dissabte, 3 de setembre del 2016

Una altra cara.



Després d'allò del Prestige i els filets de plastilina, vaig perdre qualsevol indici de simpatia per Mariano Rajoy. Després, amb allò de qualificar Zapatero, llavors president del Govern, de "bobo solemne", acabá per col·locar-lo en el meu rànquing particular entre els cinc polítics menys valorats. En el meu rànquing particular caben regidors i alcaldes, sobretot.

Serà doncs, un honor per als components del meu rànquing, el compartir la poca simpatia que em produeix Rajoy. El rànquing, ja em repeteixo massa, l'encapçala un expresident promotor d'una guerra i un alcalde sense paraula.

No. No, van dir a la investidura de Pedro Sánchez al mes de març, després de les eleccions del 22 de desembre. Un no respectable. Un "no" polític, però que dins de la lògica política podria haver estat, també, una abstenció. O almenys, així s'entén devia haver estat llavors, ja que ara per Rajoy es demana l'abstenció per facilitar la seua investidura.


No. No, van dir a la investidura de Pedro Sánchez al mes de març, després de les eleccions del 22 de desembre. Un no respectable. Un "no" polític, però que dins de la lògica política podria haver estat, també, una abstenció. O almenys, així s'entén devia haver estat llavors, ja que ara per Rajoy es demana l'abstenció per facilitar la seua investidura.

El meu anàlisi personal, reescalfat per un estiu que em mata, és la següent:

- Un pacte de Pedro Sánchez amb altres partits, al qual veig poc factible. Massa galls amb aspiracions personalistes. La vella frase "altura de mires", per vella, no entra en les seues aspiracions. La cultura del pacte, donar i cedir, aquesta no ha calat fins i tot en les formacions noves i en les velles es va perdre.

- Un canvi de cara de candidat al PP. Un senyor vetat al parlament i poc valorat en el seu partit hauria de donar pas a una reflexió al PP i plantejar un altre candidat. Per descomptat que no estigui a la llista de sobresous de Bárcenas, com ho està Rajoy.

Seria un gran pas, un gest que l'honoraria, fer un pas enrere, i deixar pas a un / a candidat / a net, creïble, capaç, seriós, respectuós i convençut d'arribar a pactes i complir-los.

És tota una declaració de poc convenciment la frase que Rajoy pronuncia en el debat d'investidura:

"Francament, no crec que el senyor Rivera i jo passem a la història per l'acord que hem signat l'altre dia", en la seua rèplica a Pedro Sánchez abans de matisar: "Potser vam passar per una altra raó, Déu vulgui que bona, senyor Rivera ".

Patètic




COMENTARI A LA VERSIO EN CASTELLA DEL BLOG:

  1. Ya, muy ocurrente, pero simple, muy simple. Por supuesto de Andalucia, hundida en la miseria y el latrocinio, no decimos nada. El sinemet no te hace efecto...campeón.
     
  2. Gracias a la Levodopa-Carbidopa, el Rinopirol, la Risagilina y los analgesicos mi enfermedad de Parkinson es soportable. Creo sinceramente de mal gusto, relacionar mi opinion con el Sinemet (nombre comercial de la Levodopa-Carbidopa). Mi Parkinson no me quita ni un apice de cordura, inteligencia, sensibilidad ni entendimiento.
    Si no le gusta mi opinion, no necesita justificarse con mi enfermedad. Desde hace unos años la progresion del diagnostico sobre enfermedades neurologicas se ha disparado, espero sinceramente que ni usted, señor Hipolito Sanchez, ni nadie de su familia, tenga la desgracia de ser uno de los afectados.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?