El genoma huma, l 'ADN i les parenteles.

La seqüència de l'ADN que conforma el genoma humà conté informació codificada necessària i bàsica per al desenvolupament humà complet. La seqüència d'ADN es compon en 23 parells de cromosomes del nucli de cada cèl·lula humana. Dels 23 parells, 22 són cromosomes que conformen el patró d'herència. El parell restant, en el cas de les dones, el cromosoma 23, està constituït per dues còpies del cromosoma X (XX). En el cas dels homes, el parell del cromosoma 23 és constituït per una còpia del cromosoma X i una còpia del cromosoma Y (XY).

Tots els òvuls sempre contenen un cromosoma X, mentre que els espermatozoides poden contenir un cromosoma X o un cromosoma Y. Per tant, és la cèl·lula reproductiva del pare, l'espermatozoide, la que determina el sexe biològic del fetus. Si un espermatozoide X fecunda l'òvul, l'embrió serà de sexe biològic femení (XX) mentre que, si és un espermatozoide el que el fecunda, l'embrió serà de sexe biològic masculí (XY).

Hi ha qui creu que el Registre Civil és el lloc on pot alterar, segons el seu caprici, i d'un "plomàs", l'herència genètica.

Doncs no és així, malament pels qui pesen aixi, "no només s'hereten  bancals". abans dels bancals es la celula, sense el paper de un notari, un no res  de invisible de menuda que es, la que porta per sempre  e inesborrable, qui som i qui son els nostres parents.

Moció de Censura.

La setmana passada es va debatre al Congrés dels Diputats una Moció de Censura, presentada per Vox, i com a candidat a la presidència del Govern, a Ramón Tamames. Feia temps que no seguia a fons, l'actualitat política, però, el que vaig veure i escoltar em va preocupar, i el meu antic interès per la política va volar als records de La Transició Espanyola.

El 23 de desembre de 1973, Luis Carrero Blanco, President del Govern del dictador Francisco Franco, és enterrat al cementiri del Pardo. El 20 de desembre una càrrega explosiva, col·locada per ETA, va fer volar el cotxe oficial del president.

Procés 1001. De matinada es va traslladar des de la presó de Carabanchel als deu sindicalistes, membres de les il·legals Comissions Obreres CCOO, que serien jutjats per defensar els drets dels treballadors.

           

               Marcelin Camacho

Aquests dos succésos, són per a mi, el començament del que es va anomenar la Transició Espanyola.

És cert que els que tenien 20 anys quan es produïen aquests esdeveniments, avui tenen 70 anys. La majoria no van conèixer ni coneixen res de la història i les peripècies que els actors polítics, i el poble espanyol, van haver de passar, per arribar a la democràcia plena. I els perills i travetes de tota mena, que van haver de sortejar els qui l'ocasió el col·locá al capdavant de les diferents àrees del poder.

Durant molt de temps, i per moltes i variades declaracions, es va qualificar d'exemplar i model a copiar. Però des de fa un temps, s'està qüestionant i culpant de tots els mals, a l'esmentada, Transició Espanyola.

No. La culpa no ve de la Transició ni dels polítics de la Transició, més aviat, han estat els hereus dels qui, al llarg d'aquests 50 anys, han anat abandonant l'esperit que va regnar durant aquest període.

Crec convenient recordar aquells temps .............