El meu pastís en Internet.

Ana Ivars, Amparo Ginestar i Enrique Felix, parlaven del pastis que vaig fer pel dia del meu aniversari.

Pues be, el pastís d'aniversari ja està en Internet. Les xarxes socials, a les quals hem lliurat les nostres dades personals. Els nostres telèfons mòbils, que ens situen en el punt on ens trobem, l'hora de la trucada, a qui, ….. Els nostres ordinadors, que per la seua adreça en Internet ens situen. Els cercadors, que ordenen, arxiven, redirigeixen i ens rastregen, saben on estem, les pàgines que visitem, els nostres gustos, les nostres fotografies, ens recorden els aniversaris dels nostres amics reals, virtuals, socials ….. En fi, que tot aquell que tinga un moviment mínim, que escriga el seu nom en el cercador Google, per exemple, i mira que han publicat de tú o de cadascun.

Tot aqueix embull, durant un dia, el del meu aniversari, ha creat una abundant informació que li servirà a Facebook, Twitter, Google, WhatsApp, i no sé quants més, per a saber una mica més de cadascun.

Escric esta entrada en el meu blog, en primer lloc per a donar les gràcies pels desitjos i comentaris sobre la meua foto de xiquet i el meu aniversari a:

Fidel Del Diego, Asoc. Parkinson Palencia, Juan M. Serrano, Nuria Jové, Monica Marina Alta, Nati Mas, Angel Ibañez, Matilde Mas, Jose Manuel Juan, Marisa López, Eduardo Roig,  Vicente Luis Ibañez, Alvaro Ibañez, Miquel Ibañez, Alba Ibañez, Sari Mayor, Loli Juan, Ana Ivars Perez, Ruben Moncho, Emilia Mascarell, Rosa Galvez, Mayca Gomez, Carmen Merchan, Pepe Moragues, Rosario Gimeno, Sefa Ribes, Moises Pellicer, Ximo Castells, Vicent Garcia, Jose Jacinto Ortola, Mª Francisca Arlandis, Teresa Mas, Maria Helena Franco, Miriam Franco, Elvira Fontes, Luis Miguel Mas, Arthur Santacreu, Tere Hernandez, Amparo Ginestar, Enrique Felix, Yanit Caceres, Angela Loaisa, Aurora Arcos, Juan Jose Salazar, Mayte Cardona, Mª Jose Ortola, Ge Mar, Mari Angeles Ivars, Carlos Vidal, Pau Ibañez, Vero Ramirez, Ana Ballester, Ana Ivars Sendra, Marta Ibañez, Miguel Mas Merino, Noe Ibañez, Nathaly Galvis, Mercè Amat,  Jaume Ivars, Enrique Aranzazu, Antonia Escalé, Carmen Argudo, Kenny Gomez, Fer Lopez, Anna Ballester, Wal Traud Jakscht, Camilo Cabrera, Vicent Carrio, Manolo Colomina, Vicente Morales, Joanba Gandia, Pepa Grimalt, Maria Llopis, Juan Carlos Ribes, Concha Ginstar, Maria Luisa Capo, Marissa Ribes, Martha Caceres, Juliana Caceres, Sarita Galvis, Robert Giner, Monserrat Lopez,Vicente Lopez, Vicente Santonja, Jose Manuel Juan, Emily Bermudez, Yili Ramirez, Vicente Serra. Y a tots el que en deixare, segur  .....

 
I en segon lloc per a deixar clar que no sóc pastisser, sobretot perquè no em plogen els encàrrecs, que ací en açò d'Internet qualsevol afirmació, fotografia o insinuació forma una bola que ja em veig enfarinat en la cuina, i batent ous com un desesperat.

El pastís que ací mostre, per la meua inconstancia a seguir les receptes que consulte, va eixir com va eixir, al microones, amb algun ingredient afegit sense mesurar i uns altres per pròpia iniciativa. Resultat: Va desbordar i en estar una mica caldós, va necessitar de més cocció, amb el que es van produir alguns inconvenients. Millor no esmentar-los.

