dilluns, 14 d’octubre del 2019

Vicente Garcia se'n va anar amb Rocinante

Vicente Garcia i Vicent Ibañez - Pego
Porte uns quants dies trist i desganat, despistat i de conversa curta. Malcarat i irascible.

Tracte de solucionar-ho, prenent-me el temps necessari, buscant el motiu o la raó. És així com he procedit sempre. I si no va ser així, el vaig pagar, de vegades, o ho estic pagant car.

Analitzant, m'adone que en un interval curt de temps, he viscut o m'han tocat molt de prop uns quants successos de conseqüències variades, bons, no tan bons hi fins i tot algun, transcendental.


Un d'ells no tant bons és la mort d'un bon amic de 56 ays. Se'n va anar un dia, sense avisar, i en plena era de les comunicacions, paradoxes de la vida , fins passats unes cuantes hores ningú va reparar en la seua absència. Jo mateix, passat l'interval de temps habitual al que teníem la necessitat de xatejar o trucar-nos, el 2 d'octubre veig al WhatsApp que des del 28 d'agost no havia connectat, i li vaig deixar un missatge curt:

- On pares, bandarra.?.

No va contestar. No sabia jo que Vicente ja no era. 

Teorema de Pitagoras
Solia picar l'ham ràpid. Jo no picava el seu tan de pressa. Havia de deixar un temps per preparar-me. El seu era un diàleg, intel·ligent i ràpid. Els assumptes eren variats, candents o del record, crítics o dels nostres estats d'ànim. Mentrestant, esquitxava al xat d'enllaços de vídeos musicals de La Gossa Sorda, Els Pets, Antònia Font o Asfalt. Tot, tot ha quedat en els arxius de les xarxes socials Facebook i   WhatsApp per sempre. 

El seu treball com a  docent en el Institut d' Educacion Secundaria Josep Iborra de Benissa, com a professot li apassionava. Em parlava dels seus alumnes, tot erem lloances. Conforme em parlava, compremia que, aquet to pausat i de paraules clares i ben pronunciades eren les de un docent de vocacio.

Vaig ser testic de conversacions entre pare i filla, y del seu futur universitari. (que de passo desitje siga un exit com el seu pare esperava d'ella).

El 28 de juliol en deixava al meu conter de Messenger un regal. En felicitava pel meu casament, el regal, un vídeo i una cançó, El tema musical, des del primer moment em va agradar. Pel que jo coneixia d'ell, podria ser el resum de la seua vida.

La cançó diu així:


Vaig travessar, l'eternitat

i vaig descobrir, derrere d'un núvol algú

un cavall amb ales s'acosta a mi

¿Qui ets tu?

Què fas aquí?

 qué has de saber que jo sóc Rocinante,

vix allunyat, el cotxe em va desplaçar.

Don Quixot em va abandonar

canviar la seua llança per un tractor,  fart ja.

Pobre Hidalgo, com va lluitar

voler canviar el món com el seu somni

no el van comprendre,  es van riure d'ell.

Dulcinea el va convèncer,

amb Sancho Panza van muntar un negoci

una botiga d'accessoris per al tractor.

Don Quixot em va abandonar

canviar el seu llança per un tractor, fart ja.

Vas fer bé en quedar-te aquí

en aquesta vall de pau

totes les coses que allà ja no hi són, 

acompanyen la teva solitud

tot el bell ho he vist aquí, no necessites més.

Potser vulguis venir amb mi

en aquest viatge infinit

Anem junts, bon Rocinante a descobrir l'etern

bat les teves ales al vent,

JO

aniré amb tu

més enllà.

(Rocinante per Asfalt)

Necessitava dir-vos que Vicente va marxar amb Rocinante, MÉS ALLAAAAAA.

I jo aniré i et trobaré, més enllà, Vicente.

Et trobaré amb Rocinante i li donarem un repàs a aquest món.

M´encanta esta canso.

.

Asfalto - Rocinante cvon El Drogas (DVD 'Sold Out')

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?