«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dilluns, 26 de novembre del 2012

Viatje a Ítaca.



Un viatje per a repasar el meu cami a les Ítacas



Konstantínos Kaváfis.
ÍTACA.
Quan emprengues el teu viatge cap a Ítaca

has de pregar que el viatge siga llarg,

ple de peripècies, ple d'experiències.

No has de témer ni als lestrigons ni als cíclopes,

ni la còlera del enfadat Posidón.

Mai tals monstres trobaràs en la teua ruta

si el teu pensament és elevat, si una exquisida

emoció penetra en la teua ànima i en el teu cos.

Els lestrigons i els cíclopes

i el feroç Posidón no podran trobar-te

si tu no els portes ja dins, en la teua ànima,

si la teua ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge siga llarg,

que siguen molts els dies d'estiu;

que et vegen arribar amb goig, alegrement,

a ports que tu abans ignoraves.

Que pugues detenir-te en els mercats de Fenícia,

i comprar unes belles mercaderies:
 

mareperles, coral, banús, i ambre,

i perfums plaents de mil classes.

Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte

per a aprendre, i aprendre d'els qui saben.

Conserva sempre en la teua ànima la idea de Ítaca:

arribar allí, heus ací la teua destinació.

Mes no faces amb presses el teu camí;

millor serà que dure molts anys,

i que arribes, ja vell, a la petita illa,

ric de quant hauràs guanyat en el camí.

No has d'esperar que Ítaca t'enriquisca:
 

Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge.

Sense ells, mai hauries partit;

mes no té una altra cosa que oferir-te.

I si la trobes pobre, Ítaca no t'ha enganyat.

I sent ja tan vell, amb tanta experiència,

sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítacas.


Un dia cobert fins a les dotze.
 El poema de Kaváfis , és la metàfora de la vertadera essència de la vida. En ell es representen els diferents processos pels quals passem, i compara la vida amb un viatge. Un viatge ple de prejudicis i dificultats, però bell si sabem apreciar els petits detalls i traiem el costat positiu de cadascuna de les batalles que es juguen en la guerra de la vida. Un viatge en el qual la lluita és la teua prioritat i viure mil aventures la teua màxima recompensa.

El poema es basa en l'obra d'Homer, L'Odissea.

La lluna de la primera nit.
Els lestrigons , els cíclopes, Posidó, etc., no et van a guanyar la batalla si estas convençut de la teua força, però si t'espantes, finalment acabaran vencent-te. Són els prejudicis i condicionaments que s'experimenten al llarg de la nostra vida. Cada repte que se'ns presenta en la vida és una de les aventures d'Ulisses, de les quals sempre s'aprèn alguna cosa, les quals sumen experiència, coneixement i sentiment de superació.

La fi no és cercar recompenses econòmiques i materials, la vida, amb eixes dificultats superades t'esta premiant amb cadascun dels valors que se sumen en tú, en cadascuna d'aqueixes dificultats o reptes.

I com Ulisses arribar a Ítaca, lloc de descans, afecte i seguretat, punt on el cos i la ment arriben al punt d'estabilitat.

Emprenc un viatge, en el qual al seu torn vaig a repassar el meu viatge per la vida.

Pretenc saber si he arribar a la meua Ítaca, perquè àdhuc sense ser rei, sóc més afortunat que aquest, ja que em sent ple i satisfet del resultat del meu viatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?