Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:
Esta vesprada he vist la pel·lícula "Amor i altres drogues" de la que fa mesos estem sentint parlar. Sobretot les associacions de malalts de Parkinson, ja que la protagonista, Anne Hathaway, Maggie en la pel·lícula, és una dona independent que ha decidit viure sense lligams, i esta malalta de Parkinson.Coneix a Jamie (Jake Gyllenhaal), un jove l'irresistible encant del qual funciona no sols amb les dones, sinó també dins del despietat món de les vendes farmacèutiques.
La relació entre Maggie i Jamie, desemboca en amor, Es produïxen situacions divertides i la pel·lícula no es fa pesada. No és una gran pel·lícula, però el public reia, i supose que com jo plorava en algun moment. O pot ser que a mi m'afecta per ser afectat.
Vaja!. Ja vaig embolicant.
La forma en què es tracta la malaltia és correcta i fins i tot divertida. Crec que repetixen l'humor, els acudits i gràcies que nosaltres mateixos fem.
El film es basa en una història real: la de Jamie Reidy, un venedor de Pfizer (empresa farmacèutica que va posar a la venda la Viagra) que va traure a la llum algunes de les pràctiques de les companyies farmacèutiques.
Encara que com no podia ser d'una altra manera, la pel·lícula no és un documental, crec que, amb el que es veu en ella, s'aconseguix fer veure al public que la malaltia no és cosa només de majors, i me a mes, la pel·lícula deixa una informació a l'espectador que d'una altra manera no la tindria.
Hem de pensar que és un pas mes en la lluita que duem a terme, per a donar a conèixer i sensibilitzar sobre l'existència d'esta malaltia, desmitificant la idea d'una malaltia menor, minoritària i de majors.
Dos opinions puc aportar, una la critica de la pel·lícula que publica El País d´avui i l'opinió que es reflectix en la pagina web d'Units contra el Parkinson.
Jo que no sóc molt cinèfil, les pel·lícules m'agraden si em fan riure, esta ho fa, però també plorar, Fulvio Capitanio d'Units contra el Parkinson, em va dir, hores abans que anar a veure-la:
- No et maquilles molt. Per això. Sobretot els que sabem d'EP.
La pel·lícula esta en els cines del Centre Comercial la Marina d'Ondara i Finestrat.
M'agradaria, si la veieu, que em compteu les vostres impressions, opinions i sentiments.
Lucy Roucis
Va ser invita dóna a Madrid per a l'estrena de la pel·lícula. La carrera d'actriu de Lucy es trenca amb l'aparcicio del Parkinson fa mes de 20 anys. En la pel·lícula es produïxen pareguts a la seua experiència personal.
"Parlant de l'esfera afectiva i sexual, Lucy explicava la gran dificultat d'establir relacions una vegada que la malaltia comença a manifestar-se. "Sentir-se i que et perceben com defectuosa no és algo que et faça sentir mes atractiva" comentava respecte d'això.
A més d'actriu, Lucy escriu poemes i li va voler dedicar a dos persones molt especials que hui l'acompanyaven els versos d'un d'ells, "Mi excuse" i que va arribar a emocionar molts dels assistents."
Disculpa'm
Traducció al català del poema "Mi Excuse" de Lucy Roucis
per l'Unidos Contraelparkinson
És cert, estic tremolant
Els moviments de les meues cames
La por estan imitant.
El meu terratrèmol particular
Que mai es va parant
Per favor, ajuda'm
per a caminar o estar dret
Però per a la resta,
Et demane, deixa'm fer
Ama'm i odia'm
No et demane molt mes
Estic disculpada
I també tu ho estàs
La vida es veu borrosa
Després de les meues plores l'entele
A mesura que empitjore
Amb el pas d'un altre any
Dormir, és una broma
Arribe desperta a la matina
Davant, un altre dia
Assentada i a tremolar,
O estirada en el sòl
el meu lloc especial.
Quan la rigidesa
Tot el meu cos controla
Em disculpe a mi mateixa
Per voler estar sola.
No m'agradaria que algú
Arribara a descobrir
El que molt íntimament
Jo mateix pinso de mi
Disculp-am per favor,
Si amb els ulls tancats
Amb la meua ment i el meu cos
Ambdós imantats
M'imagine llavors
Alegre i feliç
Passejant
Lluny d'ací
Publicat també en Benissa Digital
------------------------------------------------------------------------------
En breu publicaré una nova entrada de L'EP i Jo. Diari d'una amistat no desitjada.
Seguirem ...........
Querido Vicent:
ResponEliminaMe anoto el título de la película. Me encanta el cine y algo me dice que no voy a desperdiciar el tiempo.
El poema es precioso: he llorado a mares mientras lo leía.
Nadie puede estar en la piel de otro ser humano, hasta que no comparte la misma experiencia. Muchas veces, cuando discuto con mi marido, le digo: "No podemos hablar de aquello que no experimentamos. Lamentablemente, yo no puedo estar dentro de ti, para sentir como sientes, y lo mismo te sucede a ti. Por eso, mejor sigamos creciendo juntos, de la mejor manera que sepamos".
Yo no tengo EP, he tenido otras cosas..., y no puedo opinar de algo que rozo únicamente por una persona a la que adoro y la padece.
Pero lo único que me apetece decirte es que si estuvieras aquí -sin pretender hacer un drama, ni flagelarnos por las experiencias que, de forma distinta, ambos vivimos cada día- te pediría un fuerte abrazo, y te animaría a que sigas escribiendo, porque llegas al corazón.
Un abrazo, con todo mi cariño.
Vanessa
PD: Por cierto, tienes unas fotos preciosas.
ResponEliminaDe veritat m'has fet goleta de vore la pel·lícula. En quant puga me la baixe!
ResponElimina