«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dimarts, 25 de juny del 2013

Vendre la llibertat.

Teulada

En aquests temps on la mentida, el xalaneo, l'espoli, el mamoneig i la falta de valentia judicial ens tenen acollonats.

En aquests temps on, Wert, Gallardon, Montoro, Cospedal, Pons, i uns altres, ens transporten a èpoques imperials, mentre el nan Mudito, fa honor el que es diu del seu paisanaje gallec.

En aquests temps on el PSOE, no sap no contesta, amb líder o sense líder.

En aquests temps on les petites formacions polítiques, en honor a un pacte d'interès,  les tenen emmordassades. I elles mateixes, cada dues per tres es fagociten, sorgint unes noves o coalligánse, fins a descol·locar al ciutadà, que per fi desconfia de tanta inestabilitat.

En aquests temps de govern on, Robín Hood s'ha venut a la noblesa (merda de bancs, asseguradores, església, amics, fills d'amics i fills de la seua mare) deixant pelat al pobre.

En aquests temps, on els dirigents i els que es creuen alguna cosa, es barallen per una fotografia sota una placa, darrere d'un cartell, amb un grup de subvencionats satisfets per una almoina, o per una distinció qualsevol.


En aquests temps, en aquesta Comarca de la Marina Alta trobe a faltar mitjans de comunicació valents, que diguen, expliquen i suporten articles on es denuncien els incompliments, les mitges veritats, els espolis, el mamoneig i el favoritisme.

Els dits mitjans que existeixen, estan sota el control d'uns pocs, i eixos, es limiten a donar pals a qui no paga i a reproduir, com la veu del seu amo, les notícies que els dicten els que sí, partits o gabinets de les alcaldies. Per descomptat, la seua nòmina mensual els serà satisfeta, encara que els seus pretesos ideals es queden en pura xarlatanería.


Tot açò ve al cas perquè en els últims temps veig, amb massa freqüència i descaradament, un atac calculat a Teulada-Moraira. Observe que els qui ataquen, vista la publicitat que suporten, no tenen “subvenció” municipal.

Lògic doncs, son temps d'Al Capone, pague la seua tranquil·litat i li trac en les fotos.


No paga voste?, tranquil, li preparem un taüt ple de recriminacions, sospites i consells. Mentre anem col·locant les càrregues de dinamita que ens faciliten els que poden comprar-les.

Els pobres, no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?