Balcó al Mar.
Veig a Pedro com sempre, la seua imatge per a mi no ha canviat en anys. És una persona més aviat baixa i amb una aparença tímida, al que la vida, tocant a l'estat físic no li ha sigut benèvola. Les primeres paraules és per a interessar-nos per les respectives saluts, que en el cas de Pedro, segons ens explica esta plena d'avaries i xacres, però ell, mai s'ha donat per vençut, encara que amb algun baixó lògic, es considera una persona vital i optimista.
Té en l'actualitat setanta-sis anys, tres fills i tres néts. Els seus fills Pedro, Bernardo i Juan, gestionen l'empresa VAPF, SA. El seu fill Pedro Javier és vicepresident de PROVIA (Associació de promotors immobiliaris de la província d'Alacant). Esta orgullós dels seus fills.
Es qualifica professionalment com a promotor i constructor. Compte que va començar treballant en el sector bancari als 18 anys. Opina que en la vida cal tenir intuïció, i ell creu, que en la seua vida professional l'ha tingut moltes vegades. Ara, els fills i la informàtica, de la qual no vol saber res, li han donat la possibilitat de deixar a poc a poc la responsabilitat de la seua empresa i dedicar-se a l'arquitectura. De jove anava bé amb el dibuix artístic i després va fer una mica de delineació, amb açò, i la seua experiència de tants anys en VAPF, considera, és suficient per a opinar amb autoritat, discutir amb arquitectes i dedicar-se en el departament d'arquitectura a realitzar projectes. En aquests moments esta acabant un que els ha portat dos anys de treball, és una composició de dos-cents apartaments, que se situa en una zona complicada amb un 50 % de pendent en la urbanització Cumbre del Sol. I encara que els fills no volen que treballe més, tots els dies, en l'ordinador Paco Ivars Such i ell amb paper i llapis, dóna vida als seus somnis.
Li proposem repassar els records del seu pas per l'Ajuntament com a regidor durant els anys 60 (1961-1967), ell és un dels quatre membres vius, de la Corporació Municipal que el dia 29 d'abril de 1964, va aprovar “l'adquisició de 500 participacions” d'un pou situat en el terme municipal de Benidoleig, anomenat Pou Cami Sanet.
Recorda Pedro, que ell va accedir a regidor nomenat per l'alcalde Adolfo Torres-Torres, pel sistema d'aquell moment. La gestió municipal a Benissa estava molt polititzada, per la qual cosa es perdia l'energia en discussions buides, la qual cosa no deixava temps per a pensar i desenvolupar projectes per al progrés del poble.
Sona el telèfon mòbil de Pedro, atén la trucada. El tema?, la jardineria de la seua finca. Dóna instruccions...
Seguim...
Arribat el moment de substituir a l'alcalde, en reunions prèvies amb els dirigents provincials es demana un nomenament no polític. Es proposa a Salvador Ivars, persona humil, que tènia possibilitats de dedicar-se a l'ajuntament. Tènia un negoci de fabricació de barres de gel, sense fills i que tènia un grup de gent que ho recolzava. Es nomena a Salvador Ivars.
La corporació presidida per Salvador Ivars estava formada per un grup d'amics, un equip que tènia il·lusió i en el qual anaven tots a l'una. No hi havia cap discrepància. L'equip, així ho diu, es planteja que necessitats tènia Benissa.
Però per allò que l'amistat dels dirigents es va trencar, en l'actualitat, en l'entrada de la urbanització existeix un retol que la denomina “Pla dels Molins”.
Visitem avui a Pedro Soliveres Cabrera, i per a accedir a la seua casa, hem de franquejar una gran porta corredissa, que s'obri després de prémer en el telefonet la tecla “Soliveres Tur” per a comunicar la nostra presència. Ens contesta Pedro: “avant”. I anem cap enllà.
En la porta de la magnifica casa, esta Pedro esperant-nos. Ens saludem. Passem a un ampli saló, amb una decoració i composició moderna i amb signes que s'acosten les celebracions del Nadal. El gran finestral té les cortines obertes i a través d'est, en un primer plànol s'observa un jardí ben cuidat. Després, una de les millors vistes de Benissa, els barrancs, les llomes i els “tosals” abancalats. Al fons, el blau del mar Mediterrani, on destaca la mola calcària del Penyal d´Ifac, com una nau berberisca encallada fa segles.
