-
Atchiiisssssssssssss!!!!.
-
Salut. (Jesús).
Pareix que sí. Que la
senyoreta Marina Salut té una malaltia, últimament molt freqüent, i el diagnostic
és baixa Solvència.
La dita malaltia, s'ha
comunicat ara, però els tutors de la senyoreta Marina Salut van comunicar, en
canvi, que l'any 2011, la seua salut era
tal, que havia guanyat 968.000
glòbuls.
La secretària autonòmica,
inclús diu que, la senyoreta Marina Salut, a males penes pot fer-se càrrec de
les xiquetes de l'Àrea 13, com per a
haver de carregar amb la vella de Pedreguer
i l'orgullosa de Dénia.
Un representant dels
patidors de les tos de la senyoreta, comenta,
que en la reunió del Consell
Medic, es van presentar les queixes dels
què suposadament, Marina Salut, és
protectora. Vaja, hi ha per a tots el
gustos. Un poc incumplidora la tal senyoreta.
A la malaltia de la baja
Solvència, altres l´anomenen Insolvència. Ara no se sap qual val. Tan prompte
s'és solvent com no. Per a mi, en aquets moments són el mateix, ja que al final
és un res de res esfumat. Mire per ací, mire per allà, i ja no esta.
No se sap com, tenint
habitacions tancades, nomina de metges mileuristas, agendes tancades per a
camuflar les llistes d'espera, i esprement al màxim tots els sucs, s'haja
insoventat.
La solvència i la
insolvència de la malaltia de Marina Salut, no hi ha dubte, ve, en part,
heretada dels seus pares i padrins. El templat i aguerrit Bancaixa i la
desflorada mil vegades CAM, van engendrar junt amb el padrí DKV (furgonetero),
a la rebel, inconstant i llista tancada Marina Salut.
Es compta el cas, que els
pidolaires de Benidoleig li volen disminuir-augmentar la maleïda Solvència.
Demanen que dedique més glòbuls en eixa població. Als descarats els xuplen la
sang en un poble i els donen els resultats en un altre i encara es queixen.
Per fi, la secretària
autonòmica ha emés la recepta per a l'eradicació de la malaltia que afligix a
la inefable Marina Salut:
-
Els duplicats de targetes SIP, s'hauran de
pagar. Gran estalvi, sí!.
-
La bugaderia i la cuina, se li adjudicara al
mateix, amic.
-
La reordenació de recursos assistencials
entre centres, o siga, menys de tot.
-
Un major control en la derivació a centres
privats. Només als dels amics, perquè els altres no solten comissió.
-
Els estrangers, que paguen. I clar, nosaltres
també allí.
-
Els
sous i privilegis dels alts càrrecs es reforçaran. No
vaja a ser que afluixen la seua productivitat per falta d'eixe estimule.
Un compromís per part de la secretària
autonòmica, donar la mayor=menor informació possible als representants veïnals
de l'evolució de la malaltia, ja que això produïx desassossec en la població, i
a vegades una epidèmia d'indignació.
Amics, barbes a remullar.
Butxaques afluixar.