Carta a Mariano:
Ja sé, ja sé. Estàs perquè t'agrada millorar el benestar dels espanyols.
Que els ancians i malalts, mitjançant la Llei de Dependència, estiguen acompanyats i servits.
Que els joves reben ensenyament de qualitat, invertint tots els recursos en l'ensenyament publica. Els que vulguen concertar que li'l paguen.
Que la sanitat pública siga ben gestionada i posseïsca tots els mitjans i professionals necessaris.
Que els impostos es paguen conforme als ingressos. I es que has decidit retornar els sobresous, i fer que els retornen els altres.
Que et retires de la política i et vas el teu despatx de Santa Pola a seguir amb la teua professió de Registrador de la Propietat, dels beneficis de la qual tens entès que viuen molt bé.
Que abans d'anar-te proposaràs la rehabilitació d'aquells jutges als quals s'ha arraconat per toca ous.
Proposaràs una llei exprés, perquè els bancs retornen a l'estat cadascun dels euros que per al seu rescat se'ls va facilitar. Aquesta suma de milions o alguna cosa mes que milions, es restituïsquen a la caixa del Fons de Pensions.
Ho sé, Mariano, el teu treball és altruista i amb aqueix sueldico, pagues la llum que s'ha posat molt cara. Pagues l'aigua, el gas, telèfon fix i mòbil. La gasolina i les reparacions del Seat 127. El bus, els uniformes i el menjador del Col·legi Public on com qualsevol fill de veí estudien els teus. Fa anys que no vas de vacances i estas esgotat.
Estic veritablement preocupat i t'anime a seguir, eres dels presidents, amb molt, el mes capaç. El que en parlar mes confiança ha generat en mi. La teua sinceritat i el teu compliment del deure es inqüestionable. Estas envoltat d'un equip preparat per a tot. Han demostrat estar en el lloc just en el moment indicat.
Et demane pel mes sagrat, segueix, no pares, segueix, segueix .......
I per fi, àdhuc demanant-te aqueix sacrifici perquè seguisques, i la teua voluntat Santapolera, admire la teua hombria en lliurar tot el dossier dels comptes del teu partit. Els comptes A, B, C i D.
Estic segur que no farà falta que tornes pel carrer Genova. tant per tu com pels teus subordinats, ja que els jutges amb un parell han ordenat l'entrada a la teua seu política.
Sera alarma de bomba o peus perquè us vull?.
En fi, si et vas no et deixes la tumbona on et relaxes dels grans i greus problemes en els quals has engabiat a Espanya.
I pobret, possa a Fabra, que no te bona cara de anar tant solt.
Desitjant que passes la costa de gener sense molta dificultat i amb una gran abraçada m'acomiade sense acritut.
Vicente Ibañez i Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?