Des d'aquest humil mitjà d'expressió, vull transmetre a aquells que em segueixen, un missatge d'ànim i esperança.
La naturalesa esta parlant.
Fins ara només ens mostraven el deteriorament del planeta "aigua", quatre endevins, quatre bojos-assenyats.
Els països, des del major a menor, no compleixen les directrius que ells mateixos van signar.
Estic convençut que aquells grups humans que segueixin les instruccions i prenguin precaucions, sobreviuran. Potser aquest sigui l'últim avís amb la possibilitat de rectificar.
Estem en mans dels qui entenen de virus i plagues.
Seguim, cada un en el seu cercle familiar, a peu de la lletra les normes. Fer-ho per un mateix i sobretot pels altres, els vostres fills, pel seu futur, pels nostres pares i germans i resta de persones.
Cada un en el seu camp de responsabilitat.
I ara, tots aquells que hem viscut aquestes dècades extraordinàries, que conscient o inconscientment, hem viscut de cara a la naturalesa, admirant, sí, però posseint en el sentit més roí, canviant el seu ritme, el seu equilibri. No hem deixat cap centímetre quadrat sense la nostra signatura, la merda. Ara qualsevol font centenària emana contaminada d'aquest peculiar pastís cular.
Això serà un avís, molts morirán, no m'excloc, però a em a canviar ja, o el món s'acaba, o millor dit, es va acabar el món del "homo sapiens", pretensiós qualificatiu.
Aquests dies a casa, reflexionem. Tenir diners, cotxes, cases, bufoneries diverses ..... En aquests moments ¿de que serveixen ?. Els cotxes aturats. Mercedes, BMW, Renault'S, Audi s ...... I cases ?. Si s'està tremolant, (en una cambra de 2x3), i no és del molonet del cafe més aviat són els budells plenes d'aires.
Reflexionem doncs i comencem per respectar-nos a nosaltres mateixos.
Podem tirar mà de sants, estampes i relíquies, de les que només ens recordem el dia de la festa, el passeig de el sant és una excusa, són les festes de l'excés.
Aquí, tancats, ni TOMMY, Rolex, Chanel n ° 5, BMW, Delacost i tres bilions d'euros en el compte corrent, un minúscul i invisible cuc invisible s'el endurà tot en un esternut.
Només la sincera reflexió i el reconeixement del nostre suïcidi conscient i un propòsit, al sortir d'aquesta, d'un canvi radical, si no, només ens queda menys que un badall.
Publicat el 9 - 3 - 2015 He llegit un article amb eixe títol. I he reflexionat sobre l'encert d'eixa afirmació, o l'error de la mateixa. He arribat per fi a la conclusió que depèn un, de si mateix.
No?. Ja se, ja, no estàs d'acord. Bé.
He arribat a eixa conclusió per experiència pròpia. Si un no té la voluntat. La valentia. La covardia. L'impuls, i es queda clavat en el seient de la cadira, sense moure's. Què li espera?. Si un li sobrevé una cadena de desgraciats resultats, als quals no fa front, malament ho té.
Igual que a un nen petit no se li fa fàstics durant el canvi dels bolquers. I un canvi de bolquers a un major, de pensar-ho ja ens repel·leix. Succeeix amb aquell a qui la desgràcia visita. Ens fa fugir, el seu sofriment, la seua vestimenta, el seu plor.
La mirada del costat “bo” de la desgràcia, és imprescindible. Perquè l'èxit ja té el seu costat bo. I encara que no ens adonem, té també el seu costat “dolent”, i no ho veiem perquè està cobert per l'eufòria del mateix èxit.
El costat “bo” de la desgràcia cal cercar-ho. Es necessita imaginació i dosis importants de paciència. cal analitzar per on ens ataca eixa desgràcia i cercar els instruments. Estic convençut que l'ésser humà els té innats. Té l'antídot. I ho té a mà. Solament cal diferenciar-ho i aplicar-ho.
A tot açò, no dic que no hàgem de comptar amb ningú. No. Sempre hi haurà qui estarà a prop, pocs, però algú hi haurà.
Però com ja he dit, un mateix és el seu propi salvador.
He llegit el prospecte del meu antídot, i val per a una quantitat important de desgràcies. Es pot prendre quantes dosi es necessiten. A primera hora del matí per a encarar el dia o abans de ficar-se al llit per a un bon dormir. En dejú o menjant. Acompanyat amb aigua o una mica de vi o cervesa. Mastegat o sencer. Pot ser de color verd o tricolor. No afecta a la hipertensió o al fetge. Res, amb tota tranquil·litat podem prendre una sobredosi, no hi ha perill de necessitar un llavat d'estómac, amb una urgent carrera d'ambulància i hores d'espera en urgències.
La seua venda és lliure. El valor monetaries cero. No necessita de recepta mèdica, anàlisi prèvia o començar i gradualment augmentar la dosi. La presentació és senzilla, com d'un medicament genèric es tractara. Sí. La patent mai va ser privada. Va estar lliure per a qui la vulga comercialitzar. Un mateix, sense complir els requisits establits en la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, pel qual amb caràcter previ a la posada en el mercat d'una especialitat farmacèutica ha de ser autoritzada i registrada per l'Agència Espanyola del Medicament, pot fabricar-la i fins i tot regalar-la a qui la necessite.