Per fi, el pastís que seria de xocolata, va ser un bescuit amb panses, amb un lleuger regat de Baileys, amb coberta de melmelada de pinya i adornat de melmelada de fruites roges del bosc.

 Jo la vaig trobar deliciosa, llàstima que per les xarxes no poguera repartir un trosset per a cadascun dels amics que em van felicitar, però no tot són avantatges en açò de l'Internet.

La calor, la dolçor, el contacte visual, el to de veu, l'expressió, etc. tot açò el podem intuir, fins i tot sentir, però és per experiències directes anteriors, sense pantalles, cables ni tecles.

El frec, la proximitat, la pell i el borrissol estarrufat, açò necessita proximitat corporal.
 ______________


Per altre costat,  el pastís amb que ho van celebrar els meus amics a Benissa tènia millor presentació.

57 anys.

Un any més. 365 dies més. El 5 i el 7, 57 anys. Per a alguns, una catàstrofe, per a uns altres, motiu de celebració. Per a mi, fa temps que no significa res. És veritat.

Els anys, com els metres i els litres, es van inventar per a donar mesura i preu. I des dels temps de la barata, fins avui, tot té una mesura. I la mesura té un valor, amb el temps eixe valor ha quedat en un valor econòmic, solament. 

Si no, exemples:

- Les ocupacions tenen límits d'edat. A l'atur, carcamal !!!.

- Les assegurances de vida són més cares. Si estas una mica tocat, no eres negoci.
- La moda en el vestir és un negoci per a cada temps i edat, sobre tot jove.
- Les celebracions d'aniversaris, un altre més.
- Els “consells d'ancians” són geriàtrics i residències de la tercera edat.
- Als joves se'ls estimula amb cridaners espots perquè compren roba amb un cocodril brodat, un golfista o una CH.
- Els telèfons mòbils, caríssims, són ara potents ordinadors que ens tenen "atamagochizats". Els majors tenen dificultats d´entendre aquets aparells.

Es una despesa complir anys.

Mai vaig ser amant de regals d'aniversaris, encara que sempre accepte una felicitació sense invitació. No. No em gaste, com es deia abans, “ni un duro”, no convide com a agraïment o celebració.

Nombres. Són sol nombres.

No crec en visions ni adivinacions, signes del cafè, o nombres màgics.

Però, u sempre té nombres de preferència, nombres que´l segueixen durant tota la seua vida, crega o no que els nombres diguen alguna cosa.

En el meu cas, el 5 i el 8 em persegueixen des de l'any que vaig nàixer.

El 5, diuen, és el signe de l'acció i la inquietud. És el símbol de la llibertat, l'adaptabilitat, l'esperit viatger i aventurer, però també de la inconsistència i de l'abús dels sentits. Expansiu i sociable, de noves i visionàries idees; de pensaments ràpids, polifacètic, curiós i explorador; enginyós a l'hora d'utilitzar la llibertat de forma constructiva.

També és el nombre de la fortuna, la màgia i l'aventura. Són persones que els atrau el desconegut, el cas estrany, el misteriós.

En el costat negatiu, massa inquietud, a voltes descontent i insatisfet, de temperament tibant, sol prendre moltes decisions precipitades, impacient, mancat d'aplicació als temes.

Signe de l'empatia, cooperació, adaptabilitat, consideració cap als altres, supersensibilitat cap a les necessitats dels altres. Símbol de l'equilibri, la unió i la receptivitat.

És bon soci, company o parella; també fa un magnífic paper com arbitre o mediador: És modest, sincer, influenciable espiritualment i bon diplomàtic.

És el nombre dels artistes i persones amb sensibilitat i tendències romàntiques.

