Martin Luther King, Jr., tenia un somni.

Martin Luther King

Vull recordar que avui, dia 28 d'Agost, es compleixen 50 anys de la Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat, on Martin Luther King Jr. va pronunciar davant més de 200.000 persones, un dels discursos més brillants de tots els temps: ‘I have a dream’ …. defensant l'harmonia racial, el treball, la justícia i la llibertat des de les escalinates del Monument a Lincoln.

Segurament serà exagerat comparar la situació dels negres enfront dels blancs en 1963, als Estats Units, amb la situació de reculada democràtica, social i econòmica de les dones i homes a Espanya.

Washington, 28 d´agost de 1963

La crisi, provocada pel sistema econòmic capitalista, ha sigut aprofitada per a desmantellar totes aquelles millores socials que des del falangista, ministre de Treball, Girón de Velasco, s'havien aconseguit. I tot açò descaradament i amb amb prou faenes una oposició dels pares de la pàtria.

Solament el moviment Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011, provocá una sèrie de protestes pacífiques a Espanya, amb la intenció de promoure una democràcia més participativa allunyada del bipartidisme PSOE-PP (PPSOE) i del domini de bancs i corporacions, així com una "autèntica divisió de poders" i altres mesures, amb la intenció de millorar el sistema democràtic. Amb lemes com:

Madrid,  15 de març de 2011

«No som marionetes en mans de polítics i banquers» o «Democràcia real JA! No som mercaderia en mans de polítics i banquers».

Potser fa falta un líder honrat, un Martin Luther King espanyol, perquè lidere als estomacats espanyols, i eixint al carrer per la via pacífica, optar per la desobediència civil. Com Martin Luther o Gandhi en l'Índia. Però no serà debades la seua actitud, no seran com els esmentats, assassinats, però si que tindran al poderós curtcircuitánlo, traient-los fóra de circulació. Un exemple seria Garzón.

Bakltasar Garzón

Ojala, més pronte que tard, algú pronuncie un discurs que remoga de les seues estances als actuals i vetusts dirigents polítics, deutors de tants favors, amarrats a les maquinàries dels partits, ostatges d'un concepte caciquil vuitcentista.

Avui tinc un somni! - ‘I have a dream’

He somiat que en despertar algú em va fer una besada i em va abraçar.

He somiat que el sol entra per la finestra, brillant però no encegador.

He somiat que el rumor del carrer sonava a música de Joaquín Rodrigo, sonava el Concierto de Aranjuez.

He somiat que jo i els meus, al voltant de la taula, durant el desdejuni, somrèiem i departíem feliços.

He somiat que de camí al treball, plovia, però el tràfic era assossegat i ordenat. Que en l'autobús la gent cedia el seu seient, que el conductor conduïda sense presses ni brusquedats.

He somiat que els carrers estan nets, que no hi ha gent agenollada demanant, que la vorera és de tots, que els passos de zebra es respecten, que els errors dels conductors no mereixen insults.

He somiat que en el meu treball el “bon dia” ha sigut desitjat a tots per tots.

He somiat que la plena ocupació, l'eficàcia, l'aplicació, el bon fer, junt la justícia i honradesa de l'empresari han fet del meu país un exemple de riquesa i pau.

He somiat que els meus pares reben una pensió justa i suficient per a viure.

He somiat que els meus fills reben una educació consensuada i imparcial, laica, gratuïta i de qualitat. Que la seua preparació es veurà satisfeta amb la seguretat d'un treball concorde i en benefici de la comunitat.

He somiat que la salut és una prioritat per als meus governants, que cada espanyol té a la seua disposició un sistema sanitari que li protegeix i, àdhuc més, que inverteix en prevenció i en recerca.

He somiat que els xiquets i els majors tenen assegurada la seua protecció. Els dependents el seu cuidador, els minusvàlids el seu complement de vàlua, els “especials” la seua especialitat.

He somiat en un rebut de la llum, del gas, del telèfon, de l'aigua, de el ….., just i ecològic. Tarifes reals als costos de producció.

Banquers

He somiat uns bancs solidaris, amb una part dels seus beneficis invertits en cultura, educació, sanitat, esport.

He somiat en un parlament amb un nombre de membres equilibrat. Que els nostres representants visquen prop dels seus representats, que estiguen a peu de carrer, bar o estació. Que cobren un salari just i que les seues necessitats es cobrisquen igual que qualsevol espanyol.

He somiat amb una justícia, ràpida, igual per a tots. Que les presons estan buides. Que solament queden aquells que van enfonsar, van robar, van defraudar, van evadir i van enganyar, encara que per a viure tènia de sobres. Als quals els va perdre l'avarícia.

Jubilats

He somiat amb gents que de la mà camina pel parc, de majors asseguts en un banc, sota un garrofer centenari, de xiquets corrent derrere d'un balo de futbol signat pels grans jugadors. I que aquests cedien els seus drets a les ONG´s.