Per a la seua efectivitat necessita del compromís del pacient.
Els seus components són: 5% de resignació, 5% de seny, 5% de tenacitat, 5% d'il·lusió, 15% de paciència, 15% d'humilitat, 20% d'autoestima i 30% de valentia.
Ho sent, però es l'hora de la dosi diària, vaig corrent, murmurant una cançó que quan he despertar l'estava mussitant.
Més de cent paraules, més de cent motius Per a no tallar-se d'un tall les venes, Més de cent pupil·les on veure'ns vius, Més de cent mentides que valen la pena.
Dedicat a:
Paco Mari i a Vicente Catalá que la setmana que ve entren en el quirofano. I a Tomas Aznar per la seua fortalesa.
MAS DE CIEN MENTIRAS.
Tenemos memoria, tenemos amigos, Tenemos los trenes, la risa, los bares, Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo, Tenemos moteles, garitos, alteres.
Tenemos urgencias, amores que matan, Tenemos silencio, tabaco, razones, Tenemos Venecia, tenemos manhattan, Tenemos cenizas de revoluciones.
Tenemos zapatos, orgullo, presente, Tenemos costumbres, pudores, jadeos, Tenemos la boca, tenemos los dientes, Saliva, cinismo, locura, deseo.
Tenemos el sexo y el rock y la droga, Los pies en el barrio, y el grito en el cielo, Tenemos quintero, león y quiroga, Y un bisnes pendiente con pedro botero.
Más de cien palabras, más de cien motivos Para no cortarse de un tajo las venas, Más de cien pupilas donde vernos vivos, Más de cien mentiras que valen la pena.
Tenemos un as escondido en la manga, Tenemos nostalgia, piedad, insolencia, Monjas de fellini, curas de berlanga, Veneno, resaca, perfume, violencia.
Tenemos un techo con libros y besos, Tenemos el morbo, los celos, la sangre, Tenemos la niebla metida en los huesos, Tenemos el lujo de no tener hambre.
Tenemos talones de aquiles sin fondos, Ropa de domingo, ninguna bandera, Nubes de verano, guerras de macondo, Setas en noviembre, fiebre de primavera.
Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas, Que importa, lo siento, hasta siempre, te quiero, Hinchas del atleti, gángsters de coppola, Verónica y cuarto de curro romero.
(estribillo)
Tenemos el mal de la melancolía, La sed y la rabia, el ruido y las nueces, Tenemos el agua y, dos veces al día, El santo milagro del pan y los peces.
Tenemos lolitas, tenemos donjuanes; Lennon y mccartney, gardel y lepera; Tenemos horóscopos, biblias, coranes, Ramblas en la luna, vírgenes de cera.
Tenemos naufragios soñados en playas De islotes son nombre ni ley ni rutina, Tenemos heridas, tenemos medallas, Laureles de gloria, coronas de espinas.
(estribillo)
Tenemos caprichos, muñecas hinchables, Ángeles caídos, barquitos de vela, Pobre exquisitos, ricos miserables, Ratoncitos Pérez, dolores de muelas.
Tenemos proyectos que se marchitaron, Crímenes perfectos que no cometimos, Retratos de novias que nos olvidaron, Y un alma en oferta que nunca vendimos.
Tenemos poetas, colgados, canallas, Quijotes y sanchos, babel y sodoma, Abuelos que siempre ganaban batallas, Caminos que nunca llevaban a roma.
Uns 2,1 milions de persones viuen sense aigua potable a casa seva.
Una de cada quatre escoles primàries a tot el món no té proveïment d'aigua potable, i els alumnes consumeixen aigua de fonts no protegides o passen set.
Més de 700 nens menors de cinc anys moren cada dia de diarrea, a causa de l'aigua insalubre o el sanejament deficient.
El 80 per cent de les pe1rsones del món que han de fer servir fonts d'aigua no segures o no protegides viu a les zones rurals.
En vuit de cada deu llars dels que no tenen aigua, les dones i nenes són les encarregades de recollir l'aigua.
Més de 800 dones moren cada dia a causa de complicacions en l'embaràs o en el part. 68,5 milions de persones que s'han vist obligades a fugir de les seves llars tenen problemes per accedir a l'abastament d'aigua potable.
Aproximadament 159 milions de persones recullen l'aigua potable de fonts d'aigua superficial, com els estanys i rierols.
Uns 4000 milions d'persones -gairebé dos terços de la població mundial pateixen escassetat greu d'aigua durant almenys un mes a l'any.
700 milions de persones al món podrien veures forçades a desplaçar-se a causa de l'escassetat d'aigua d'aquí a 2030.
Els més rics solen rebre serveis d'aigua, sanejament i higiene de qualitat a un cost baix o molt baix, mentre que els més pobres paguen un preu molt més alt per un servei d'igual o menor qualitat.
Aquests dies a casa, reflexionem. Tenir diners, cotxes, cases, bufoneries diverses ..... En aquests moments ¿de que serveixen ?. Els cotxes aturats. Mercedes, BMW, Renault'S, Audi s ...... I cases ?. Si s'està tremolant, (en una cambra de 2x3), i no és del molonet del cafe més aviat són els budells plenes d'aires. 
