Està veient el seu pensament.
Està vivint o revivint un passat o visualitzant un futur.
Les més de les vegades ens pot passar en qualsevol moment del dia. En general, és en moments de relaxe o enmig d'una conversa tranquil·la i nostàlgica.
El moment no ho triem, ve, dura més o menys ... segons. Si estem sols, pot
durar i fins i tot ens engrunsem en ell, perquè és agradable. O si estem
acompanyats, algú ens trau d'ell, bruscament, i ho maleïm internament. Uns
altres ens ofereixen alguna cosa a canvi pel que en aqueix moment estem pensant
o vivint.En general, ningú canvia ni ven el moment. És seu. Si ho comparteix, no és en tota la seua extensió i amb tots els detalls.
- En què penses?
- No. En res.
O
- Un milió pel que estàs pensant.
- No. Res, bobades, coses meues.
O
- Per on estas?.
- No. Res. Estava pensant (… en què demà he de fer moltes coses), ( … en què faig de menjar demà).
Però a voltes l'abstracció també ho induïm. Jo diria, que no tant com haguérem.
Sentim plaure per aquesta intimitat. Des de sempre, des dels meus diumenges de mar a Calp, en el “Solymar” dèiem, el mar, el Mar Mediterrani, m'ha entotsolat infinitat de vegades. Infinitat de vegades he quedat amb la mirada fixa cap a l'horitzó. Tot aigua, i una ratlla al fons, la qual era com el punt fix on devia mirar per a caure en l'èxtasi.
Durant dues hores, a la riba d'un mar, calme i quasi silenciós, m'entotsole. Durant aqueix temps, tal vegada vaig veure i vaig reviure. I tal vegada, també, vaig decidir.
Però vist el vist, és possible intentar viure o reviure el passat, però, amics,
pretendre decidir el futur és ser d'allò més pretensiós, ho pots somiar, però
mai serà tal com ho has somiat. Estic per dir que ni semblat.La meua abstracció enfront del mar té alguna cosa que veure amb un adéu.
La meua abstracció enfront del mar té a veure amb un “veurem”.
El blau del mar.
Será especial pel blau dels meus ulls?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?