Potser, inspirats per aquestes vistes que tenen les cases d'aquesta urbanització, és pel que “ LA VAP “, així la anomenavem tots, referent en la Comarca com a empresa promotora des de finals dels anys 60, va batejar algunes de les seues urbanitzacions amb els noms de Montemar, Buenavista, Maryvilla o Balcó al Mar.
Veig a Pedro com sempre, la seua imatge per a mi no ha canviat en anys. És una persona més aviat baixa i amb una aparença tímida, al que la vida, tocant a l'estat físic no li ha sigut benèvola. Les primeres paraules és per a interessar-nos per les respectives saluts, que en el cas de Pedro, segons ens explica esta plena d'avaries i xacres, però ell, mai s'ha donat per vençut, encara que amb algun baixó lògic, es considera una persona vital i optimista.
Té en l'actualitat setanta-sis anys, tres fills i tres néts. Els seus fills Pedro, Bernardo i Juan, gestionen l'empresa VAPF, SA. El seu fill Pedro Javier és vicepresident de PROVIA (Associació de promotors immobiliaris de la província d'Alacant). Esta orgullós dels seus fills.
Es qualifica professionalment com a promotor i constructor. Compte que va començar treballant en el sector bancari als 18 anys. Opina que en la vida cal tenir intuïció, i ell creu, que en la seua vida professional l'ha tingut moltes vegades. Ara, els fills i la informàtica, de la qual no vol saber res, li han donat la possibilitat de deixar a poc a poc la responsabilitat de la seua empresa i dedicar-se a l'arquitectura. De jove anava bé amb el dibuix artístic i després va fer una mica de delineació, amb açò, i la seua experiència de tants anys en VAPF, considera, és suficient per a opinar amb autoritat, discutir amb arquitectes i dedicar-se en el departament d'arquitectura a realitzar projectes. En aquests moments esta acabant un que els ha portat dos anys de treball, és una composició de dos-cents apartaments, que se situa en una zona complicada amb un 50 % de pendent en la urbanització Cumbre del Sol. I encara que els fills no volen que treballe més, tots els dies, en l'ordinador Paco Ivars Such i ell amb paper i llapis, dóna vida als seus somnis.
Li proposem repassar els records del seu pas per l'Ajuntament com a regidor durant els anys 60 (1961-1967), ell és un dels quatre membres vius, de la Corporació Municipal que el dia 29 d'abril de 1964, va aprovar “l'adquisició de 500 participacions” d'un pou situat en el terme municipal de Benidoleig, anomenat Pou Cami Sanet.
Recorda Pedro, que ell va accedir a regidor nomenat per l'alcalde Adolfo Torres-Torres, pel sistema d'aquell moment. La gestió municipal a Benissa estava molt polititzada, per la qual cosa es perdia l'energia en discussions buides, la qual cosa no deixava temps per a pensar i desenvolupar projectes per al progrés del poble.
Sona el telèfon mòbil de Pedro, atén la trucada. El tema?, la jardineria de la seua finca. Dóna instruccions...
Seguim...
Arribat el moment de substituir a l'alcalde, en reunions prèvies amb els dirigents provincials es demana un nomenament no polític. Es proposa a Salvador Ivars, persona humil, que tènia possibilitats de dedicar-se a l'ajuntament. Tènia un negoci de fabricació de barres de gel, sense fills i que tènia un grup de gent que ho recolzava. Es nomena a Salvador Ivars.
La corporació presidida per Salvador Ivars estava formada per un grup d'amics, un equip que tènia il·lusió i en el qual anaven tots a l'una. No hi havia cap discrepància. L'equip, així ho diu, es planteja que necessitats tènia Benissa.
L'aigua, portar
l'aigua.
Doncs a portar l'aigua!. El paper de Pedro es va
circumscriure al tema finançament.
Recorda a Clemente Arjona i sobretot a Domingo Iborra, al que considera el seu gran amic, regidors, que al costat de Salvador Ivars van treballar més intensament en les negociacions per al finançament del projecte, que es van dur a terme a Madrid. Insisteix a qualificar a Domingo Iborra com una persona fenomenal.
