dimarts, 6 de març del 2012

Regnes de Taifes لوك الطوائف.

L'experiència, els anys viscuts, fan a les persones sàvies. Les experiències. Els colps i patacades, fan a u professional del seu.

En el cas de la política, i em vaig a quedar en els ajuntaments, les experiències es repetixen i sempre amb els mateixos resultats. D'això saben els empleats públics, que a través dels anys, comproven l'entrada de talossos en l'administració i el procediment administratiu.

La constitució dels equips de govern amb l'entrada  de nous regidors, produïx canvis i desplaçaments d'influències i poder. I si hi ha “un frontissa”, ja llavors, apareix amb molta freqüència la coixera del govern per l'acceptació de qualsevol proposta, per desgavellada i peregrina que esta siga. Tot siga per mantindre's en el poder.

Puntualitzaré l'objecte de la meua reflexió.
Pràctiques polítiques del govern local:

-        Obviar els bons professionals públics (Indiferència total en alguns casos).

-        La saviesa adquirida junt amb l'acta de regidor, li alimenta l'ego d'una manera desorbitada. Sap de qualsevol matèria, per això ha sigut triat. Ni parlar si és relegit. I apaga i anem-nos si és re-relegit.


       -  Canvi de decoració del despatx. Nova taula, cadires, llums, quadros …. Tot nou.

     -  L'acompanyament d'un assessor/a personal. En la majoria de les ocasions és un "enchufat", que per a desgràcia de la població, cobra un sou important, sense tindre, en algun cas sagnant, llums suficients per a entendre del que se li parla. Això si, tramita els seus assumptes des del despatx i amb línia d'internet sense censura. A falta que assessorar el “assessor/a de no  res”, es dedica al seu, i té despatx professional pagat per tots.

-        En tots els casos, quan el regidor augmenta el seu poder dins de la corporació, des d'eixe moment, el departament creix en efectius de personal i mitjans, sense ser eixa la necessitat. Però el regidor es rodeja de signes de poder, que és l'aliment i senyal  del seu poder.

-        Preses de decisió que lesionen la professionalitat dels treballadors, restructuracio de departaments estructurats i l'elecció o confiança a persona que no  són apropiades al perfil. La consulta als professionals és nul·la, es rodeja d'un o una camarilla generalment ressentida i no dels millors. La sort ja esta pactada.


    L'excessiva deixadesa o l'excessiu intervencionisme, és una ruïna per a la maquinària municipal. Però ho és més, la falta de direcció, la direcció balbucejant i insegura i l'acceptació de l'existència dels regnes de ملوك الطوائف.

En els temps de crisi no es pot deixar una maquinària que hauria d'anar a l'uníson, que funcione al seu aire.

Una maquinària que funcione sense coordinació i al capritx d'un o dos ciutadans investits amb una acta de regidor amb les que es creuen, poden fer, decidir i fer-se valdre, per eixe només fet.

Que es creuen experts en el que, abans del seu nomenament eren purs analfabets.

Trista realitat. Amb l'acta de regidor s'adquirix el doctorat en qualsevol matèria.

Així ens va.

6 comentaris:

  1. La reflexió la fas perquè volen posar (més bé imposar) un nou "enxufat" al teu departament?

    ResponElimina
  2. Tu saps alguna cosa?. M'ho podries aclarir?. He fet una reflexió que es pot aplicar a cada corporació dels últims 35 anys. En algunes corporacions més que altres. Es poden posar noms en cadascuna d'aquestes corporacions. Si mirem aquesta ultima, no es diferencia en res de les anteriors. La reflexió és valida i es poden posar noms. No se si es vol enchufar a algú, però si es aixi ho sabrem tots pel perfil del enchufIIat. Al tum-tum, perquè vull, perquè s'ha pactat, perquè convé, tot, sense mirar el veritable interès públic, i només mirant per interessos de compensacions o interès ocults, en perjudici d'interès general, hi ha, es dóna, i cal denunciar-ho. Us avançe amic ANONIMO, que hi haurà un regnes de Taifas II.

    ResponElimina
  3. Encara que no sé que dite, si será pijor (per al departament) si enxufen a qui es diu o si es queda la teua "protegida", perque, tio, vaja peñora...

    ResponElimina
  4. Benvolguda amiga (companya) Anònima. Respecte la teua opinió. Ja veig. Saps que es vol fer. Pues enhorabona, eres de les elits on es cuina i sap tot. Jo seguisc sense saber i tu sense aclarir. Protegida?. Penyora?. Si protegir és valorar les qualitats d'una persona en cada un dels seus llocs, demostrar-ho i participar-ho, llavors, tots els meus companys del Servici d'Aigües Potables són els meus protegits. Quan un grup de persones treballa coordinadament, són amics i eixa amistat i coordinació dóna bons resultats, amiga (companya) Anònima, tots són els meus protegits. Però qui sóc jo per a tindre protegits?. No sóc ningú, ni pinte res. Però si em demanen opinió, opine. I si no, també, Per què no?. Sobre això de “penyora”, ja sé que no és un floreta, sols demostra la teua admiracio, perdó animadversió. Però sí que puc dir-te que anomenar “penyora” a algú amb eixa capacitat de treball, disposició, amistat, nervi, lleialtat …. , és desconéixer la realitat. I quant guanyaríem si haguera una “penyora” així en cada un dels departaments.

    ResponElimina
  5. Vicent, únicament una xicoteta intervenció per fer un aclariment: el primer comentari el vaig escriure jo, i el segon no (son les coses que porta la paraula "anònim"), i era un comentari simple sense cap ànim de polèmica, per la qual cosa vull desvincular-me totalment del segon.
    Perdona si el dit comentari ha portat mal rollo al teu blog.

    ResponElimina
  6. Anómimo I. Cap problema. Gràcies per participar. M'alegra que qui em llig opine, critique i si és així, mostre el seu desacord. Sempre publicare comentaris anònims. Crec que la seua raó tindrà qui aprofita eixa forma de transmetre la seua opinió. Els publicara sempre que siguen mitjanament respectuosos. T'anime que tant com Anònim o com Jerónim, comentes. Gràcies per participar.

    ResponElimina

Que vols dir-me?