He somiat en una regeneració total de la classe politica espanyola, en una refundació, en una transició espanyola a la solidaritat.

He somiat que un immensa gentada exigia treball, justícia i solidaritat.

He somiat que el que he somiat era veritat i que jo dormia en pau.

         Avui tinc un somni! - ‘I have a dream’, Martin Luther King

                    Avui tinc un somni! - ‘I have a dream’, ABBA

Federico García Lorca

Esta vesprada llig en Facebook un enllaç de Xavi Tro, referint la data d'avui com la del seu assassinat.

Cerque informació, no sé, aquest matí no vaig advertir la commemoració.

Llig que alguns dels càrrecs que se li van imputar van ser "ser espia dels russos, estar en contacte amb aquests per radi, haver sigut secretari de Fernando de los Rios i ser homosexual". Llig, així mateix, que “a pesar que Federico García Lorca no volia involucrar-se en política, tenía fama de liberal i freqüentment va haver de suportar els atacs dels conservadors per la seua amistat amb Margarita Xirgu o amb Fernando de los Rios, ministre de la República. La seua popularitat i les seues declaracions sobre injustícies socials, ho van convertir en un personatge odiat per la dreta”.

Huerta de san Vicente, 6

El dia 8 de gener, durant els dies que vaig estar a Granada visitant a Carmen Díaz Márquez, aquesta m'acompanyá al parc i la casa-museu de l'horta de sant Vicente, 6, d'on eixiria Lorca cap a la casa de Rosales on pensava estaria mes protegit.

No és la meua intenció ressaltar la figura literària de Lorca, no sóc qui, jo d'açò no entenc.

M'interessa destacar els motius de tal assassinat. Espia, amic dels russos, secretari d'un ministre, homosexual i aireador de les injustícies socials.

Parque Federico García Lorca

Avui, com ahir, cou la crítica, la denúncia de les injustícies. Mil vegades he comentat la contra informació que es genera, quan una denúncia es dóna a conèixer. Amb el poder entre les mans, no els tremola el pols a pagar a sicaris perquè contradiguen les notícies, que al final són certes i corregides i augmentades.

Àdhuc considerant que es troben en un error, quan ho descobreixen, per res entonen un: “perdó vaig errar”.

Ja sé, que matar, matar, avui no es mata. Però, amb perdó, fotre al crític, si es pot, se li fot bé.

Quan els alcaldes dels nostres pobles, sí, quedem-nos ací, quan aquests, creuen, es creuen, les seues pròpies paraules, les seues promeses incomplides, les seues “si senyora, no es preocupe, açò ho arreglem”.

Quan si erren la culpa és del primer que passa.

Mirem arrere. 

La grandesa d'un polític és saber anar-se quan deixen de ser un ciutadà i es consideren infalibles. Com el Papa anava a dir… no, el Papa és infalible en matèria de fe, així consta. Però els nostres polítics, els nostres alcaldes, són infalibles en qualsevol matèria. Les recomanacions, opinions, critiques, són, en general desoïdes. 

Variant de Benissa

Si alguna acció és duta a terme arran de crítiques, opinions, etc., es disfressa per a no donar la raó al contrari.

A les altures que estem, no acceptar crítiques, consells i denúncies, negar-les, ningunear als crítics, fer-los callar, acoquinar-los, enganyar-los, és com en temps de Lorca, desfer-se de la seua ombra, sense sang, però cercant els mateixos efectes. Retirar del camí als “tocapilotes”.

Febres d'estiu.

Passen els dies i la disciplinada actitud d'escriure un tema setmanal es va relaxant, arribant als veintitants dies sense un regló escrit.

No esta u aturat. La fotografia, el video i l'adequació, ordre i neteja del “cotorro” informàtic, i perquè no dir que algun dia de platja, han propiciat una certa manrra. La manrra més intranquil·la dels meues 55 anys.

Faltava don Francisco Franco i el reixat de Gibraltar per a “distraure” i culminar de les últimes escopinyades que queden per rebre els "españolitos": mes IVA´s, mes hores, mes comissions bancàries, més ajuda als bancs, mes precarietat laboral i baixada de sous, més Barcenas, Urdangarins ….. agggggggg.

Somni, llig, recorde, estic, no estic:

- Una aberració:

Amb la diferència de tres dies, el 9 d'agost i el 6 d'agost de 1945, Harry Truman, ciutadà dels EUA, i en aqueix moment el seu president, ordená el bombardeig nuclear de dues ciutats, Hiroshima i Nagasaki.

Com dos peluixos, a les mortíferes bombes les van anomenar Little Boy i Fat Man.

