MURMURAR

No fa molt, per a mi no tant, les esglésies s'omplia de feligresos, sobretot els dissabtes a la vesprada i els diumenges.

No fa molt, per a mi no tant, en l'església, les dones i els homes s'asseien separats. La nau, com ara, tenia dues files de bancs, i un passadís central.

No fa molt, per a mi no tant, abans d'entrar a l'església les dones es tapaven amb un vel negre el cap.

No fa molt, existia temor a l'incompliment d'algun/s dels 10 manaments, ja que constituïa un pecat mortal.  Tradicionalment, s'ha donat més importància a uns pocs manaments, com si els hi haguera més greus i menys greus.

Els majors recordem que el vuitè manament de la Llei de Déu prohibia: testificar la falsedat en judici, calumniar al proïsme, dir qualsevol classe de mentida, murmurar, jutjar malament del proïsme, descobrir sense motiu els seus defectes, i tota ofensa contra l'honor i la bona fama dels altres.

Açò per als creients.

Per als no creients, fins a no fa molt, la vida privada de les persones, era açò, privada.

Pero aixo fa algún  temps que no es complix, será perquè algunes persones naixen amb el “do de xusmeria” o que d'un temps a ara, ens hem contaminat per les televisions, podríem dir, LA TELEVISIO, que ha substituït l'assistència a missa i trivialitzat moltes coses, i té un contingut de programació amb un alt grau d'exhibició de la vida privada i íntima de personatges “famosos”, que ho són, per açò, per exhibicionistas i fins a per anònims ciutadans que es presten a explicar les seues intimitats.

No, no es confonga, no es tracta de l'honor públic.

L'honor públic, aqueix cal guanyar-li-ho i mantenir-ho. I és amb respecte, criticable, ja que aqueix honor s'ha posat com a aval en la presa de possessió.

En tot cas, l'honor públic s'ha perdut. L'únic responsable és el servidor públic. Aqueix que de servidor públic ha passat a ser servit, més aviat, s'ha servit.

No senyors, aquesta entrada va dirigida a la privadesa i l'honor de les persones. Em referisc a l'honor privat.

Em referisc al murmurador/a fet que es dedica a criticar, tafanejar, calumniar, desacreditar, difamar, censurar, zaherir, comadrejar, escorxar, espellar, emmetzinar.

A eixe o eixa, “cabaset femeter”,  que amb el “saps que …?”,  després de repartir fem sobre l'honor de qui no està present, en tornar a casa no pot obrir la porta pel fem acumulat derrere d'ella

A eixos, que poden ser, des de un analfabet/a a un lletrat,  als del fem derrere  de la porta de la seua pròpia casa, els aconselle unes fregues d'amònic en la llengua i bon bany en salfumant  i Chanel nº 5.

Quedaran com a nous/noves.
-----------------------------------------------
A manera d'informació:

La televisió és de quatre. Sí, quatre caps visibles i unes quantes invisibles. Pel que del monopoli TVE, hem passat al cuadripolio.

A part de la TVE, tradicionalment pro-governamental.

La televisió és de:

Mediaset (Telecinco, Quatre, La Set, FDF, Divinity, Energy, Boing i La Tenda a casa).
Planeta i la italiana De Agostini, el president de la qual és José Manuel Lara Bosch (Antena 3, Nova, Nitre, Neox, La Sisena, La Sisena 2, La Sisena 3 i el canal de pagament Gol TV).
Liberty Acquisition Holding, controlat per Nicolas Berggruen i Martin I. Franklin. (Pressa TV ,antiga Sogecable, que engloba a Canal + i a altres canals temàtics que emeten en cable o ADSl.
Veo Televisió, que abasta a Marca TV, Discovery Max, 13 TV i el canal de pagament AXN. L'empresa és propietat d'Unitat Editorial (Unedisa), editora d'El Mundo, Marca i Expansió, entre uns altres, i que està controlada en un 96,3% per la italiana RCS MediaGroup