"Crec que tinc força moral per demanar que en el futur no es recorreg a
la inútil desqualificació global, a la visceralitat o l'atac personal". Adolfo Suarez (1981.01.29)
Mai he amagat la meva admiració per Adolfo Suarez. Mai he amagat la meva admiració per l'anomenada Transició Espanyola, de la qual va ser un dels màxims protagonista. Sense oblidar al Rei, a Torcuato Fernández Miranda i Manuel Gutiérrez Mellado. Tampoc als líders polítics del moment. 36 anys després, te plena vigència la frase. Adolfo
Suarez ocupá la presidència del govern per la voluntat del rei Joan
Carles, que el va encimbellar a la més alta responsabilitat de govern a
l'Espanya no democràtica. La
seua pertinença a l'entramat franquista i el nomenament, condicionarien
gairebé de forma determinant la biografia política d'Adolfo Suárez. La
divisió interna d'Unió de Centre Democràtic (UCD), partit creat a
corre-cuita, compost per una vintena de partits, amb líders joves i
ansiosos de protagonisme. Alfonso Guerra, que no malgastava ocasió, s'encarregava d'assenyalar amb cruel demagògia la realitat del partit en el Govern. Els militars. Els nacionalistes.
Avui, la desqualificació. L'assetjament. I en els últims temps, el recobrament dels cadells del franquisme, de la pèrdua dels seus consells d'administració. La corrupció existent en el mateix si del partit governant. La corrupció, menor, però no per això menys greu, de la resta dels partits. Tot això, indueix a alguns a desqualificar i atribuir de tots aquests mals al procés polític anomenat Transició Espanyola Els qui així parlen, en aquells dies, o eren beus, o no havien nascut. En tot cas no van viure aquells temps incerts i que van costar
renúncies polítiques, o van ser posposades, amb vista a la creació d'un
estat nou, lliure i democràtic. Són els polítics els que han pervertit la política, han prostituït
l'organització política, s'han lucrat, han crescut i han omplert de
merda les institucions. Estic convençut que no existeix en l'actualitat figura que igualie els ideals d'Adolfo Suarez González.
Un govern local que practique la humilitat, el respecte, l'honradesa, l'escolta, el diàleg i la confiança. En el meu article del 24 de noviembre de 2014, titulat "Reiniciar o crear Benissa ?." justificava la meua signatura del manifest "Reiniciem Benissa", que es
va donar a conèixer amb una recollida de signatures a través de la
plataforma CHANGE.ORG. A l'article, que convide a rellegir picant l'enllaç del paràgraf anterior, deia: "Cal una unió d'interessos i idees. Una implicació dels silenciosos capaços. Un pas avant dels honrats. Un sí dels que poden però temen. Un adéu als que no són capaços de generar confiança. Als que necessiten pagar, amb recursos públics, per publicitar el que han fet. Si ho han fet, ja es veu. Un desallotjament dels que es creuen únics posseïdors de la raó i no
accepten que una crítica, o un criteri diferent i poden ser enriquidors. Cal, en fi, un canvi en les actituds i en les formes. Primer és Benissa que qualsevol partit o interès forani. És urgent que els grups polítics, associacions i ciutadans s'uneixin les seues idees i esforços per i per Benissa. "
Ahir es va produir un canvi en l'alcaldia de Benissa.
La agrupacion sorgida d'aquella iniciativa, recolzada per altres, han
fet possible qu es produeixi un canvi substancial en la representació
per a la Governació de Benissa. No serà fàcil, però l'experiència i coneixement de la maquinària
municipal, pels membres de Reiniciem Benissa, durant aquests dos anys,
dóna prou confiança per atorgar-los la responsabilitat de coordinar un
canvi. Els de Reiniciem hauran de tenir en compte que no governen sols, i els
que els van donar suport hauran de ser generosos i donar suport a les
propostes noves que pot aportar aquesta formació. Un consell. "Senyor Alcalde, matenga els seus pricipis. Ja veu que el temps i el poder
provoquen transformacions en aquells que descansen les seues natges en la poltrona municipal. Des de la seua nova cadira pot veure exemples a la seua esquerra i a la seua dreta. Només em cal una inquietud. Una inquietud raonable. Que qui té la clau, faça ús d'ella.
Mai he amagat la meva admiració per Adolfo Suarez. Mai he amagat la meva admiració per l'anomenada Transició Espanyola, de la qual va ser un dels màxims protagonista. Sense oblidar al Rei, a Torcuato Fernández Miranda i Manuel Gutiérrez Mellado. Tampoc als líders polítics del moment.
