Oblidar.

Es amb la mà dreta. La ma, amb la qual escric ..... he d´oblidar.

Ningú oblida un succés, una paraula, una actitud.

Ningú oblida una ofensa, una tergiversació, una suposada mala mirada.

Ningú oblida una mentida, un engany, una infidelitat.

Ningú oblida un amor de joventut o de qualsevol  edat.

Si per ventura, aqueix suposat oblit s'aparca,  torna a sorgir en un altre moment de la nostra vida. En un altre moment proper o llunyà. Per a ferir o per a riure. Però no hi ha oblit.


La selecció i posada al dia dels oblits, ve donada per les circumstàncies del moment. I clar, tan a conte, tan a propósit, que de ser bons, llavors felicitats, alegries i balls.

Quan és un oblit dolent. Quan és un oblit revingut, aqueix sol ser de mortificació i de venjança.

Oblidar, mai s'oblida.

Els humans tenim molt desenvolupada la capacitat de reconvertir els oblits en realitats actuals.

Rescatada de l'oblit una ofensa, cadascú a la seua conveniència, creu que la seua raó és la raó. Quan una raó vol convertir-se en absoluta, sense deixar a l'altra raó un àpex d'ella, llavors no hi ha raons per a seguir.

Una raó ha d'acceptar una part de la del seu oponent. Si no és així, no hi ha eixida. Una de les raons es converteix en esclava, ja que accepta tota la càrrega.

Si la raó que es vol imposar ve d'un oblit revengut, llavors ja, cadascú té la seua interpretació. El temps i la distància del fet, tan difuminat per a les parts, és un altre fet molt diferent.

El repartiment de la raó o la sense raó d'una ofensa, serà o no serà, si hi ha voluntat de resoldre la vella ferida.

Quan dos o mes, no coincideixen i s'atribueixen  tota la raó o la sense raó, i no hi ha mitjà d'arribar a distribuir-les, llavors, que eixida hi ha?.

Rescatat de l'oblit un fet feliç, una relació, un moment sublim, un èxtasi, una simple olor a brisa marina. Que siga un o al costat d'uns altres, no serà motiu de discrepància. Sera motiu, si cap, deformantlo, i agrandantlo en bellesa, en el què tots coincidiran, va ser esplèndid.

La distribució o grandària del fet extraordinari, no serà motiu de discussió o sense raó, doncs tots acceptaran el més alt grau de bellesa.

En la meua vida, accepte no tenir raó en un 50%. I accepte tenir encar  menys raó. Però el zero absolut no ho accepte.

En canvi en l'oblit rescatat, feliç i satisfactori, tinc la raó en el 100%.

I ara que tinc la raó en el 100%.

Ara amb la mà dreta.  Amb la mà, amb la qual acaricie …. ara escric, que he d'oblidar.

L´Artur ja és a Holanda.

Avui, 10 d'agost, dia de sant Lorenç, es complien 455 anys de la batalla de sant Quintín (1557). El rei Felipe II, ordená a les tropes espanyoles que es trobaven als Països Baixos espanyols que envaïren França.

Felipe II, que heretá la prefectura de Toisón d'Or, del seu pare Carlos V, i en conseqüència també la monarquia dels 17 territoris dels Països Baixos.

Com sempre, i com mai tenen prou, els intents d'incrementar els impostos per a sufragar les guerres, la defensa dels seus privilegis i la difusió del calvinisme va crear un focus de resistència que va conduir a la rebel·lió general en la zona contra la política espanyola. I s'iniciá la decadència, amb l'anomenada “guerra dels vuitanta anys”.

La ciutat de Leiden "Ciutat-clau", va jugar un paper important en la Guerra dels Vuitanta Anys. En 1572 la ciutat va triar estar de part de la rebel·lió antiespanyola. El Governador dels Països Baixos, Luis de Requesens, va assetjar la ciutat en 1574. El setge de Leiden va durar des de maig fins al 3 d'octubre de 1574, quan la ciutat es va alliberar gràcies a la destrucció dels dics, possibilitant així l'accés de pots amb provisions per als habitants de la ciutat.

