Alguns dels polítics
cessants, per això que perden el poder, són criticats, i si han governat i
perden el comandament, es produeix el buit al voltant, en algun cas la retirada
de la paraula i la pèrdua d'algunes amistats, potser interessades.
Alguns dels entrants,
amb aquest pujada que els dóna, volen canviar-ho tot, (el despatx el primer) i un cop prenen possessió
del seu regne de taifes, comença per destorbar algun empleat públic, com així
ha estat en temps passat. Cada legislatura té el seu o els seus damnificats.
Alguns dels nous regidors
han estat durant la seua època de travessia del desert, escoltant els envejosos
i als segundons abocar tota classe d'acusacions, algunes inversemblants per tal
de congraciar-se amb l'entrant. I l'entrant feliç, acumulant motius per complir
el seu somni, parapetant darrere de la resta de regidors.
Creia que aquesta
manera de fer era a causa de la inseguretat que els dóna, en alguns casos, el
desconeixement de l'àrea que els assignen, però no, aquets han estat empassant
tot el que el seu "assessor" li va transmetre, i creuen que han
adquirit els coneixements necessaris per a governar l'àrea.
És habitual que
en cada legislatura algun/s empleats públics rebin un tracte que avui es diu
"mobing", aquest ha existit sempre, però no es deia així, ni
l'afectat tenia drets.
I per fi els
va aconseguir.
Últimament
escolte, amb certa perplexitat, que sense cap pudor es diu que "rodaran
caps", o "demanar el cap de ..."
Podria
redactar una llista de escapçats quan no es deia escapçar i una llista de
descapçadors que es van anar a casa amb poca glòria.
En aquesta
legislatura s'entreveu un avantprojecte en marxa, per a un escapçament. Em van
venir a la memòria dos personatges dels meus temps d'estudiant, un còmic i
l'altre tristament real, i tot això em va causar cert neguit.
El Tartufo de
Molière, personatge còmic que ha quedat com apel·latiu d'una persona hipòcrita
i falsa. A l'associació d'idees coincideix que, ningú ho nomena pel seu nom, ni
ho assenyala directament, però tots sabem des del primer moment qui és. Per la
seua malícia i hipocresia se'ns fa odiós, veritablement odiós. I pels seus
enganys, és un home bastant llest i rastrer, que no dubta a enganyar i
aprofitar-se dels innocents que creuen en la seua paraula.
L'altre és,
Maximilien de Robespierre, va ser un advocat i polític de la Revolució Francesa
que en els seus escrits de l'època mostrava la influència de les idees
democràtiques de Rousseau.
Es va erigir
en defensor de les idees liberals i democràtiques més avançades, però va ser
l'instaurador del règim del Terror.
Home íntegre,
virtuós i auster, va rebre el sobrenom de "l'Incorruptible". Els
sans-culottes van portar a Robespierre al poder i després de prendre-li el
poder a Danton, Robespierre va esdevenir el «home fort" i va instaurar una
dictadura
Robespierre
va imposar una sagnant repressió per impedir el fracàs de la Revolució, no
dubtant a aprovar lleis que retallaven les llibertats i simplificaven els
tràmits processals en favor d'una justícia revolucionària tan expeditiva com
arbitrària; completava el mecanisme repressiu un sistema de denúncies i
testimonis perjuros estès per tot el país mitjançant 20.000 comitès de
vigilància. Va eliminar físicament a l'extrema esquerra, a contrarevolucionaris, monàrquics, aristòcrates, clergues, federalistes,
capitalistes, especuladors, rebels, traïdors i desafectes, fins a 42.000 penes
de mort en un any.
Va adoptar
mesures socials encaminades a guanyar-se el suport de les masses populars
urbanes, com la congelació de preus i salaris.
Una coalició
de diputats va obtenir de la Convenció el cessament i
arrest de Robespierre i els seus col·laboradors en el Comitè. Jutjat pels seus propis mètodes, va ser guillotinat
juntament amb vint dels seus partidaris.
Ara, aci, els
sans-culottes de Benissa Impuls van parlar i Robespiere recolzant-se en ells, tracta de fer
justícia guillotinant als molestos i col·locant als seus conmilitongos.
Poseu-li nom
que la farsa bufa ja la tenim muntada.