Vixca la Puríssima Xiqueta !!!.

Felipe Ribes "Caixa", Miguel i Gabriel Mas "Xest",, Antonio Ibañez "Marro" i Juanito "El Dependent".
Al Brasil.

Este serà el “crit” que durant aquest cap de setmana s'escoltara repetides vegades:

- A l'interior de l'edifici on els benisseros van entronitzar a la seua patrona.
- En determinats moments, en els carrers de Benissa.

Les festeres/ers molt periposats, somrients, orgullosos, i presumits, desfilaran pels carrers acompanyats per la música d'alguna agrupació musical, o de l'agrupació de Benissa.

La gent, atenta, intentara descobrir, sota els vestits festius i els maquillatges lluents, a un fester familiar o amic. O simplement admirar els treballs de les modistes i esteticienes.

Els polítics, encara que està per veure, escenificaran l'estat actual l´interès pels seus paisans. La desunió, la de cadascun pel seu costat, la de l'interès partidista, i en algun cas, l'interès propi.

Gabriel, Pedro, Miguel i Fina Mas

Alguns benisseros domiciliats fora de Benissa, aprofitaran el dia i es reuniran amb els quals tot l'any viuen ací. Després de la “mascleta” del diumenge 24, es reuniran entorn d'una taula i donaran conter d'una paella o qualsevol altre menjar, que uns pocs cuinaran aqueix dia. Uns altres aniran de restaurant. És festa, i és festa per a tots.

Alguns li donaran una fullejada al “Llibre de Festes”. Cercaran reconèixer en les fotos als festers. Veuran el programa de festes. Admiraran l'enquadernació, la qualitat de les fotografies, els articles d'alguns paisans i trobaran a faltar els de uns altres.

Un preocupant sopor els envairà, per la beguda i l'abundant menjar, i els causara un lleuger neguit: “A veure si ara no vaig a poder anar a la processó”.

Per un dia, quasi tots, o millor dit tots, s'ompliran la boca de “Purissima Xiqueta”. Durant la resta de l'any, quasi ningú s'acordara o visitara un moment a la qual segons l'himne és la seua Mare, Reina i Patrona.

La processó, una vegada passat el preocupant empatx, els servirà alguns per a dissoldre-ho, uns altres per a comentar, xismorrejar, negociar i explicar algun acudit.

Els festers s'alternaran en l'arrossegament del carro que porta a la Senyora, i en algun moment la carregaran per a sortejar algun carrer complicat.

Les clavarieses (festeres), no sé si s'usa ja aqueix títol, lluiran el seu vestit negre i mantilla.

Teresa i Arthur

Tant ells, com elles, al final de les festes, es tiraran dels cabells. El desemborsament econòmic haurà sigut d'antologia. Vestits, menjars, fotografies, joies, etc.

El dia 24, jo estaré amb els meus, els de tota la meua vida, els meus pares i germans. Ens reunirem al voltant d'una taula, apostarem quants seran els canelons de la meua mare que assaborira cadascun. Però succeirà alguna cosa extraordinaria. La novetat serà que hi haurà en la taula dues persones que fa 40 anys visqueren amb nosaltres uns mesos.

Arthur i Teresa, estaran presents en la Puríssima 2016, recordant aquells temps i derrere les arrels i dels passos del perenne añorador de la seua Benissa. El seu pare, el meu tio, Gabriel Mas Santacreu.

Bones festes.

Jaime i Miquel Ibañez, Teresa Mas, Arthur Santacreu, Teresa Mas Merino, Vicent Ibañez Mas a Calp al 1965