dijous, 17 d’octubre del 2013

Vicent a Vicent.

Benvolgut Vicent:

No se si tindré ocasió de despedir-me en persona. Per si de cas, et desitge que esta nova etapa estiga "plena d'aventures, plena de coneixences". 

Com diu el poema que poses al final del teu missatge (molt bo, però no tinc clar que siga de Machado) "posa les teues forces en la nova vida". Les circunstàncies ens han donat una oportunitat de conèixer-nos millor. Si no fos per la puta malaltia estariem indolentment representant el mateix paper dels útims 30 anys. Però... sorpresa!... la representació s'acabat i toca fer un altre personatge en un altra obra.

No se si en esta ocasió triarem (o ens deixaran triar) un paper més apassionant, més reptador. Tampoc sé si l'obra en la que ens tocarà actuar serà una comèdia o una tragèdia, però jugarem eixe paper amb tota la nostra passió i il·lusió, perque ara sabem que la diversió no està al final de la representació, no hi ha "final feliz", però si que hi podem passar un bona estona fent l'obra amb la companyia dels altres actors que ens han tocat en el repart.

Perdona el rotllo. Sé que no hauria de escriure de nit, ni de matinada, perque passen estes coses.

Com diu el meu paisà i ben estimat Ovidi (Montllor): 

Au adéu, comence el meu comiat 
a tot el temps passat. 
Bon vent i barca nova! 

Vicent (Santonja)


                     
Bon vent i barca nova! - Ovidi Montllor 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?