 |
| Juan de Porsellanes |
Juan Antonio Ivars Bertomeu “Juan de Porsellanes"
“Jo, en aquell equip, era l'espenta”
Alguns dirien que hui fa un dia de gossos. Fa dos dies que s'esta produint el que ací coneixem com un temporal de llevant. Portem acumulats 150 litres per metre quadrat.
He concertat una entrevista amb Juan Antonio Ivars Bertomeu, a qui tots coneixem per “Juan de Porsellanes”.
M'ha citat en la casa que s'ha construït sobre el solar de l'antiga casa familiar de la seua dona, i on fa molts anys existia una botiga d'alimentació que regentaven els seus sogres, i a la que se li coneixia per casa “Cherrek” Es troba en el centre geogràfic del casc històric de Benissa, del que els benisseros ens sentim tan orgullosos.
El carrer esta empedrat amb cudols i té un pendent empinat. La pluja, intensa, copiosa, corre carrer baix, i cal fer filigranes per a no xafar les allaus d'aigua i que se'ns colen en l'interior de les nostres sabates.
Ens rep la seua esposa Rosario, i Juan apareix després d'ella recolzant-se en un gaiato, que presumisc no necessita, però que ell ho lluïx amb art.
Pareix normal que la gent, amb este temporal este arreplega a casa, però per al nostre personatge, amb una vitalitat envejable als seus anys, no reté el temporal.
Ens fa passar a una saleta, i des de la finestra podem veure la cortina d'aigua de pluja que cau sobre l'empedrat. M'explica que per recomanació medica ha d'estar uns dies de repòs, ja que ha tingut molèsties en un dels seus ulls, i ell, obedient, així ho fa.Juan de Porsellanes, assentat en l'engronsadora, oferix una imatge tranquil·la, de persona major. Quan parla, amb un raonament lúcid, explica al detall el que vol expressar amb una veu alta i clara, que fa pensar, que amb uns quants anys menys seria un home impetuós i inquiet, ell, durant la conversació així es recorda.
Té en l'actualitat huitanta anys, quatre fills i deu néts. Els seus fills Juan i Pepe, són els que gestionen en l'actualitat l'empresa familiar Juan Porsellanes, S.L.. Considera que la seua professió va ser la de promotor urbanístic.
Al contrari del que podria parèixer, ell, no s'ha jubilat, no, ha creat una empresa que gestiona i produïx productes com ara, oli, vi i mistela. Posseïx una finca de 3.000 negades situades en la vall de Travadell, anomena “El Calibet”, la qual pertany a quatre termes municipals, sent el principal el de Miñaneta, en la comarca del comtat. Practica una agricultura ecològica. Enguany preveu arreplegar una extraordinària collita d'olives, les quals, després de passar per les instal·lacions que posseïx en els locals de l'avinguda del País València, a Benissa, es transformaran en oli que comercialitza amb el nom de Calibet. Des de fa tres anys comercialitza la producció de vi, la qual xifra en 200.000 botelles. Comercialitza un vi blanc denominat “la Merina”, i tres negres, “Mas de Caraïta”, “Entrepins” i “Agulló”. Es pot degustar el seu vi en molts bars o restaurants, alguns coneguts, des de Gandia a La Vila Joiosa. Enguany, a pesar de la crisi, la qual ha provocat que el celler este més ple d'allò més habitual, ha aconseguit col·locar en el mercat alemany 2.000 botelles. Sobretot recalca que tots els seus productes són ecològic.
 | |
| Jose Pellicer i Juan de Porsellanes |
Recorda Juan que la corporació que va fer possible allò, estava formada per un grup d'amics, els quals formaven un equip.
Es va presentar com a regidor (1963-1971) amb 33 anys, el van espentar a presentar-se, per el que en aquell moment es deia el terç familiar. La població de Benissa podia triar d'una llista tres persones de les nou que formaven la corporació. L'alcalde era designat directament per l'autoritat provincial i havia de pertànyer al partit únic Moviment Nacional.
L'Ajuntament econòmicament es trobava en estat molt precari, no es podia pagar ni a l'agutzil, que possiblement fora en aquell temps l'únic empleat municipal. Recorda que per a pagar-li, van haver de liquidar d'una obres que s'estaven fent en aquell moment. En algun moment es va estar en perill tall elèctric, però gràcies a una martingala que l'assessor jurídic va concebre, la companyia havia de pagar per ocupar espais públics, pagament que coincidia justament amb el deute municipal.
Destaca d'aquell equip a Salvador Ivars, Domingo Iborra, Pedro Soliveres, Clemente Arjona i ell mateix. Diu que ell i Pedro Soliveres, jóvens, donaven ímpetu al grup, il·lusionant Salvador Ivars, a qui no li faltaven ganes i comptant amb la inestimable ponderació, mètode i organització de Domingo Iborra.
