Trenta-cinc anys després.

Recent d'acabar les festes en honor a la Purissíma Xiqueta, amb l'olor de la pólvora acabada de cremar, amb els ulls purnejants encara de tant de color i música, amistat i bon rotllo, i en algun cas el  començament d'un poc més,  veient, en fi,  les cares rialleres dels Benisseros, cosa que no lleva perquè es vegen ulleres, tenim en l'horitzó pròxim les festa de Moros i Cristians.

 

Incís, Em deia el tio Toni de Xàbia, que vivia amb el seu fill a Callosa d'Ensarrià i passava totes la setmanes per ací: "Xe!, a Benissa sempre esteu de festa, mira que sou, sempre que pase, paperets  posats, ... capso!, ...xe!" 

I això pareix, clar. Però no, passa, que hem sabut, sense orde de l'autoritat, donar-li profit al nostre treball artístic en l'adorn dels carrers, per a allargar-ho en el temps, cobrir dos festes i de pas donar color i alegria al nostre poble.

Perquè, si color hi ha en les festes d'abril, vaja colors, sons i olors que ens porten les festes de Moros i Cristians.

Abans de començar esta nota, he preparat tres peces, des de You Tube, i recomane anar escoltant-les durant la lectura d'esta felicitació, o com vullgueu cridar-li. Escoltant-les, a més de la marxa que em dóna el meu EP, no han deixat que el meu cos parara quiet i s'ha deixat  anar al so, amb un balanceig, balanceig de desfilada.

Comence amb "Chimo", en el que el mestre Ferrero concentra tota la força evocadora d'una desfilada de tropes, camí d'un lloc èpic i gloriós. I quan diuen: Que marxa porta!. Caldria contestar: Chimo si que és una marxa, senyors!.

Quant en 1976, la Comissió de Festes i festers d'eixe any votarem la proposta de la inclusió de comparses en les cavalcades de festes de la Puríssima Xiqueta, no va ser precisament la unanimitat la que va regnar. La representació municipal  l'ostentava José Jorro, i este últim, va ser qui poproponia seguir amb el format de l'any anterior. Pepe Ferri que junt amb la seua esposa Maria, entre altres coses eren uns enamorats i asiduos  festers de la Purissima Xiqueta, era el president de la Comissió de Festes, estos, junt amb altres festers creien que s'hauria de separar ambdós, i donar als Moros i Cristians un lloc en el calendari fester de Benissa.

Els arguments eren variats, però recorde dos:

-  "La cavalcada era humoristica i ràpida i les comparses serioses i lentes". 

Si mirem el programa de festes de 1977, el diumenge de la Purissima Xiqueta, veiem, impensable hui, que “ a les 23.00 hores.- “Batalla de Flores” i possibles paròdies còmiques a càrrec de les comparses de Moros i Cristians.

-  “ als moros ens costá huit-cents anys traure'ls d'ací i ara una altra vegada ens els volen portar".  Sobre el primer argument, res a dir, es va ajustar, primer els ràpids després els lents. Batalla de flors i desfilada de Moros i Cristians. Tots contents. Recorde a Rosario Gimeno  magistral amb "Les Zaireñes" i els trages enlluernadors dels "Califes" . El segon argument, no em val. Som els Beni Isa, i infinitat de vestigis urbans i construccions rurals, assenyalen la nostra parentela. I, com sempre, acostant-me a allò meu, l'arreplega, el control i aprofitament magistral de l'aigua, amb la construcció de la sequia, la sénia, l'aljub i el safareig.  I com diu Bernat Capó, som parents del poeta Muhammad ben Isa "Ibn al-labbana", qui rebutjant el regal d'Al-mu'tamid, deia: "Quede jo per sempre víctima de la desgràcia, si rebut quelcom d'un captiu! Jo viatge, però no és amb objecte interessat. Allah m'allibere de tan vil procedir! Quan la gratitud, per viva que siga, reconeix per causa un benefici, on està el mèrit de mostrar-se agraït?)", i podriem també, com diu Bernat, deixar-los guanyar un any, al cap i a la fi som nosaltres mateixos.

Seguisc amb "Paquito el xocolater", i no cal ni dir-ho, que ja no puc seguir assegut escrivint, amb este  pasdoble apegalós i internacional, que Gustavo Pascual li dedica al cunyat xocolater.

Hui, trenta-cinc anys després, d´aquella votació, prosseguint la festa junt amb els festejos patronals, ha resultat al final una festa arrelada en el nostre poble, amb la seua setmana pròpia, inclús amb dia festiu local, i que té agermanats a molts en el treball comú de manteniment de les "filaes". En el repte anual que assumix cada capitania a organitzar la festa, superant-se cada any, en els actes, desfilades i batalles, etc. A un poble en festa total, durant  eixos dies en què visitem les cabiles, comentem, mengem, bevem, riem, dansem al so, fem, en fi, vida agermanada, amigable i  pacifica.

Estos dies en què, els arcabussos omplin els nostres carrers de sons, retrunyiments, i llum. Que temorosos alguns, encantats altres i perplexos els novells, veiem passar orgullós "desfilant", a un Benissero (xe que m´agrada dir Benissero, xe) o a tota la "filà". Que participem, com a espectadors o actors, en una incruenta batalla de què com sempre, al final, guanyen els Cristians. Batalles que haurien de ser exemple perquè els que vullguen empunyar armes, siguen les de festa i alegria, desterrant les de sang i plor d'este món.

En estos dies vull desitjar tota la família "Mora-Cristiana"  de Benissa, èxit en les representacions i alegria en les celebracions. I als Benisseros, a disfrutar.

Acabe, amb "Xàbia" del mestre xabiero Salvador Salva, per allò que a Xàbia desperte cada dia per a vindre al meu poble on estan les meues arrels,  a treballar, a respirar, a viure.

Bones festes