dimecres, 20 de novembre del 2013

On jo vix. ( I )


Peñas Blancas
Les muntanyes són d'un verd tendre, el xàfec quasi diari manté una frescor que produeix l'efecte de brots permanents. Les lleres dels rius són solcs profundíssims per on discorren aigües braves. Estem a 1500 m.s.n.m. La temperatura habitual és de 17º a 23ºC.

Teulades d´Uralita
La ciutat té 70.000 habitants. No ho sembla, les cases, són en general d'una planta i amb teulada de planxes d´Uralita. Els carrers rectes, amb voreres plenes d'irregularitats i paranys per a maldestres com jo. Repletes de gent transitant, observant els aparadors i esquivant els reclams dels comerciants. La calçada sense cotxes aparcats, els pocs que hi ha i no estan circulant es troben en els “parqueaderos” (pàrquings de pagament), és una bona idea vetlar per la seguretat d'aqueixa inversió. La circulació és ràpida i els principals ocupants i usuaris de les vies són: els carretilleros, els taxi, les busetas (mini-busos) i les motos.

Taxi
El vianant ha d'estar, alhora, atent als obstacles de la vorera, veure els productes oferits en cada local, esquivar als transeünts que circulen en sentit contrari i vigilar els seus pertanyies. Açò últim em xoca, però és un consell dels quals ací viuen.


- Eres un giri.


Els passos de zebra estan per a no respectar-los, els conductors són així, un perill per al confiat vianant. És el seu codi de la circulació propi. La línia contínua o doble contínua, esta per a avançar. El stop és pare. I paren tots, menys les motos, eixes no, eixes es fiquen per onsevulla, sempre en un tris de provocar qualsevol accident.


Les gents, són en general, simpàtiques i atentes. El “amb molt gust” a manera de “que desitja vostè?. El “senyor” i el “vostè”, el “per a servir-li” o el “a les seues ordres”.

Davant d'una humil casa, algú t'ofereix una arepa i un xoriço a la brasa per 1000 pesos. 40 cèntims d'euro i beses el cel. O unes arepas de chócolo.

Repara rellotges
En cada cantonada un carret de dolços, un carret d´un repara rellotges, un neta botes, un kiosco amb rodes, o un artista del tall del mango i el coco,  presentat en el seu carret de dues rodes i d'humil fatxa.


La música, els vallenatos, a cada pas. I una infinitat de llocs on a 100 pesos el minut pots parlar per telèfon. Ningú té saldo, el telèfon serveix per a avisar que et volen parlar. En el local d'una mica més amunt, per 1000 pesos parles 10 minuts, per 40 cèntims d'euro.


Fa l'efecte que la gent viu el moment. Que amb la música, el passeig per la zona comercial, prendre un tinto (cafè), una empanada, un bunyol, un aiguardent, o una Pony-Malta.

Les petites taules dels estancs (barets) plenes de botelles de cervesa Poker, el bevedor va consumint, el cambrer servint, però per res retira “el cos del delicte (consum)”, no siga que a l'hora de cobrar el pagador est ennuvolat i perda el compte. A les dones sexis, els homes tafaners els van “parant boles”, és com un dia festiu. Tot en un ambient de bullanga.


Stop
Sabent la història de la Ciutat del Cacic, un pensa que aqueix ambient tracta d'oblidar que en qualsevol moment la terra pot semblar el mar. El record recent d'una ciutat devastada per unes sacsejades, per un onatge de la terra, on les cases que estaven en les crestes de les ones van quedar destruïdes, i les que van quedar en el fons de l'ona, àdhuc avui resisteixen.


El canvi permanent i imperceptible de la geografia terràqüia, té en la serralada andina, rica i majestuosa, un gran exemple d'activitat, plegant-se pel moviment de subducció de la placa de Nasca sota la Placa Sud-americana.


És, per a un senyoret espanyol, un bany d'humilitat. De conformar-se. L'alegria i la festa, tracta d'allunyar la pena, el dolor, la pobresa, l'explotació, la corrupció.


I les gents vivint, i sota els nostres peus els Andes septentrionals, com a ésser viu, dormint.

2 comentaris:

  1. Senyor cosí, t'has convertit en els nostres ulls en eixes terres llunyanes de les amèriques. Quasi per un moment m'ha paregut estar ahí amb tu.
    Sembla que ahí el mon, amb totes les penúries a les que nosaltres estem de moment desacostumats, manté una alegria de viure i entendre la vida que ací fa anys que es va perdre.
    Ale, passa-t'ho bé i ves contant.

    ResponElimina
  2. Seguire doncs contant. Filó hi ha. Però per descomptat, per res m'oblide de Benissa i els meus arrels.

    ResponElimina

Que vols dir-me?