 |
| BOGOTA |
Les alumnes de psicologia de la Pontifícia Universitat
Javeriana de Bogotà, Maria Paula, Diana, Valeria, Andrea Liceth, es preparen
per exercir una professió, que com poques, és per a mi una de les més difícils.
El tracte amb persones de diferent extracció, que sens dubte, ha influït en la
formació del seu caràcter, de la seua manera d'afrontar la vida i les seues
vicissituds, fa que pense jo, que encertar en cada cas requereix d'una bona
preparació.
Com en altres ocasions, tenen ben preparat el tema. El grup
de la FUNECP (Fundació Nacional Esperança contra el Parkinson), és un assidu
col·laborador del grup que dirigeix el psicòleg clínic, Oscar M. Montaño.
El motiu del dia era:
Aire: Brisa - Tempesta
Tranquil·litat VS Agitació
Mentre fèiem diverses activitats, al voltant d'aquesta
dicotomia de l'estat personal, s'afirmava en els comentaris de que la tempesta
ens espanta, ens preocupa o ens descompon
 |
| Xabia Alacant (España) |
En l'exposició de motius, dic que no estic d'acord. La
tempesta, amb abundant aigua i aparell elèctric és per a mi una benedicció. Cap
catàstrofe. En el meu cas, la brisa la de la mar és un gaudi espiritual. Des de
qualsevol punt de la nostra costa, i mirant al mar, amb la brisa humida de la
Mediterrània acariciant el meu rostre, és l'èxtasi més complet que se m'ha
donat a gaudir.
La tempesta, l'estrèpit ... com si el cel es fora a
desplomar sobre el nostre cap, és per a mi com una benedicció. Neteja la
atmosfera i la oxigena. El meu reg sanguini, com imitant l'explosió de la
Natura, flueix més ràpid i produeix una sensació com la de levitar.
A hores d'ara de la meva vida, mirant al mar, i amb la
brisa del vent de Llevant penetrant pels porus oberts de la barba, m'adone que
vaig perdre molt de temps aprenent a viure. Avui crec, que no vaig llegir ni
comprendre les lliçons que cada dia s'anava presentant. Van passar minuts,
hores i dies. Van passar situacions amb escassa importància i vaig perdre el
cul derrere d'elles, i van passar altres, que encara que no fossin
espectaculars, eren veritables experiències de vida.
 |
| FUNECP (Fundació Nacional Esperança contra el Parkinson) |
Avui veig, amb que força de voluntat, amb que llanço, amb
quin interès, hi ha persones que se sobreposen a situacions difícils.
El conèixer i experimentar des de la primera fila, les
penes, els sacrificis, els desitjos i projectes truncats d'altres persones,
m'han fet veure que hi ha la brisa benèfica i la tempesta esfereïdora. Que sóc
un privilegiat, ja que la meua experiència de vida encara que la pugua qualificar
d'intensa, no arriba a ser ni un projecte comparable a les veritables
tragèdies, que portades amb enteresa, una saviesa innata i aprofitant el vent
de Llevant són el meu exemple a seguir.