Havent-se presentat l'ocasió, a causa de les informacions de Vicente Far “El Practicant”, sobre el pou de Benidoleig, i la necessitat d´aquells llauradors de finançar-se, per a construir les infraestructures, i escometre la transformació de les seues terres per al reg, van negociar la compra de les participacions del dit pou.
Francisco Torres Gutiérrez “Don Paco Torres”, personatge influent a Madrid, fomenta la il·lusió en Salvador Ivars, “si es té aigua, hi haurà possibilitats de rebre ajudes estatals per a canalitzar-la fins a Benissa”.
Sense cobrar dietes ni despeses, van realitzar gestions a Madrid per a aconseguir les ajudes necessàries per a traslladar l'aigua des de Benidoleig a Benissa, En un d'aquells viatges es va produir un accident, arran del qual va morir poc després el regidor Clemente Arjona i Juan va perdre el seu cotxe, tot allò li va suposar un colp anímic.
Mentres xarrem se'n va la llum, ens quedem a fosques, només amb el so de la pluja en el carrer.
Segons compta, va ser esta primera etapa de l'alcalde Salvador Ivars, molt fructífera per a Benissa, comptava amb un bon equip. Es van obrir alguns carrers, es va realitzar la carretera de la costa que va de Benissa a La Fustera i la de Calp a Moraira, es va aprovar el primer Pla General d'Ordenació Urbana, es van asfaltar diversos carrers del nucli urbà i la portada d'aigües.
Explica que, per alguns ciutadans amb possibilitats econòmiques, es va negociar amb el Banc de València un aval bancari per a poder realitzar les conduccions a la zona turística. Ell i el seu germà José Ivars Bertomeu “Pepe Porsellanes”, estaven construint en la zona de la partida Carrio, i van acabar col·laborant en la dita iniciativa. L'encapçalava un home, que encara que d'alt llinatge, i als que en aquell temps se'ls deia el “Señoret”, era un personatge popular, pla i volgut, el seu nom José Cabrera Abargues, “Don Pepe Cabrera, al señoret del Tosal”.
Considera que la gestió del Servici ha de continuar sent municipal, perquè proporciona ingressos a l'Ajuntament, que de ser privada anirien a l'empresa concessionària. Sobre les dessaladores i aigua dessalada, opina que és molt cara i han de buscar-se altres opcions, que n'hi han.
Sona el telèfon en el saló, mentre parla, reflexione sobre allò que s'ha conversat fins al moment. Quan torna, em diu que és Cessar, la persona que té com a responsable en la finca “El Calibet”, li ha informat de la nevada que ha caigut en la zona del Comptat.
Seguim amb una reflexió, els benisseros som o no agraïts?. Considera que en la formació que els benisseros hem rebut han tingut molta influència, els franciscans i les monges, sent esta formació molt superior als pobles del nostre al voltant. No obstant això, considera que no hem reconegut prou als què han treballat pel poble.
Opina que un polític hauria d'exercir durant huit anys, i creu que en la segona etapa de Salvador Ivars, este no tenia equip i el seu final va ser quelcom traumàtic. Considera vergonyós el tracte que algunes persones li dispensaven quan este ja no era alcalde.
El personatge benissero més gran, per a ell és, el Pare Melcior de Benissa, del que ha llegit molt. Va tindre l'honor de formar part de la comissió organitzadora del centenari, durant l'alcaldia de Salvador Ivars.
Comentem sobre el successor de Salvador Ivars, José Ivars Ivars “Pepe Ivars”, que va ser consogre seu. El qualifica d'home bo, just i incapaç d'aprofitar-se de ningú. El seu caràcter no acompanyava als temps que li van tocar viure.
Acabada la nostra xarrada, ens fa passar al saló, decorat, entre altres, amb dos quadros dels seus néts, pintats per ell. La seua esposa Rosario ens ha preparat una botella de vi negre “Mas de Caraïta” del 2007 (Tempranillo-Syrah-Garnatxa) del celler de la seua propietat i uns rotllets d'anís. Brindem amb este vi, al què Juan diu li ha donat la vida. El vi és excel·lent. Juan parla del seu vi, dels seus néts, de les memòries que vol escriure, és un home satisfet, que viu la seua ancianitat amb una gran activitat, dedicat a traure producte a la terra, ara que ningú vol treballar-la i tanta terra erma hi ha.
Al acomiadar-nos, quedem a repetir la trobada per a aclarir o ampliar la informació que necessite, i com no, prendre una altra copa del seu excel·lent vi.
