Cures pal·liatives.

Crec que és del meu amic i company Sebastià Ronda, de qui vaig començar a sentir la paraula "pal·liatius". No recorde que en la meua època d'estudiant o en les meues lectures, haver topat amb tal paraula, o seria que aquesta no s'aplicava en medicina. Per l'anterior, crec que la paraula, relacionant-la amb la medicina, és relativament nou.
 

Em pica la curiositat i busque sobre el tema. I em trobe que "La filosofia de les cures pal·liatives va començar a Londres en els anys 1970 i ràpidament es va estendre, primer pel món anglosaxó, i després per Europa i altres països."

¿I en relació a la medicina, quina és la seua definició ?.

La medicina pal·liativa és l'especialitat mèdica que s'ocupa de l'atenció dels malalts terminals. Les cures pal·liatives inclouen els tractaments mèdics i farmacològics i les atencions d'un equip interdisciplinari: psicològiques, d'infermeria, socials, de teràpia ocupacional i pastorals. Les cures pal·liatives no avancen ni retarden la mort, sinó que constitueixen un veritable sistema de suport i suport integral per al pacient i la seua família.

I els objectius de la cura pal·liativa són:

• Control del dolor i altres símptomes
• Assistència personalitzada i integral del pacient
• Suport de la família
• Suport del propi equip assistencial
• Millorar la qualitat de vida, no només del pacient, sinó també dels seus familiars i / o cuidadors

Estic a l'habitació B336, en penombra. Dorm assossegat. L'ansietat, la inquietud, el malestar, l'han arraconat en algun plec del seu cervell els líquids incolors d'unes bosses, que gota a gota penetren és la seua vena. El braç negre de tant punxada, de tant vessament. Al matí quan veig l'extracció de sang, tant tub per a anàlisi, penso que si té anèmia, jo sé quin és el motiu, no cal que l'analitzen. La poca que té se l'emporten cada dia.

Volem anar-nos a casa.

Molt bé, van a organitzar-lo i demà o passat marxem.

L'equip de la Unitat d'Hospitalització a Domicili suplirà l'atenció a l'hospital.

Es remou, m'aprope i observe les seues mans tacades i ossudes. Les seues mans grans, les seues mans d'artista ebenista i de llaurador aficionat. Mire les meues mans, són més grans que les seues. Mire la seua cara, veig al meu avi Vicent. Dels pocs records que un pugua tenir de quan era un nen de 6 anys, el del meu avi és un.

Obre els ulls, els seus ulls blaus, com els de la meva àvia Àngela, i dels quals jo he heretat, encara que d'un blau més destenyit.

Li explique, demà o passat ens anem a casa. Una ganyota, no sé com prendre-la. Interpreto que veu pros i contres. La seva lucidesa és completa, i rumia. Rumia massa.

La decisió està presa. No hi ha dissentiments. A casa li espera tot el necessari per atendre'l. Tot el que necessiti. El que faci falta.

I tots els que en aquella casa hem estat protegits amb el treball d'aquelles mans tan grans, avui tacades, ossudes i ara més petites que les meves, tots, estem preparats per donar-li suport en el seu desemparament. Per aixecar-lo, com ens aixecava ell. Ajudar-lo a donar els passos, com els de la seva mà vam donar. A abrigar-lo amb el nostre afecte, i acompanyar-lo en el seu camí, assossegadament, i amb les carícies i paraules que segur va tenir envers nosaltres, quan, tan desvalguts vam néixer.

Pal·liar: Calmar o fer menys intens una cosa negativa, com una pena, un dolor ....