«Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil, sense que ens passi res. Al governant tampoc ».

Jaume Perich (1941-1995). Escriptor i humorista

dilluns, 13 d’abril del 2015

14 d´abril.

Estic segur, que a més de nàixer coincidint amb la data de la proclamació de la II Republica Espanyola, la música i cors de l'Al·leluia (El Mesías) de George Frideric Händel, sonarien en el moment que vas veure la llum.


                                           El Mesies de Hendel

Salvant la distància dels anys, en un 14 d'abril van nàixer, entre uns altres:
• 1126: Averroes, filòsof i metge andalusí..
• 1892: Juan Belmonte, torero espanyol.
• 1941: Julie Christie, actriu britànica.
• 1953: José Mari Manzanares, torero espanyol.
• 1954: Bruce Sterling, escriptor de ciència ficció nord-americana.
• 1955: Millán Salcedo, humorista espanyol.

I eix mateix dia van morir.
• 1759: Georg Friedrich Handel, compositor alemany nacionalitzat britànic.
• 1950: Ramana Maharshi, religiós hinduista indi.
• 1986: Simone de Beauvoir, filòsofa feminista francesa..
• 1992: David Miller, cineasta nord-americà.
• 2012: Pedro Macía, periodista espanyol i presentador de televisió (n. 1944). "Tele bombó".

Com els Àries, eres impulsiva i orgullosa de ser-ho. A voltes pretensiosa, un poc bel·ligerant, i, sobretot, molt vitalista.

El teu signe és el foc i per açò eres molt independent i molt decidida. T'apassionen els canvis, no et vols emmotlar a un patró establit. Eres oberta i sensible. Quan és necessari reuneixes forces per a afrontar els problemes i no caure en el descoratjament. Competitiva. Intrèpida que no t'acovardeixes davant cap desafiament, quedant-te, orgullosa, àdhuc no havent aconseguit l'objectiu.

Esponja absorbidora de tot el referit a l'administració i gestió d'un departament fonamental per a la higiene i la salut dels ciutadans. Pionera en múltiples millores del teu departament. Fidel i reservada en els temes sensibles.

Digna hereva dels pioners. Durant anys, única dona entre tant home, i sense complexos.

Tú com jo no som de la vella guàrdia, doncs el nostre acces  al servei va ser més tard. En el teu cas, quan ja tres dels pioners no estaven.

Qui ordená el teu trasllat, la teua nova i desconeguda ubicació, volia i creia infringir-te un càstig. Una decisió de polític insegur, cregut de si i pallasso total. Però es va equivocar. Com en general els passa a tots. Amb eixe trasllat li va fer un gran favor a la nostra Benissa. No sabia de les teues qualitats, ni els importa a cap en general. Els assoliments, el model pel que després fan seu els polítics, i no és producte de les seues idees de bomber. En el nostre cas, gràcies al treball, assumint  idees boges per a un servei de petita envergadura. Aconseguir implicar als companys reticents. Mètodo, dedicació sense horaris, interès en el compliment fi dels treballs. Companyerisme, coneixement de les característiques i problemes personals. Afecte. Ajuda. Fermesa.

Però, “vinieron los Unos”, amb la seua imposició, una i una altra vegada mes, i van descansar el seu puny sobre la taula. Cutres. La façana exterior de somriures fatues i melindres falsos. L'eròtica del poder.

- Per la meua grandíssima p_lla que açò és el que hi ha.

Sense mètode, objectivitat ni pel be comú.

Estic segur de la teua orfandat, de la teua enyorança de noves idees. De l'interès pel servei i el despreniment propi i la teua amistat.

Tu, tan reservada, em prives i em negues conèixer com cobreixen la seua ignorància els ignorants.

I si és cert, com diuen, que qualsevol ineptitud actual s'atribueix a l'antecessor, estic encara més segur de la teua orfandat.

Gracies per la teua ajuda i dedicació. Pels teus servicis i atencions.

Tot aixo es mes que que si forem germans.

Germana.

Felicitacions y per molts anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que vols dir-me?