Després de la resistència oposada al setge, se li concedeix a Leiden la universitat en 1575. La tradició explica que se'ls va oferir als seus habitants  la possibilitat de triar entre la universitat i certa exempció d'impostos.

L'alliberament de Leiden encara se celebra en gran, cada 3 d'octubre. Des de llavors la universitat, els estudiants i les cases d'estudiants són un factor dominant en la imatge de la ciutat.

Avui eixa ciutat compta amb 117.000 habitants, i és un focus comercial i educatiu.

Doncs bé, en eixa zona, on els espanyols deixem coses bones i alguna llegenda negra, acabes d'arribar.

El teu inquiet interès per aconseguir un futur, on pugues aplicar els ensenyaments, i que aquestes servisquen per a millorar la vida dels altres, t'ha portat una altra vegada a separar-te de la teua família, amics i de la teua Xàbia volguda.

Una altra vegada, i sé que és difícil, has de tornar a començar a conviure amb gent, que parla un altre idioma, açò no és problema per a tu, tens el do de llengües. Has d'adaptar-te al seu clima, als seus costums, en fi, tornada començar.

Coneixent-te, i sabent de les experiències passades, tu et portaras de carrer al més pintat/a de el país.

Tingues en compte que no tothom, en aqueix país, recorda als espanyols com a àngels caritatius. Però com saps, sempre hi ha qui sap distingir, sap separar i veure el moment i les circumstàncies i reconeix el bé també.

Vam conèixer, desgraciadament per poc temps, a Frank Julián Geerardyn, belga flamenc, veí i enamorat d'Espanya, dels espanyols i de Xàbia. Ell ens va transmetre l'amor que un foraster pot tenir al seu país d'acolliment. Ens va demostrar que les llegendes i els fets passats pertanyien al passat.

Açò és el que vas a demostrar. Aprendre i transmetre saviesa i equanimitat.

En Aahrus, ja vas conèixer als danesos. Anem ara a veure que tal són aqueixa barreja de races que és Holanda.

Ah!. Tingues en compte que són el bressol i l'ànima de la Comunitat Europea. El seu esperit unionista, diu molt d'ells.

Espere que sigues feliç, et divertisques, aprengues i demostres que hi ha llegendes, i tu una de les bones.

Sort fill.

Sort Artur.

Enola Gay

Avui, els nostres excelentísims dirigents, de vacances i la bomba produint el fong.

Des dels seus despatxos de guàrdia o els seus xalets de luxe o els seus viatges de somni, seguiran pensant com marejar-li la perdiu a la plebe a la qual té el gust de representar, més aviat pels emoluents que perceben i seguretat posterior pels segles dels segles, que per la negra situació que es veu venir.

La bomba que el Enola Gay va soltar a Hiroshima, el dia 6 d'agost de 1945, era un avís als japonesos, un avís que costá  120.000 morts en minuts i 360.000 ferits per a tota la vida i greus malformacions fins al dia d'avui.

La bomba que ens estan soltant als espanyols els polítics, plegant-se a la rampinya econòmica dels gestors bancaris, ens va ha produir danys suficients perquè nosaltres i els nostres fills patim malformacions físiques i mentals, per molt temps,

O molt canvia la mentalitat submissa dels valencians i dels espanyols, o ací, com a bens, anem a la rendició total i a engolir fongs de totes les grandàries.

Assec dir, que no existeix una personalitat amb imatge neta que poguera canalitzar i representar el mal estar i fartera  dels ciutadans davant una degradada classe política, que no fa ni un moviment de calat que puga donar-li la volta a la situació.

On estan les personalitats honrades en aquest país, que puguen comprometre's a retornar als actuals apoltronats i encebats membres de les institucions a pasturar les ovelles i porcs, que sens dubte quan eren joves eren la seua habilitat, i que han practicat amb nosaltres.

On?