La seua esposa Paquita, ens pregunta si ens ve de gust alguna cosa, agraïm l'oferiment.
Recorda a Clemente Arjona i sobretot a Domingo Iborra, al que considera el seu gran amic, regidors, que al costat de Salvador Ivars van treballar més intensament en les negociacions per al finançament del projecte, que es van dur a terme a Madrid. Insisteix a qualificar a Domingo Iborra com una persona fenomenal.
La seua esposa Paquita, ens pregunta si ens ve de gust alguna cosa, agraïm l'oferiment.
-
No, estem molt a gust, gràcies.
En un moment analitze com va la conversa. Bé, va bé. Pedro
parla i de tant en tant puja de to, a voltes el to és confidencial, unes altres
es pensa les paraules. Comprove que té un bon sentit de l'humor, somriu en
moltes ocasions. La xarrada és agradable i distesa.
 |
| Pedro Soliveres Cabrera i Vicent Ibañez |
Salvador Ivars tènia una bona relació amb Francisco Torres Gutierrez “Paco
Torres”, i opina que el paper d'est ultim podria haver sigut de més implicació.
Possiblement els contactes d'aquest no eren suficients per al que es
necessitava en eixe moment.
Recorda a José Cabrera Abargues, don “Pepe Cabrera”, persona seriosa i total, que encapçalá també iniciatives per al finançament del projecte, com l'aval bancari subscrit per alguns benisseros amb possibilitats econòmiques.
Entre l'any 1969 i 1972, VAPF está en el seu apogeu, 1.400 persones treballant, venia tres chales diaris. S'estaven construint les xarxes d'aigua en la zona turística, i VAPF adquireix per endavant 1.150 dotacions per un valor de 21.000.000 de pessetes (130.000 euros), que al costat de l'aval bancari subscrit, van servir junts per al finançament d'aquestes xarxes.
Considera que no s'ha reconegut suficientment pels benisseros aquesta obra de portada d'aigües, creu que som individualistes i poc donats a homenatges i reconeixements.
Pedro té coneixements sobre pous i extraccions d'aigua, ja que posseeix en la seua finca dues perforacions, les quals són suficients per a les seues necessitats, i coneix molt bé els motius de les fluctuacions dels nivells i les possibilitats de nostre terme municipal, que són escasses en cabals d'aigua.
Opina que Espanya té suficient aigua per a tots i no són necessàries les desaladoras, sobretot pel problema no resolt de les salmorres ja que entén que eixos abocaments al mar són contaminants a l'excés. “... mira el mar Mort...”
A poc a poc s'ha fet fosc, donem la llum?, no, no fa falta, ja ens hem vist una estona. Els dos ens hem reconegut interessats, curiosos, francs..., podem seguir així. Segueix el bon humor.
Els polítics haurien de saber deixar o canviar el seu lloc a temps, es cremen, és trist, així va ocórrer amb Salvador Ivars.
Sobre la gestió municipal del Servei, no pot opinar doncs manca de suficient informació, encara que fins a on pot saber la considera correctíssima. Esta per la gestió publica dels serveis, la qual cosa passa és que no funcionen, es posa a gestors polítics i no tècnics.
Recorda també, que amb José Ivars Ivars “Pepe Ivars” d'alcalde, va estar set anys de Jutge de Paz, a instàncies de Jerónimo Mulet Llobell, que per aquell temps exercia en els jutjats de Denia.
Li costa decidir-se per nomenar un personatge benissero al que admire. Diu que poden ser varis. Es decideix al final, don Pepe Cabrera, personatge senzill al que tots cridaven “el señoret”. Creu que va ser un benissero volgut, al que la distància que en aquells temps separava a les grans famílies del poble pla, no li va afectar, acostant-se ell a la gent i la gent a ell, com un més, com un igual. Ho recordem els dos conduint un sis-cents color crema.
A hores d'ara de la conversa, no considerem a Pedro una persona estirada o distant, d'altra banda mai ho hem pensat, no. És un tracte... familiar?. És possible que el seu bon humor procure aquesta atmosfera.
Val la pena una vida tan intensa, atrafegada, telèfon a dalt, discussions, problemes?. “Huy!!!, anem a filosofar… Si açò ens satisfà, si ens omple, si ens agrada, clar que si, malgrat el que puga venir després”.
