divendres, 10 d’agost del 2012

L´Artur ja és a Holanda.

Avui, 10 d'agost, dia de sant Lorenç, es complien 455 anys de la batalla de sant Quintín (1557). El rei Felipe II, ordená a les tropes espanyoles que es trobaven als Països Baixos espanyols que envaïren França.

Felipe II, que heretá la prefectura de Toisón d'Or, del seu pare Carlos V, i en conseqüència també la monarquia dels 17 territoris dels Països Baixos.


Com sempre, i com mai tenen prou, els intents d'incrementar els impostos per a sufragar les guerres, la defensa dels seus privilegis i la difusió del calvinisme va crear un focus de resistència que va conduir a la rebel·lió general en la zona contra la política espanyola. I s'iniciá la decadència, amb l'anomenada “guerra dels vuitanta anys”.



La ciutat de Leiden "Ciutat-clau", va jugar un paper important en la Guerra dels Vuitanta Anys. En 1572 la ciutat va triar estar de part de la rebel·lió antiespanyola. El Governador dels Països Baixos, Luis de Requesens, va assetjar la ciutat en 1574. El setge de Leiden va durar des de maig fins al 3 d'octubre de 1574, quan la ciutat es va alliberar gràcies a la destrucció dels dics, possibilitant així l'accés de pots amb provisions per als habitants de la ciutat.

Després de la resistència oposada al setge, se li concedeix a Leiden la universitat en 1575. La tradició explica que se'ls va oferir als seus habitants  la possibilitat de triar entre la universitat i certa exempció d'impostos.



L'alliberament de Leiden encara se celebra en gran, cada 3 d'octubre. Des de llavors la universitat, els estudiants i les cases d'estudiants són un factor dominant en la imatge de la ciutat.


Avui eixa ciutat compta amb 117.000 habitants, i és un focus comercial i educatiu.


Doncs bé, en eixa zona, on els espanyols deixem coses bones i alguna llegenda negra, acabes d'arribar.

El teu inquiet interès per aconseguir un futur, on pugues aplicar els ensenyaments, i que aquestes servisquen per a millorar la vida dels altres, t'ha portat una altra vegada a separar-te de la teua família, amics i de la teua Xàbia volguda.


Una altra vegada, i sé que és difícil, has de tornar a començar a conviure amb gent, que parla un altre idioma, açò no és problema per a tu, tens el do de llengües. Has d'adaptar-te al seu clima, als seus costums, en fi, tornada començar.


Coneixent-te, i sabent de les experiències passades, tu et portaras de carrer al més pintat/a de el país.


Tingues en compte que no tothom, en aqueix país, recorda als espanyols com a àngels caritatius. Però com saps, sempre hi ha qui sap distingir, sap separar i veure el moment i les circumstàncies i reconeix el bé també.


Vam conèixer, desgraciadament per poc temps, a Frank Julián Geerardyn, belga flamenc, veí i enamorat d'Espanya, dels espanyols i de Xàbia. Ell ens va transmetre l'amor que un foraster pot tenir al seu país d'acolliment. Ens va demostrar que les llegendes i els fets passats pertanyien al passat.


Açò és el que vas a demostrar. Aprendre i transmetre saviesa i equanimitat.



En Aahrus, ja vas conèixer als danesos. Anem ara a veure que tal són aqueixa barreja de races que és Holanda.


Ah!. Tingues en compte que són el bressol i l'ànima de la Comunitat Europea. El seu esperit unionista, diu molt d'ells.


Espere que sigues feliç, et divertisques, aprengues i demostres que hi ha llegendes, i tu una de les bones.


Sort fill.



Sort Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?