Pues, sí home, sí.

Avui començant agost, fos per tants dies seguits de calor, de suor, d'enlluernament ocular, insomne, em repetisc diverses vegades: "Pues, sí home, sí".

El tio Pepe "Rafel", repetia la frase, al final de la vetlada de la "descorfá", una infinitat de vegades. Nosaltres "pel bajini" repetíem el "pues, sí home, sí". Erem unes criatures burlones. A aquestes burles el tio Pepe no parava esment, i penso jo, creuria, serien ximpleries de criatures.

El fio Pepe, vivia sol, era solter. Molt major, el veia jo. La caseta on vivia no era de la seua propietat. Vivia allí ja, quan els meus pares van construir la caseta de Canoret, a la fi dels seixanta. El camp era el seu mitjà de vida. Treballava de jornaler per a qui el volguera contractar.
 
Les seues visites en els capvespres d'agost, llavors àdhuc sense horaris d'estiu, eren esperades i alhora, temudes.
La recollida de l'ametla començava amb les vacances del meu pare. El Taller d'Ivars tancava a l'agost. El mes de juliol viatjava cada dia de Benissa a Canoret amb la Mobilette, a l'agost la maquina descansava, i tots ens sentíem millor en tenir-ho tot el dia amb nosaltres. Les tardances en el mes de juliol ens preocupaven, i açò que el tràfic ni remotament era com ara. 

Les ametles arreplegades al matí, passaven, una a una, a la vesprada-nit, per les mans de tots a l'una.

- Em vaig per les branques!!!.....

Seguint amb l'esperada i temuda visita del tio Pepe "Rafel", hauré d'explicar el motiu de tal contradicció. 

Allà vaig!!!.

Era esperada per tots, doncs a més d'ajudar, amenitzava amb la seua conversa, acabant el seu discurs, o com a contestació als seus interlocutors, amb el "pues sí home, sí. Per als joves asseguts al voltant del canyis, replet d'ametles en la seua baina esperant ser extretes era un "divertimento".. La seua conversa era amena i els temes eren variats. Es notava que llegia o escoltava la ràdio. Ha passat el temps i no recorde bé, però crec que el seu amor a Franco no era excessiu. I en aquells temps expressar-ho era una mica atrevit.

Habia jo comprat, sense el consentiment dels meus pares, una cassete portatil a Rafael el de "els televisors".. Una de les nits de visita del tio Pepe, vaig posar aquell aparell en manera enregistrament. En reproduir el que havia gravat, s´escoltava la veu clara del tio Pepe donant la seua version i opinio del les bombes de Palomares i del ridicul Manuel Fraga amb aquells calsots.

En sentir allò, espantat, va dir:

-   Això ho he dit jo?..Trenca-ho, trenca-ho.

I era temuda la seua visita perquè no tenia hora fixada per a finalitzar. No entenia les indirectes i la granera posada a l'inrevés no produïa efecte algun.

"Doncs sí home, sí", era, l'endemà la frase estel, amb ella es contestava a tot.

On estarà el tio Pepe "Rafel" i a qui li repetirà la frase?.

Allà on estiga, avui li recorde ací.

Gràcies per la teua compnyia!

"Pues, sí home, sí".