Assentats en el banc, amb la fatxada de la casa dels Orduña al front “és bressol d´una noblesa”, i a l'esquerra el Riberero “qui resa quan sé´n va, una oració”, esperen que aparega el jove estudiant, que constituirà el trio dels digitals. No cal esperar molt. Quan apareix, sorprén la seua altura, i se sent el comentari. Salutacions entre els tres.
- Anem.
El carrer Puríssima, sense molt de trafic ara i sense voreres, pareix mes ample. I els tres ocupen una part d'ella en direcció a la Plaça del Portal.
Un d'ells, al passar pel tram de carrer que va des del carrer Pello al carrer sant Cristòfol, s'evadix de la conversació dels altres dos. Al matí ja ha recorregut eixe tram i eixa evasió el torna al recorregut del matí.
La rehabilitació de cases en eixe tram, li ha donat un valor, que no sap si els habitants del poble ho han apreciat inclús. Es fixa en l'edifici de la Llotja, que va ser rehabilitat en els huitanta. I recorda que un dels digitals ho tenia com a avatar-emblema-distintiu en el seu blog. Trist que ho abandonara per unes capçaleres modernes. Creu l'abstret Digital que no estaria mal una rehabilitació del mateix, deixant-li un lloc en la capçalera dels BTMCDigital.http://benissadigital.com/
Les reunions s'assemblen a un consell de redacció o consell de consellers, reflexionant. Les dietes que cobren, solen ser més humils que les dels consellers i la resta de pocavergonyes de la CAM. O siga, res.
A l'entrar en el local on se celebrara la reunió, el Digital, cridem-li, com diu la seua amiga Tere Hernandez, “el reporter”, observa que pel finestral, entra tanta llum, que cega la visió de l'espectacle, de “els seus tossals i llomes on cantar el rossinyol”. Però destaca la mola del Penyal d'Ifac, que des d'eixe punt a penes es distingix i que no es reflectix en la fotografia.
- Massa llum al front, fotògraf aficionat!.
Ix a la seua trobada el restaurador, i es pregunten mútuament per la salut.
- “Anime i avant, no cal parar”, eixe és el lema.
- Et seguisc, et llig.
S'acosta l'encantat Digital, lentament, cap al finestral.
- Perquè Luis García, no faria menció del Penyal d'Ifac en l'Himne a Benissa?.
- Una deferència cap als de Calp?.
- Vicent, quatre-centes set paraules. – Diu el Digital Cap.
- Si cap, ja acabe.
- Quin panorama des d'ací. Mira el mar que matisos. Allí pareix un espill.
- A Luis García, definitivament, no ho van portar a este punt. Ja que, “la brisa fresca del mar que els seus sembrats manté”, és l'única referència al mar.
El consell de consellers, va donant compte dels assumptes que sobre la taula es van exposant, i que el fill del restaurador, amb perfecta dicció, va enumerant i detallant.
L'aprovació per part del consell és per unanimitat de tots els seus components. Es rubrica l'acta amb una foto de família consejeril.
En l'apartat, diguen el que vullguen:
El jove Digital, poc parlador, menciona els seus twitters en relació a la tricolor
La sessió és interrompuda per l'aparició d'un grup de twitteros. El Digital Cap, camera rèflex en rest, a fotografiar al grup. Del mateix ix un jove, l'excap consistorial del Digital “reporter”, es saluden riallers i amb un abraç.
- Senyors, s'alça la sessió.- Diu el Digital Cap Vicente.
- Mira, entra en este menjador. Mira el sostre –Diu el Digital Vicent “el reporter”.
- Vaja, com dissimulant, la foto del Che i la bandera republicana.- Diu el jove Digital Fer.
I al veure la taula i l'aparador, u es veu assentat, celebrant el cap d'any, donant bo compte del “putxero de polp” de Ximo Cantó.
FELIÇ I MILLOR ANY NOU, SENYORS CONSELLERS!
FELIÇ I MILLOR ANY NOU, SENYORS LECTORS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?