dimecres, 11 d’agost del 2010

L´Artur ja es a Dinamarca.

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:

A les 11.00 hores de d'ahir dimecres, arriba a la "La terra o marca dels danesos", el meu fill Artur. Ja en l'entrada del 19 de juliol, amb el tema l'idioma angles, l'acomiadava i animava en la seua aventura.
Per a una mare marassa, açò es fa dur, i la mare d'Artur ho és. Però Artur és un home, ha de volar. Jo també ho sent, ell, Artur, creu que sóc insensible. Però esta equivocat, sóc invisible, vull dir, que és visible, només una part. Com diuen, la processó va per dins.
La nit del dimarts, els dos germans despedint-se, es van fer una besada. Feia molt de temps que no havia vist eixe gest entre ells. La veritat és que besadors no som.
Laica, que no fa cas de ningú si ell esta a casa, ja ha començat traslladar al seu lloc d'arreplega-descans, diversos souvenirs de l'absent. Un calcetí, una sabatilla d´anar a la mar, u bòxer, .... açò que és?, bo pareix que és l'os de pell que li agrada tant.
Pel camí ha passat un cotxe, Laica bota del sofà i se'n va a la porta de la cuina. Ens mirem i els dos sabem a qui esta esperant. Sari la crida i li diu, com si ella ho poguera entendre, que Artur no va hi ha vindre est a nit. Algú dubta que ella no ho ha entès?, perquè no el dubteu. Entén això i molt mes.
Jo des de la taula de l'ordinador li dic que es en un país qualificat entre els mas feliços i satisfets del món. Els salaris mes elevats del món, té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món, es troba entre els 3 països més rics del món, amb Noruega i Islàndia, és el segon país més pacífic del món, només sobrepassada per Nova Zelanda, va ser classificat el país menys corrupte del món l'any 2008. Paga un subsidi als estudiants que no tenen mitjans. A canvi de tot això, posseïx els impostos mes elevats del planeta, pagant mes del 60% d'imposat per salari.
Podíem aprendre d´ells. Si, si, l'aprendríem, de fet que tots sabem com es fan les coses bé, però hem de tindre un gen mutat, que ens inclina al costat ludico-egoista-pasota. No, res de gen, ha de ser el sol. Molt bonic però reblanix les consciències, quasi sempre per a mal.
Espere que hi ha la seua volta porte aires de llibertat, neteja, honradesa, experiencia, felicitat i maduresa. Coneixent-ho, portarà això i molt mes.
Danesos ara sabreu qui és este tio.
Daneses, atenció que no hi haurà mocadors suficients.
Seguirem la seua aventura a Arhus- Dinamarca

4 comentaris:

  1. Ningú a dit que fora fácil, jo mateixa ho he aprés ambs els anys i gràcies principalment als meus pares.

    En aquest cas es un repte diferent, no vull dir superior pues tots han tingut la seua dificultat, però sempre espera una gran recompensa al darrere de estes experiències, que els meus pares veien per mi quan jo no era capaç de reconeixerla.

    Ara ho se, se que al darrere està la recompensa i per això popsaré tot el meu esforç per a superar la pujada inicial, combinant sempre aquest esforç amb paciencia que requireix.

    Sempre estaré agraït als meues pares per fer que no hem conforme i que dia a dia tinga un nou repte al davant.

    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Gracies a tu, valent.
    Eres el meu orgull.
    Una besa.

    ResponElimina

Que vols dir-me?