L´Artur ja és a Dinamarca (8).

No queda ja res.

Quasi esta complit l'objectiu i a més observe que amb bones notes. A falta d'un examen, esta experiència acaba el diumenge.

I clar, que et creus?, que no estic esperant que arribes i et toque una part de l'agitació que s'esta vivint en esta casa?.

Eixos són els assumptes a què em referisc amb mes intensitat, ja que, altres no per menys importants, em deixare, que ja quan estigues ací comentarem.

Ja hem parlat molt sobre les diferències entre eixos països del nord i nosaltres, els mediterranis o del sud.  A que és deguda la diferència entre nosaltres i els habitants del nord?. Per què, estos són rics, treballadors, productius, etc.?. Ja saps que la meua opinió sempre a sigut, la que ací vivim mes el moment, treballem perquè és necessari, i gastem perquè tenim temps, tenim mes hores, estem en el carrer.

Els teus amics danesos, seran tot el que tu digues, però un poc avorrits, també. Si als vint anys ja estan vivint fora de casa, tenen un treball d'algunes hores, es paguen amb això els estudis, amb alguna ajuda de suport, em pareix molt bé. Però, comparem un jove espanyol, a Espanya. Va, no pense ni enumerar les diferències, per a millor, l'espanyol. El tio té casa on els seus pares cobrixen totes les necessitats, estudia, va a la universitat, i ningú li demana explicacions. La seua llicenciatura pot durar els anys que siguen necessaris, però al final, que tindrà mes el danés que l'espanyol.?. Perquè crec que més hores treballades i menys vida viscuda. No estic dient amb açò que cal passar de l'estudi, però no tots tenen el fi de complir el programa de quatre o cinc anys que a la titil·lació li correspon. Pensen que al seu ritme, es complirà, això sí, amb el temps que faça falta. Aclaparar-se, perquè?. 

Eixa diferència i altres, clar, fan que la productivitat dels del nord siga major. Però hi ha una que crec és fonamental. Les hores de llum, la llum, la llum del Sol.

La nostra llum ens fa viure, la prova és que ells la busquen, com els caragols esperant pluja, ells busquen la llum que tenim ací. No, no em digues que ells poden fer més turisme, perquè el seu nivell és major. No. Ells volen escapar de sis mesos de llum esmorteïda, i de sis mesos de foscor esmorteïda. De sis mesos de temperatures fredes i de sis mesos de temperatures i aires polars. D'hores de treball i hores d'estudi i de dies de responsabilitats i poc “divertimento”.

I això és el que crec.

L'altra és que, ací t'espera una casa de cap per avall, per una boda. El trage, el trage de ta mare, el trage meu, els invitats, qui si qui no, la prova del menú, els detalls del padrí, la distribució de les taules, els mobles, la despedida de solteria, la perruqueria, les flors, els anells, el capellà i els papers, la taula dels xiquets, …… agggggg.

Falten catorze  dies perquè la teua germana es case. Hui he repassat el periòdic El País que compre el dilluns 3 de setembre de 1984, el dia que va nàixer i he llegit estes notícies:

-        L'alcohol, el tabac i els automòbils ajudaren a finançar la Seguretat Social.

-   Txernenko es mostra pessimista en la Premsa soviètica, però no apareix en públic.

-     Els futbolistes professionals decidixen hui si van a la vaga.

-     Rotund triomf del Barcelona en el Santiago Bernabeu.

-  Leonardo Boff, teòleg brasiler, teòric de la “teologia de l'alliberament”, compareixerà davant de la Congregació de la Fe.

-    Salvador Dali, en situació estacionària.

-    Editorial.-  L'Última tardor cap al tractat de Roma

Com veus res de nou: finançament del sistema de Salut, blocs polítics enfrontats, futbolistes que no tenen per a viure, Madrid-Barça, religió, pintura i Europa. Podria ser clarament un periòdic de hui mateix i fa 27 anys d'això. Però llavors, la passió per la situació era d'optimisme i ganes de superar els esculls. Hui la situació és de desencant amb la classe política que no esta a l'altura de la realitat. Es percep un cert corporativisme, el qual unix a totes les ideologies, ja que tots estan d'acord a mantindre les prerrogatives que tenen les seues senyories.

Comprenc el teu emprenyament,  però jo ja em sent cansat per a emprendre cap croada darrere d'una gestió pública eficaç i austera. No se com serà, però canviàreu, fareu canviar este model per un altre mes just i per això, castigara els polítics tramposos.

Vine't ja, que aci fas falta.