Recordem dos episodis que en els anys 80, van pretendre perjudicar la seua imatge . Els dos els posa ell sobre la taula:
“El pamflet”. Aquest episodi va consistir en el repartiment d'un paper anònim en el qual s'intentá desacreditar-li, atribuint-li un suposat aprofitament fraudulent d'aigua potable. Creu que va ser per a evitar la seua entrada en política, Va haver-hi una resposta a el “pamflet”, però aquesta estava signada, la signá ell.
Urbanització Cumbre del Sol (el Poble Nou de Benitatxell)
El segon episodi va ser, el moviment “ecologista” en contra del projecte
d'urbanització del Puig de la Llorença, avui urbanització Cumbre del Sol.
Considera que va ser orquestrat perquè venguera aquest projecte aprofitant-se
de la bona fe de la gent que valora la naturalesa. No es va fer arrere, el seu
projecte va seguir avant perquè complia tots els requisits.
Acabem xarrant de la crisi, de la qual Pedro creu, els bancs han sigut els causants o almenys tenen una gran part de responsabilitat. A la seua empresa li afecta perquè no ven, però no té problemes financers. Les anteriors si van ser greus, ja que en aquell moment s'havia adquirit molt patrimoni i hi havia poca liquiditat.
Recorda al seu mestre Jorge Valor Serra, del que guarda un gran record.
Coincidim que ser ordenat és un valor fonamental.
Es considera una persona correcta, la seua màxima ha sigut sempre “fer el be que puga”, el món no ho podia arreglar, però el que en les seues mans estiguera, havia de fer-ho. Recordem, que en els millors moments de VAPF, en Nadal es repartia als més desfavorits, regals, menjar i fins i tot diners.
Eixim a l'exterior, les temperatures aquests últims dies han baixat, fa fred, Pedro va poc abrigat però ens acompanya fins al cotxe, de pas dóna algunes instruccions al jardiner. A nosaltres, ens dedica un somriure i un fins prompte.
És possible que tornem, la visita i la companyia ha sigut agradable, no hi ha dubte que han quedat molts assumptes dels quals ens hauria agradat preguntar i no hem sabut com fer-ho, o ell, hàbilment, els ha esquivat.
Eixim de la finca a través de l'accés privat fins a la carretera nacional, allí comprovem que la tranquil·litat de la qual hem gaudit en la casa de Pedro durant hora i mitja, ha desaparegut. Tornem a la vida de les presses i destrets, on no tenim temps per a parar i mirar una mica l'horitzó, i des del mirador public del “Pla de Molins”, comprovar que també podem veure la nau berberisca encallada dins del mar blau, amb un davantal de barrancs, llomes i “tosals”.
Recorda a José Cabrera Abargues, don “Pepe Cabrera”, persona seriosa i total, que encapçalá també iniciatives per al finançament del projecte, com l'aval bancari subscrit per alguns benisseros amb possibilitats econòmiques.
Entre l'any 1969 i 1972, VAPF está en el seu apogeu, 1.400 persones treballant, venia tres chales diaris. S'estaven construint les xarxes d'aigua en la zona turística, i VAPF adquireix per endavant 1.150 dotacions per un valor de 21.000.000 de pessetes (130.000 euros), que al costat de l'aval bancari subscrit, van servir junts per al finançament d'aquestes xarxes.
Considera que no s'ha reconegut suficientment pels benisseros aquesta obra de portada d'aigües, creu que som individualistes i poc donats a homenatges i reconeixements.
Pedro té coneixements sobre pous i extraccions d'aigua, ja que posseeix en la seua finca dues perforacions, les quals són suficients per a les seues necessitats, i coneix molt bé els motius de les fluctuacions dels nivells i les possibilitats de nostre terme municipal, que són escasses en cabals d'aigua.
Opina que Espanya té suficient aigua per a tots i no són necessàries les desaladoras, sobretot pel problema no resolt de les salmorres ja que entén que eixos abocaments al mar són contaminants a l'excés. “... mira el mar Mort...”
A poc a poc s'ha fet fosc, donem la llum?, no, no fa falta, ja ens hem vist una estona. Els dos ens hem reconegut interessats, curiosos, francs..., podem seguir així. Segueix el bon humor.