En el treball són bons companys i pacients, tenen bones idees per a treballar en equip i no són proclius a portar ells mateixos la iniciativa o acaparar el protagonisme.

Quasi, quasi, quasi, jo.

- Felicitats papa. I per molts anys.
- Gracies fills.

Nascuts el 23 de gener:

1350: Sant Vicent Ferrer, religios dominico espanyol (f. 1419).
1783: Stendhal (Henri Beyle), escritor francés (f. 1842).
1832: Edouard Manet, pintor impresionista francés (f. 1883).
1872: Paul Langevin, físic francés (f. 1946).
1898: Serguéi Eisenstein, director de teatro i cine ruso (f. 1948).
1907: Hideki Yukawa, físic japonés, premi nobel de física en 1949 (f. 1981).
1915: Arthur Lewis, economista británic, premi nobel d´economía en 1979 (f. 1991).
1928: Jeanne Moreau, actriu francesa.
1929: John C. Polanyi, químic canadenc, premio nobel de química en 1986.
1957: Carolina Grimaldi Kelly, princesa monegasca.
1962: Elvira Lindo, escritora espanyola
1969: Ariadna Gil, actriu espanyola.

Jo tampoc, Mariano

Carta a Mariano:

Ja sé, ja sé. Estàs perquè t'agrada millorar el benestar dels espanyols.

Que els ancians i malalts, mitjançant la Llei de Dependència, estiguen acompanyats i servits.

Que els joves reben ensenyament de qualitat, invertint tots els recursos en l'ensenyament publica. Els que vulguen concertar que li'l paguen.

Que la sanitat pública siga ben gestionada i posseïsca tots els mitjans i professionals necessaris.

Que els impostos es paguen conforme als ingressos. I es que has decidit retornar els sobresous, i fer que els retornen els altres.

Que et retires de la política i et vas el teu despatx de Santa Pola a seguir amb la teua professió de Registrador de la Propietat, dels beneficis de la qual tens entès que viuen molt bé.

Que abans d'anar-te proposaràs la rehabilitació d'aquells jutges als quals s'ha arraconat per toca ous. 

Proposaràs una llei exprés, perquè els bancs retornen a l'estat cadascun dels euros que per al seu rescat se'ls va facilitar. Aquesta suma de milions o alguna cosa mes que milions, es restituïsquen a la caixa del Fons de Pensions.


Ho sé, Mariano, el teu treball és altruista i amb aqueix sueldico, pagues la llum que s'ha posat molt cara. Pagues l'aigua, el gas, telèfon fix i mòbil. La gasolina i les reparacions del Seat 127. El bus, els uniformes i el menjador del Col·legi Public on com qualsevol fill de veí estudien els teus. Fa anys que no vas de vacances i estas esgotat.

Estic veritablement preocupat i t'anime a seguir, eres dels presidents, amb molt, el mes capaç. El que en parlar mes confiança ha generat en mi. La teua sinceritat i el teu compliment del deure es inqüestionable. Estas envoltat d'un equip preparat per a tot. Han demostrat estar en el lloc just en el moment indicat.

Et demane pel mes sagrat, segueix, no pares, segueix, segueix .......

I per fi, àdhuc demanant-te aqueix sacrifici perquè seguisques, i la teua voluntat Santapolera, admire la teua hombria en lliurar tot el dossier dels comptes del teu partit. Els comptes A, B, C i D.

Estic segur que no farà falta que tornes pel carrer Genova. tant per tu com pels teus subordinats, ja que els jutges amb un parell han ordenat l'entrada a la teua seu política.

Sera alarma de bomba o peus perquè us vull?.


En fi, si et vas no et deixes la tumbona on et relaxes dels grans i greus problemes en els quals has engabiat a Espanya.


 I pobret, possa a Fabra, que no te bona cara de anar tant solt.

Desitjant que passes la costa de gener sense molta dificultat i amb una gran abraçada m'acomiade sense acritut.

Vicente Ibañez i Mas