dimecres, 28 d’agost del 2013

Martin Luther King, Jr., tenia un somni.

Martin Luther King
Vull recordar que avui, dia 28 d'Agost, es compleixen 50 anys de la Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat, on Martin Luther King Jr. va pronunciar davant més de 200.000 persones, un dels discursos més brillants de tots els temps: ‘I have a dream’ …. defensant l'harmonia racial, el treball, la justícia i la llibertat des de les escalinates del Monument a Lincoln.

Segurament serà exagerat comparar la situació dels negres enfront dels blancs en 1963, als Estats Units, amb la situació de reculada democràtica, social i econòmica de les dones i homes a Espanya.


Washington, 28 d´agost de 1963
La crisi, provocada pel sistema econòmic capitalista, ha sigut aprofitada per a desmantellar totes aquelles millores socials que des del falangista, ministre de Treball, Girón de Velasco, s'havien aconseguit. I tot açò descaradament i amb amb prou faenes una oposició dels pares de la pàtria.

Solament el moviment Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011, provocá una sèrie de protestes pacífiques a Espanya, amb la intenció de promoure una democràcia més participativa allunyada del bipartidisme PSOE-PP (PPSOE) i del domini de bancs i corporacions, així com una "autèntica divisió de poders" i altres mesures, amb la intenció de millorar el sistema democràtic. Amb lemes com:

Madrid,  15 de març de 2011

«No som marionetes en mans de polítics i banquers» o «Democràcia real JA! No som mercaderia en mans de polítics i banquers».

Potser fa falta un líder honrat, un Martin Luther King espanyol, perquè lidere als estomacats espanyols, i eixint al carrer per la via pacífica, optar per la desobediència civil. Com Martin Luther o Gandhi en l'Índia. Però no serà debades la seua actitud, no seran com els esmentats, assassinats, però si que tindran al poderós curtcircuitánlo, traient-los fóra de circulació. Un exemple seria Garzón.

Bakltasar Garzón
Ojala, més pronte que tard, algú pronuncie un discurs que remoga de les seues estances als actuals i vetusts dirigents polítics, deutors de tants favors, amarrats a les maquinàries dels partits, ostatges d'un concepte caciquil vuitcentista.

Avui tinc un somni! - ‘I have a dream’

He somiat que en despertar algú em va fer una besada i em va abraçar.

He somiat que el sol entra per la finestra, brillant però no encegador.

He somiat que el rumor del carrer sonava a música de Joaquín Rodrigo, sonava el Concierto de Aranjuez.

He somiat que jo i els meus, al voltant de la taula, durant el desdejuni, somrèiem i departíem feliços.

He somiat que de camí al treball, plovia, però el tràfic era assossegat i ordenat. Que en l'autobús la gent cedia el seu seient, que el conductor conduïda sense presses ni brusquedats.

He somiat que els carrers estan nets, que no hi ha gent agenollada demanant, que la vorera és de tots, que els passos de zebra es respecten, que els errors dels conductors no mereixen insults.

He somiat que en el meu treball el “bon dia” ha sigut desitjat a tots per tots.

He somiat que la plena ocupació, l'eficàcia, l'aplicació, el bon fer, junt la justícia i honradesa de l'empresari han fet del meu país un exemple de riquesa i pau.

He somiat que els meus pares reben una pensió justa i suficient per a viure.

He somiat que els meus fills reben una educació consensuada i imparcial, laica, gratuïta i de qualitat. Que la seua preparació es veurà satisfeta amb la seguretat d'un treball concorde i en benefici de la comunitat.

He somiat que la salut és una prioritat per als meus governants, que cada espanyol té a la seua disposició un sistema sanitari que li protegeix i, àdhuc més, que inverteix en prevenció i en recerca.

He somiat que els xiquets i els majors tenen assegurada la seua protecció. Els dependents el seu cuidador, els minusvàlids el seu complement de vàlua, els “especials” la seua especialitat.

He somiat en un rebut de la llum, del gas, del telèfon, de l'aigua, de el ….., just i ecològic. Tarifes reals als costos de producció.

Banquers
He somiat uns bancs solidaris, amb una part dels seus beneficis invertits en cultura, educació, sanitat, esport.

He somiat en un parlament amb un nombre de membres equilibrat. Que els nostres representants visquen prop dels seus representats, que estiguen a peu de carrer, bar o estació. Que cobren un salari just i que les seues necessitats es cobrisquen igual que qualsevol espanyol.

He somiat amb una justícia, ràpida, igual per a tots. Que les presons estan buides. Que solament queden aquells que van enfonsar, van robar, van defraudar, van evadir i van enganyar, encara que per a viure tènia de sobres. Als quals els va perdre l'avarícia.

Jubilats
He somiat amb gents que de la mà camina pel parc, de majors asseguts en un banc, sota un garrofer centenari, de xiquets corrent derrere d'un balo de futbol signat pels grans jugadors. I que aquests cedien els seus drets a les ONG´s.

He somiat en una regeneració total de la classe politica espanyola, en una refundació, en una transició espanyola a la solidaritat.

He somiat que un immensa gentada exigia treball, justícia i solidaritat.

He somiat que el que he somiat era veritat i que jo dormia en pau.



         Avui tinc un somni! - ‘I have a dream’, Martin Luther King


                    Avui tinc un somni! - ‘I have a dream’, ABBA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?