EL CENTRE DE L'UNIVERS.

Si aquests dies estic intranquil, és per diversos motius. Uns són personals, i a aquests, el temps els farà vells i uns altres vindran que els esborraran.

L'altra intranquil·litat té diversos noms, i són, Benedicto XVI, el Rei Juan Carlos, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Iñaki Urdangarin i Luis Bárcenas.

Enmig d'aquestes intranquil·litats, porte uns dies estudiant a Nicolás Copèrnic (1473-1543). Copèrnic era un polímita: matemàtic, astrònom, jurista, físic, clergue catòlic, governador, administrador, líder militar, diplomàtic i economista polonés del Renaixement, que va formular la teoria heliocèntrica del Sistema Solar. El seu llibre, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), és una peça clau en el que es va nomenar la Revolució Científica en l'època del Renaixement.

Posar en dubte que l'home està en el centre de l'Univers per a contemplar-ho, significa anar en contra del més gran dels ideals: el de la contemplació per part de l'home de la majestuosidad dels cels fets per Déu.

A partir de Copèrnic la idea és que l'home està governat per la seua raó, que serà la facultat de l'ésser humà que fa que prenga part en l'ordenament de l'Univers. Així l'home passa a ser un ésser autònom que basa aquesta autonomia en la seua capacitat de raciocini. La raó humana pot ara apoderar-se de la Naturalesa: dominar-la i controlar-la. Així l'home deixa de ser el centre físic de l'Univers per a convertir-se en el centre racional de l'Univers.

El 5 de març de 1616 l'Església Catòlica condemna el llibre de Copèrnic que vaig explicar les seues teories astronòmiques.

La lectura dels treballs de Copèrnic i la seua revolucionària obra, sembla que no ha arribat al general dels homes, però més encara, no va amb aquells que per diversos motius ocupen llocs destacats en la societat actual.

He destacat cinc noms, encara que són molts més. M'atrevisc a dir, que tot aquell a qui se li ha investit d'autoritat o representació, en general, es creu amb la suficient capacitat intel·lectual i moral sobre aquells als qui deuen el seu lloc.

Els investits, representants del poble, viuen en l'època del pre-Renaixement, doncs es creuen el centre de l'univers, cosa que va desmuntar Copèrnic. El seu raciocini no arriba més enllà d'interès propi, del desenganxe, la insensibilitat i el menyspreu dels seus confiats representats.

La renúncia del Papa, no explicada, però amb un rerefons de corrupció dins d'una de les institucions que més exemple devia oferir.

La perillosa proximitat d'Iñaki Urdangarin amb els seus tèrbols negocis, amb el Cap de l'Estat, i que ha donat motiu al fet que es produïsca l'obertura del meló, a compte de la seua relació amb la princesa Corina, i en el qual els programes del xafardeig tenen bon mos, i que han demostrat pocs escrúpols en uns altres temps.

I Bárcenas guanyant diners a costa del nom del PP i repartint alegrement sobres amb gratificacions entre
membres de l'actual govern. Gratificacions, al seu torn, que han vingut de donacions d'empreses amb interessos d'obres i serveis amb l'administració pública.

Ells, diners, luxe, i “més em mereixo jo”.

Nosaltres, opressió, prepotència i misèria.

On estan els fiscals i jutges valents?. Al centre de l´univers.?