El record:
El dia 22 de novembre de 1975, amb 17 anys,
sol, amb un abric del meu pare, una borsa d'esports Adidas, mort de fret i
il·lusionat, vaig vure les hores intenses d'un canvi en la política espanyola.
Enfront de l'edifici del Congrés dels Diputats, vaig ser testimoni d'un fet històric,
la proclamació com a Rei d'Espanya per les Corts Espanyoles de Juan Carlos I
d'Espanya. Aquell dia fret i assolellat de novembre, pels altaveus d'ambient,
àdhuc amb el rumor del públic congregat, escoltem el que a l'interior es deia.
El jurament i el discurs. Malgrat haver jurat fidelitat a les lleis del
Moviment, en el seu discurs va afirmar que volia ser Rei de tots els espanyols,
cosa que considere ha complit. Amb la seua actitud, va promoure i va encoratjar,
al costat d'Adolfo Suarez com a President del Govern i Torcuato Fernández
Miranda com a President de les Corts Espanyoles, la Llei per a la Reforma
Política, que va ser votada pel Congrés dels Diputats el 18 de novembre de 1976
i aprovada en referèndum amb un aclaparant suport del 94%, la qual cosa va
iniciar la Transició Espanyola cap a la democràcia.
Avui 2 de juny, quasi 39 anys després, aqueix
Rei, abdica, dimiteix o renúncia. El fet enxampa per sorpresa a molts, però a
mi, ni m'estranya ni em sembla malament. En un temps en què , altres reis
europeus ja han realitzat aqueix gest i el més extraordinari àdhuc, que un
Papa, dimitisca, no té gens de rar ja. Veig que, hi ha manifestacions sol·licitant un referèndum sobre el model d'estat, República, es demana. M'alegre que es puguen fer aqueixes manifestacions, i compartisc inquietuds, encara que no compartisca prioritats.
Amb l'abdicació i la recent mort d'Adolfo Suarez, la Transició Politica Espanyola ha acabat definitivament.
Comença una altra transició. Il·lusionant i inquietant, però segur que pacifica, assenyada i exemplar com va ser l'anterior. Solament demane respecte a les idees i opinions dels altres, són tan legitimes com les pròpies. Així segur que encertarem.
Un adéu:
Dir adéu, encara que siga per breu temps i llunyania, a voltes és un acte de valentia, sobretot si on es va, és en aqueix moment, no és el Paradís. Dir adéu, fins prompte, i per davant 10.200 kilometres i dotze hores avió, més sengles quan tornes, sera un exercici físic i mental.
Dir adéu, encara que siga per breu temps i llunyania, a voltes és un acte de valentia, sobretot si on es va, és en aqueix moment, no és el Paradís. Dir adéu, fins prompte, i per davant 10.200 kilometres i dotze hores avió, més sengles quan tornes, sera un exercici físic i mental.
Doncs bé, avui són adéus, demà binvenvengudes i espere que prompte , ací estic de nou.
Avui a nascut Shantal Aguila Ramírez. Benvinguda al món boig en què vivim. Felicitats als seus pares que amb tanta il·lusió l'han rebuda. Felicitats a la seua àvia, que tanta alegria li ha produït la notícia i que àdhuc en la distància ha estat vivint el moment.
I malgrat tots els
pesessars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?