Qui diu ?.

anormalitat

Qui pot dir que passarà demà ?.

Estic escrivint. Demà pot ser que ho publique. Però, ¿podré? .¿ Qui diu o no diu'.¿Qui ordena aquest desordre? .¿ Perquè està malament o bé qualsevol cosa ?.

No sabem res. Caminem a cegues. Tot va sorgint. L´aprofitem, o no. El deixem passar, o no ens adonem en alguns moments.

Sembla trist, és veritat, que tot i que tenim el bàsic no hi ha manera de conformar-nos. No tenim un sostre a les nostres pretensions. Cada esglaó superat, ens cal superar el següent. És superior a la nostra força de voluntat.

Fa gairebé dos mesos que no he escrit dues paraules seguides.
Alguna ordre va rebre la sala de redacció del meu cervell, des de la sala de direcció. Potser: reinicia, formata, reordena ....

un any per a vestirlo

La capacitat d'encaix dels canvis i noves situacions vitals, depenen sobretot de l'actitud personal. La recepció de les mateixes com un repte, una prova, una nova demostració de qui sóc, i en fi, fins on pot arribar la fortalesa i la voluntat personal.

Fa dies que no dic res. L'olla està en preebullició, alguna cosa es cou a l'interior del meu crani. En el meu defectuós cervell, intacte pel que fa a coneixement. El "defecte" esta en la transmissió més o menys lenta de les ordres.

- ¿I tot és això ?. ¿La lentitud ?.
- On és el llibre de valoració de temps ?.
El cas és que, alguna cosa ha passat avui. Des de la sala de direcció, de cop i volta, s'exigeix ​​una opinió, una valoració.

- ¿De què ?.
- ¿Però en quin món vius ?. De Trump.
- ¿Trump ?. ¿Guanyo Trump ?. I perdona, però aquí a Espanya ja s'han posat d'acord ?.
- On has estat Vicent ?. Mariano, home, Mariano és el president.

M'he aixecat d'un bot, no trobo l'ordinador.

- Qui diu ?, és la pregunta.

La resposta deuria ser:

-      El meu jo, la meva consciència.

No, ara es hora dels guinyols de Trump, Mariano. Le Pen.