On jo vix. ( I )

Peñas Blancas

Les muntanyes són d'un verd tendre, el xàfec quasi diari manté una frescor que produeix l'efecte de brots permanents. Les lleres dels rius són solcs profundíssims per on discorren aigües braves. Estem a 1500 m.s.n.m. La temperatura habitual és de 17º a 23ºC.

Teulades d´Uralita

La ciutat té 70.000 habitants. No ho sembla, les cases, són en general d'una planta i amb teulada de planxes d´Uralita. Els carrers rectes, amb voreres plenes d'irregularitats i paranys per a maldestres com jo. Repletes de gent transitant, observant els aparadors i esquivant els reclams dels comerciants. La calçada sense cotxes aparcats, els pocs que hi ha i no estan circulant es troben en els “parqueaderos” (pàrquings de pagament), és una bona idea vetlar per la seguretat d'aqueixa inversió. La circulació és ràpida i els principals ocupants i usuaris de les vies són: els carretilleros, els taxi, les busetas (mini-busos) i les motos.

Taxi

El vianant ha d'estar, alhora, atent als obstacles de la vorera, veure els productes oferits en cada local, esquivar als transeünts que circulen en sentit contrari i vigilar els seus pertanyies. Açò últim em xoca, però és un consell dels quals ací viuen.

- Eres un giri.

Els passos de zebra estan per a no respectar-los, els conductors són així, un perill per al confiat vianant. És el seu codi de la circulació propi. La línia contínua o doble contínua, esta per a avançar. El stop és pare. I paren tots, menys les motos, eixes no, eixes es fiquen per onsevulla, sempre en un tris de provocar qualsevol accident.

Les gents, són en general, simpàtiques i atentes. El “amb molt gust” a manera de “que desitja vostè?. El “senyor” i el “vostè”, el “per a servir-li” o el “a les seues ordres”.

Davant d'una humil casa, algú t'ofereix una arepa i un xoriço a la brasa per 1000 pesos. 40 cèntims d'euro i beses el cel. O unes arepas de chócolo.

Repara rellotges

En cada cantonada un carret de dolços, un carret d´un repara rellotges, un neta botes, un kiosco amb rodes, o un artista del tall del mango i el coco,  presentat en el seu carret de dues rodes i d'humil fatxa.

La música, els vallenatos, a cada pas. I una infinitat de llocs on a 100 pesos el minut pots parlar per telèfon. Ningú té saldo, el telèfon serveix per a avisar que et volen parlar. En el local d'una mica més amunt, per 1000 pesos parles 10 minuts, per 40 cèntims d'euro.

Fa l'efecte que la gent viu el moment. Que amb la música, el passeig per la zona comercial, prendre un tinto (cafè), una empanada, un bunyol, un aiguardent, o una Pony-Malta.

Les petites taules dels estancs (barets) plenes de botelles de cervesa Poker, el bevedor va consumint, el cambrer servint, però per res retira “el cos del delicte (consum)”, no siga que a l'hora de cobrar el pagador est ennuvolat i perda el compte. A les dones sexis, els homes tafaners els van “parant boles”, és com un dia festiu. Tot en un ambient de bullanga.

Stop

Sabent la història de la Ciutat del Cacic, un pensa que aqueix ambient tracta d'oblidar que en qualsevol moment la terra pot semblar el mar. El record recent d'una ciutat devastada per unes sacsejades, per un onatge de la terra, on les cases que estaven en les crestes de les ones van quedar destruïdes, i les que van quedar en el fons de l'ona, àdhuc avui resisteixen.

El canvi permanent i imperceptible de la geografia terràqüia, té en la serralada andina, rica i majestuosa, un gran exemple d'activitat, plegant-se pel moviment de subducció de la placa de Nasca sota la Placa Sud-americana.

És, per a un senyoret espanyol, un bany d'humilitat. De conformar-se. L'alegria i la festa, tracta d'allunyar la pena, el dolor, la pobresa, l'explotació, la corrupció.

I les gents vivint, i sota els nostres peus els Andes septentrionals, com a ésser viu, dormint.

Canal 9

Avui la notícia és Cana 9.

El govern valencià va a tancar la Ràdio Televisio Valenciana. La decisio judicial d'anul·lar el ERE que aquest Ent habia engegat, ha precipitat al provisional i debil govern valencià a tallar per on despres, i no esperarem molt de temps, puguen alguns dels endollats, prosseguir i fins i tot ocupar la parcel·la que ara es pretén desallotjar.

Els interessos en joc, amb unes proximes eleccions a la vista, mereixen parar esment en els proxims mesos.

El que es ven com un ajust necessari, té un altre nom, és un fracàs de gestió politica escandalós del partit que durant decades governa aquesta comunitat.

Que va ha quedar?.

A hores d'ara la Comunitat és un diari destrossat en una vorera del centre, al que se li ha retirat la seccion d´economia, la qual ha passat a ser la directora de les vides i hisendes dels valencians.

Ull a l'anterior !!!. L´economia, però no la d'ací. Ací no ha quedat gens del teixit bancari valencià. Que va ha quedar !!!.

Zaplana i Ripoll, com deia en la meua anterior entrada, van jugar, al costat de partits i sindicats, a banquers. Millor dit, a saquejadors dels estalvis dels valencians, per a ficar-los en opaques obres, esdeveniments i “Valles de los Caidos”.


Avui la maquina propagandistica del PP, sembla, queda en procés de desmantellament. Veurem a qui, o a que grups beneficia el fet.


Em costa pensar que hi ha amamyo, però, vist el vist, els voltors estaran avisats, segur.

El menynfots ens despertarem o seguirem amb traques i paelles?.