Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren. Vermella.
D'ençà d'aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta.
I alguns recordaran les seues cançons, les d'Ovidi Monllor, les tararejaran per actuals.
Pot ser que el Darrer Diumenge d’Octubre, diguem ja n'hi ha prou de “Sí, Senyor” i com Ovidi li donem un altre matís, i deixem ja d'engolir.
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren. Vermella.
D'ençà d'aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta.
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de
març de 1995).
Xavi en convida per anar el diumenge 28, als
actes que com any rere any es celebra al Puig, es el Darrer Diumenge d’Octubre,
l'Aplec
del Puig, una
expressió de valencianisme progressista des del 1915, en un dels llocs amb més simbolisme
i història del País Valenciá. Els actes s'inicien amb una marxa cívica que ix
des de les Torres dels Serrans de la ciutat de
València i acaba al monestir de Santa Maria
d'El Puig, des del qual Jaume I
va conquerir el 1238
la capital per a crear el nou regne. Des del matí i fins a la vesprada se
succeïxen actes, parlaments i concerts.
Vicent, despres de un dialec internautic, nocturne i
caotic, m´esmenta al cantant i actor Ovidi Montllor.
Repasant veig, que l´any 2005, en l´esmentat aplec es
va homenajear al Ovidi Montllor.
Tal vegada fóra oportú recordar ací que Ovidi (i altres cantants, poetes, artistes, etc de la seua època), després de la
transició, va ser conscientment ignorat per les diferents administracions, no
li van permetre mai actuar ni a la Televisió Valenciana, ni entrar en els
circuits culturals mantinguts des de l'administració. Els mateixos polítics que
tanta ajuda havien rebut de la Nova Cançó, el van ignorar, el van ocultar, ens
el van amagar. Derspres els mateixos a la fi de la seua vida el van homenatjar.
Com diu ma mare “después de muerto Pascual le pusieron el orinal”.
 |
| Monastir de Sta. María del Puig |
Però,
segurament, entre els assistents al l´Aplec del Puig, estaran els de la
generació de la transició. Aquells que seguien a Ovidi. Aquells que no van anar
després de càrrecs públics i es van contagiar del virus burgés. Aquells que van
córrer davant dels “grisos”, i tornen a córrer i els ratllen d'incontrolats.
Aquells que van seguir treballant, als quals se'ls va millorar, i que ara, com
llevant la carlota de davant, han desposseït de tot allò que es deia l'estat
del benestar. Als quals se'ls priva d'una sanitat pública, de qualitat i gratis.
Als quals se'ls regateja una educació lliure, independent i de qualitat.
I alguns recordaran les seues cançons, les d'Ovidi Monllor, les tararejaran per actuals.
 |
| Ovidi Montllor |
I
segurament, també estaran, aquells als quals els grans partits han decebut,
aquells als quals se'ls ha “pispat” la imatge de la seua terra, als quals les “molt honorables”, “honorables” i altres
tractaments ridículs, han traït, amb els seus fastos que eren de cartó pedra.
Aquells que estan farts i senten vergonya de la quantitat de servidors públics
que estan imputats, per no ser servidors públics. Mes be, per aprofitats del
públic.
Pot ser que el Darrer Diumenge d’Octubre, diguem ja n'hi ha prou de “Sí, Senyor” i com Ovidi li donem un altre matís, i deixem ja d'engolir.
Sí senyor!
Que sí senyor!
Sí senyor!
Te la raó, senyor!
Sí senyor!
Diguim, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Sí senyor!
Vostè és senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane'm, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!
Sí senyor!
Re-sí senyor!
Recontra-sí senyor!
No es preocupe, senyor!
Vostè és un senyor!
No em fa mal el senyor!
Endavant, senyor!
Visca el senyor!
Vostè és l'amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí senyor!
Està content, senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
Gràcies, señor!
Que sí senyor!
Sí senyor!
Te la raó, senyor!
Sí senyor!
Diguim, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Sí senyor!
Vostè és senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane'm, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!
Sí senyor!
Re-sí senyor!
Recontra-sí senyor!
No es preocupe, senyor!
Vostè és un senyor!
No em fa mal el senyor!
Endavant, senyor!
Visca el senyor!
Vostè és l'amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí senyor!
Està content, senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
Gràcies, señor!
-----------------------
Podeu escoltar les emblematiques
cançons de Ovidi Montllor, en You Tube al seguents enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?