Aquest estiu una de les frases més repetides, ès, "quina calor". I es cert, fa molta calor.
A mi, ara no m'afecta tant, ha de ser que la medicació per al meu Parkinson és un regulador de suors i un verí a la meua sang a la qual ja no s'acosten ni els mosquits.
Aquest any els populars meteoròlegs de la tele i la ràdio ens han posat de moda la frase "0nada de Calor". Aíxi com amb anterioritat ens predeien una "Gota Fria", a la que ara anomenen DANA, acrònim de Depressió Atmosfèrica Aïllada a Nivells Alts.
Però a més del canvi de nom dels fenòmens atmosfèrics, alguna cosa falta a l'ambient.
L'absència de Giorgie Dann , (1940-2022) , i la seua anual "Cançó de l'estiu", eixe es el buit. La cançó que amb una lletra curta i amb la repetició d'una tonada, el cantant francès nacionalizat español, Giorgie Dann, cada estiu, s'emportava el gat a l'aigua, hipnotitzant-nos com a deviches del calor i de la suor tot el día.
Cada estiu amb La Paloma Blanca, Hace Calor, La Colegiala, La Barbacoa, El Bimbo 92, El Negro no puede, El Chiringuito, La Conga de Jalisco, Macumba, Mi Cafetal, Carnaval Carnaval, Balapapa, La Gaita, La Cerveza, El Africano i moltes mes, ens van ajudar a pasar les molestes i agobiants calors.
Ara, qui ens farà pasar este escalfament?