L'ordre de soltar a Little Boy i Fat Man, pel ciutadà president, tan fàcil com dir, que calor !!! , “S'estima que cap a finals de 1945, havien matat a 140.000 persones a Hiroshima i 80.000 en Nagasaki, encara que només la meitat havia mort els dies dels bombardejos. Entre les víctimes, del 15 al 20% van morir per lesions o malalties atribuïdes a l'enverinament per radiació. Fins avui aquests bombardejos constitueixen els únics atacs nuclears de la història”.

- Tapar la boca.

El 9 d'agost de 1942, Mahatma Ghandi és arrestat pels britànics juntament amb altres dirigents del Congrés Nacional Indi. Gandhi gaudia de gran influència en les comunitats hindús i musulmanes. La seua mera presència evitava i parava desordres i motins.

- Tall de subministrament d'aigua.

“La família de Nelson Mandela ha passat un esglai. I aquesta vegada no té a veure amb la salut de l'expresident. El líder sud-africà ha rebut una carta de l'Ajuntament de Johannesburg en la qual ho amenaçaven amb tallar-li el subministrament d'aigua i electricitat per un impagament de factures que ascendia a 6.468,48 rands: més o menys uns 500 euros. Després de la sorpresa va venir la rectificació. Les autoritats municipals han reconegut aquest dilluns que es van equivocar de morós. Per açò, han demanat perdó a la família de l'expresident negre, que porta dos mesos ingressat en un hospital de Pretòria per les complicacions d'una pneumònia recurrent”.

                        - Fi de la cita.

Em desperte i veig a Francisco Franco reivindicant Gibraltar, Tancant la reixa amb un candado Lince  d'un pam de llarg. Però no, quan em llave la cara veig a un senyor amb la barba a mitjà tenyir i passant-se la llengua constantment pels llavis. Se'm antoja un vellet vert i morbós mirant … no ho vaig a dir, i rellepa que rellepa.

Tots mirant a Gibraltar, l'illa Julivert, Terelu i Pipi Estrada, Amador Mohedano i el seu dolç fluid, el ruc volador de Villacorderos, ……..

                        - Baltasar Garzón amb la boca tapada li diu a Rajoy.

"Ser bé, qui no ho desitjaria? Però sobre aquest trist planeta, els mitjans són restringits. L'home és brutal i xicotet. Qui no voldria, per exemple, ser honest? Però es donen les circumstàncies? No! elles no es donen ací”. De Bertolt Brecht.

“La pregunta és no hi ha un sol home o dona en el Partit Popular que puga ocupar el càrrec o càrrecs d'aquells o aquelles que estan sent qüestionats com a corruptes per qui ells mateixos van defensar i van protegir, enfront del jutge i als quals amb serena professionalitat van iniciar i continuen la recerca?.

  On estan aquells que en els primers dies després de les detencions de Corretja, Crespo i companyia es reunien en infame conciliábul per a acusar al jutge que investigava?.  Per què no ixen ara i, en comptes de massacrar a Bárcenas, col·laboren amb la justícia o reclamen la seua autoexpulsión de la vida pública?.

En aquesta situació, resulta inacceptable que encara, quan milions de persones decents clamen per la neteja i la transparència, quan la desigualtat social entre els espanyols és cada vegada major, quan la crisi econòmica ens tortura, se seguisca bordejant la realitat alarmant de la corrupció pel Govern, utilitzant el sufrit argument que uns altres també són corruptes a Andalusia, Catalunya, Balears, Murcia o Castella i Lleó, perquè aqueix argument solament reafirma la necessitat que es vagen, sense necessitat de dimitir”.

Uy !!!. Que llarg. Qui acabe de llegir-ho pot considerar-se un curiós espècimen estiuenc.

Gaudiu del que queda, que ja queda res.

El que hi havia li l'han guardat en el Paradis fiscal de: “Andorra, Corea, Anguilla, Letònia, Antigua i Barbuda, Líban, Aruba, Libèria, Àustria, Liechtenstein, Bahames, Luxemburg, Bahrain, Macau, Barbados, Malàisia, Bèlgica, Maldives, Belize, Malta, Bermudes, Illes Marshall, Botswana, Maurici, Illes Verges Britàniques, Mònaco, Brunei Darussalam, Montserrat, Canadà, Nauru, Illes Caiman, Països Baixos, Illes Cook, Antilles Neerlandeses, Costa Rica, Panamà, Xipre, Filipines, Dinamarca, Portugal, Dominica, Samoa, França, San Marino, Alemanya, Seychelles, Ghana, Singapur, Gibraltar, Espanya, Granada, Sant Cristóbal i Nieves, Guatemala, Saint Lucia, Guernsey, Saint Vincent i les Grenadines, Hong Kong, Suïssa, Hongria, Illes Turks i Caicos, Índia, Unió dels Emirats Àrabs, Irlanda, Regne Unit, Illa de Man, Uruguai, Israel, Illes Verges d'EUA, Itàlia, EUA ,Japó, Vanuatu, Jersey”.