Que fas, Vicent?.: Cant VI.- Odiseu i Nausícaa.

Els dies que l´errant passa a Lleida, són un bàlsam per a reparar certes ferides i del viatge.

Com Odiseu, als afores de la ciutat, prop d'un bosc de pereres, envaït ja per la civilització, està la “Torre Saroqui”, la casa del Jaume i la Pepita, on Nausícaa (Nuria), en aquesta història ja està casada, li ofereixen aliments i hospitalitat.

En la psicodèlica Llotja veiem l'espectacle d'Andreu Buenafuente i Romero, que representen “Ningú sap res”. Una paròdia sobre en desconeixement total que tenim uns d'uns altres, i així i tot ens atrevim a opinar i jutjar. Em sona a alguna cosa propi i actual. Ningú sap res del que li passa als altres pel cap i a l'interior de la seua casa. Xafarders és el que hi ha. Mirant a la seua pròpia casa quedarien sorpresos.

Mirador del Claustre

Els dies passen, Odiseu realitza incursions en la ciutat de Lleida, en particular al Turó de Lleida, al territori de la Noguera, el Valls Occidental i el Barcelones.

El Turó de Lleida esta coronat per la majestuosa Catedral – Seu Vella – Castell, que destaca sobre tota la ciutat. La seua missió religiosa acabá en 1707.

L'ombra de Felip V era allargada, després de la conquesta de la ciutat va decidir la destrucció de la Seu, però la seua mort es va produir abans de donar l'ordre. Però açò no va ser obstacle perquè guanyara l'estament militar sobre el religiós, interessat en la seua situació estratègica, i des de llavors fins a 1948, va ser caserna militar.

Campanar

Tres punts de la Seu capten major interès al errant

.
El campanar octogonal amb els seus 60 metres d'altura i 238 graons, que és visible des de qualsevol punt de la ciutat.

La Porta dels Fillols, que durant molt temps va ser la porta principal i per on havien d'accedir els que anaven al baptisme. La porta i l'escalinata d'accés, causa criositat a Odiseu, ja que des d'alguns punts de la ciutat, s'observa nítidament.

El claustre, una vertadera joia i espai de tranquil·litat i pau. La seua situació fa que a través de cinc arcs s'obtinga una visió de mirador sobre la ciutat. Els 17 arcs ogivals interiors, donant pas a la llum reflectida en les parets mil·lenàries, són ocasions que no cal perdre's.

La Seu Vella de Lleida

En la Noguera, Camarasa, població que dóna el nom a un pantà proper, un més en la llera del riu Noguera-Pallaresa, afluent del riu Segre, que al seu torn creua la ciutat de Lleida i banya els peus de la Seu Vella.

Afegeix la llegenda

Camarasa va ser visitada fa anys pel l´errant viatger, i el paratge li va encantar. Cerca una imatge un moment que reflectir. Una bella fotografia que desprenga pau.

El riu Noguera-Pallaresa baixa tranquil, els diferents murs construïts, domen la velocitat que li dóna el pendent i ara corre mans, però en èpoques de desglaç s'obrin les comportes dels embassaments, i es produeix un augment del cabal. És llavors, quan el riu corre amb alegria i amb un rumor d'arrossegament de cants rodats desgastador.

Riu Noguera-Pallaresa

Al costat de la denominada Batalla de l'Ebre, la Batalla del Segre, menys coneguda però no per açò es menys sagnant i estratègica. El control de les centrals elèctriques va fer de la zona un altre escorxador del que no hi ha xifres, però que es podrien acostar a les esmentades en la batalla de l'Ebre.

Coincidint amb l'operació judicial, per un presumpte frau urbanístic, en la qual es deté a 12 persones, s'estableix un cap de pont a Sabadell, on en un modern estatge ens allotgem dues nits.

Sabadell i Terrassa, van ser dos grans nuclis tèxtils, on la revolució industrial transformá la vida dels seus habitants i el paisatge. El creixement ràpid pel devessall de treballadors a les fàbriques tèxtils i les indústries auxiliars, fomentá un creixement desordenat de les poblacions, cosa que en l'actualitat s'intenta remeiar.

Teler

A Terrassa en una antiga i magnifica fàbrica tèxtil, el Museu de la Ciència ila Tecnologia, una exposició de l'enginy de l'home al servei de la col·lectivitat. Un museu on, ser català és sinònim d'emprenedor, avançats a les seues èpoques, atrevit, constant i admirable. És un museu on es palesa la diferència, en est hi ha peces originals, usades en les indústries i empreses catalanes. En el de València, maquetes i reproduccions.

Montcau 1.056 m.

I pugem al Montcau, a 1.056 metres, dins del Parc Natural de Sant Llorenç de Mun i l´Ocau. Aire pur, vista magnifica i cos renovat.

Sabadell, un nom propi s'ha fet quotidià entre els valencians, gràcies a la gestió modèlica de saqueig i espoli, àdhuc no aclarida i castigada, i que va portar a una entitat bandera, la Caixa d'Estalvis del Mediterrani – CAM, a una ruïna tal que, Sabadell és el nou nom i Banc Sabadell el “felpudo” que tapa el nom de la CAM, que ja solament valia un punyetero euro.