- Anem de pressa o quan arribem ja serà hora de donar la volta.
Observem a una noia que en compte de mantenir un pas aproximat al nostre, es retarda. Quan em arribat al final del carrer ens tornem i em mirat, no la veiem, s'ha aturat darrere d'un "carro". Esperem un moment, observem que una altra persona també segueix la trajectòria de la noia. Al moment es deixa veure i segueix el seu camí en la nostra direcció.
- És una "viciosa", mira per les finestres obertes si pot robar alguna cosa.
La presència policial és especialment visible aquest matí. Al passeig, grups de policies a peu o amb moto, conversen. Entre ells hi ha molts "batxillers". Les seues postures poc marcials, gairebé tots distrets amb el "cel·lular", omplen l'ambient de falsa seguretat. A la via central s'està montant una tarima. Diumenge hi ha eleccions presidencials i sembla que hi ha míting d'un candidat aquí al Poblat.
- Qui serà ?.
- Petro. Lleras, Duque ..... un d'ells.
El bus T57A del MIO es retarda.
El panell assenyala 3 minuts. Però ja fa 10 minuts que esperem.
- Ah !. Ja esta aquí. Per fi !!!.
Sembla que no plourà. Ahir a la nit diluvia, no estava clar que avui ens poguéssim reunir com cada dissabte al parc del Limonar. Encapotat, però amb clara tendència a la millora.
- Propera estació: Calipso. Atenció !!!, recordeu, el MIO no és un lloc de prediques, peticions, vendes, demostracions culturals a canvi de diners, o qualsevol acte que fomente la mendicitat i es sancionara d'acord amb la llei. Policia Metropolitana de Cali ". - s'escolta per la megafonia del bus.
Tot d'una, des de la part davantera i al costat del conductor, un jove, a pas lent, i amb la mirada fixa en un punt inconcret comença un discurs que ja ens és conegut:
- Qui em regala un bon dia? !!!.
- Bon dia. - contesten alguns passatgers.
- Ja em perdonaran, sé que estan vostes cansats que en cada moment els molestem amb els nostres discursos. Creguin-me que ho faig per pura necessitat. Em dic Luis Felipe, tinc 27 anys i sóc veneçolà. Creguin-me que sento molt haver de dir-los que el meu únic mitjà per ajudar la meva família és aquest. La meva situació "aquí" no està legalitzada. Aquest és un bitllet legal de 500 bolívars veneçolans. El paper és de primera qualitat, si observen, té la marca d'aigua i la cinta de seguretat, nou totalment. Jo els canvie aquest bitllet per qualquier cantitat vostes vulguin donar-me. Aquest bitllet a Veneçuela avui no val res. Qualsevol peso en moneda o bitllet que vostès em donen valdrà més que aquest. Avui a Veneçuela tenim un 13.000% d'inflació. Amb un sou mínim no ens arriba ni per comprar un quilo d'arròs. Venzuela no té oferta de petroli per al món; va caure a menys de la meitat des que va morir Chávez. La producció de petroli està dominada per la corrupció i la ineficiència.
L'emigració de veneçolans a altres països d'Amèrica Llatina va ser del 900% entre 2015 i 2017. Vostès a Colòmbia han acollit a 800.000 veneçolans. Els veneçolans estem absolutament apàtics; avui la nostra única ocupació és aconseguir els diners per comprar menjar. Ja no recordem cuant temps fa d'allò de "Ta barat, dóna'm dos".Li dono 2.000 pesos (0,60 euros). Es queda mirant-los, sembla que no ho creu, em dóna els 500 bolívars i em regala un bitllet de 1.000 bolívars. Els meus 2000 pesos són 48.000 bolívars. El negoci li ha produït 46.500 bolívars.
En aquests moments hauran tancat els col·legis electorals a Veneçuela i possiblement se sàpiga qui és el guanyador.
El veuré demà.
Els veneçolans el patiran per sis anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?