Els polítics haurien de saber deixar o canviar el seu lloc a temps, es cremen, és trist, així va ocórrer amb Salvador Ivars.
Sobre la gestió municipal del Servei, no pot opinar doncs manca de suficient informació, encara que fins a on pot saber la considera correctíssima. Esta per la gestió publica dels serveis, la qual cosa passa és que no funcionen, es posa a gestors polítics i no tècnics.
Recorda també, que amb José Ivars Ivars “Pepe Ivars” d'alcalde, va estar set anys de Jutge de Paz, a instàncies de Jerónimo Mulet Llobell, que per aquell temps exercia en els jutjats de Denia.
Li costa decidir-se per nomenar un personatge benissero al que admire. Diu que poden ser varis. Es decideix al final, don Pepe Cabrera, personatge senzill al que tots cridaven “el señoret”. Creu que va ser un benissero volgut, al que la distància que en aquells temps separava a les grans famílies del poble pla, no li va afectar, acostant-se ell a la gent i la gent a ell, com un més, com un igual. Ho recordem els dos conduint un sis-cents color crema.
A hores d'ara de la conversa, no considerem a Pedro una persona estirada o distant, d'altra banda mai ho hem pensat, no. És un tracte... familiar?. És possible que el seu bon humor procure aquesta atmosfera.
Val la pena una vida tan intensa, atrafegada, telèfon a dalt, discussions, problemes?. “Huy!!!, anem a filosofar… Si açò ens satisfà, si ens omple, si ens agrada, clar que si, malgrat el que puga venir després”.
Recordem dos episodis que en els anys 80, van pretendre perjudicar la seua imatge . Els dos els posa ell sobre la taula:
“El pamflet”. Aquest episodi va consistir en el repartiment d'un paper anònim en el qual s'intentá desacreditar-li, atribuint-li un suposat aprofitament fraudulent d'aigua potable. Creu que va ser per a evitar la seua entrada en política, Va haver-hi una resposta a el “pamflet”, però aquesta estava signada, la signá ell.
Urbanització Cumbre del Sol (el Poble Nou de Benitatxell)
El segon episodi va ser, el moviment “ecologista” en contra del projecte
d'urbanització del Puig de la Llorença, avui urbanització Cumbre del Sol.
Considera que va ser orquestrat perquè venguera aquest projecte aprofitant-se
de la bona fe de la gent que valora la naturalesa. No es va fer arrere, el seu
projecte va seguir avant perquè complia tots els requisits. Acabem xarrant de la crisi, de la qual Pedro creu, els bancs han sigut els causants o almenys tenen una gran part de responsabilitat. A la seua empresa li afecta perquè no ven, però no té problemes financers. Les anteriors si van ser greus, ja que en aquell moment s'havia adquirit molt patrimoni i hi havia poca liquiditat.
Recorda al seu mestre Jorge Valor Serra, del que guarda un gran record.
Coincidim que ser ordenat és un valor fonamental.
Es considera una persona correcta, la seua màxima ha sigut sempre “fer el be que puga”, el món no ho podia arreglar, però el que en les seues mans estiguera, havia de fer-ho. Recordem, que en els millors moments de VAPF, en Nadal es repartia als més desfavorits, regals, menjar i fins i tot diners.
Eixim a l'exterior, les temperatures aquests últims dies han baixat, fa fred, Pedro va poc abrigat però ens acompanya fins al cotxe, de pas dóna algunes instruccions al jardiner. A nosaltres, ens dedica un somriure i un fins prompte.
És possible que tornem, la visita i la companyia ha sigut agradable, no hi ha dubte que han quedat molts assumptes dels quals ens hauria agradat preguntar i no hem sabut com fer-ho, o ell, hàbilment, els ha esquivat.
Eixim de la finca a través de l'accés privat fins a la carretera nacional, allí comprovem que la tranquil·litat de la qual hem gaudit en la casa de Pedro durant hora i mitja, ha desaparegut. Tornem a la vida de les presses i destrets, on no tenim temps per a parar i mirar una mica l'horitzó, i des del mirador public del “Pla de Molins”, comprovar que també podem veure la nau berberisca encallada dins del mar blau, amb un davantal de barrancs, llomes i “tosals”.
