FELICITATS, MARE.

Fina Mas

La veig mirant fixa cap mes allà, amb els ulls sense parpellejar, també mire cap a aquesta direcció i no trobe indici del que mira. Res concret.

Tot d'una, d'una boca en silenci gairebé tot el dia, surten paraules incongruents.

En un moment s'aclareix, baixa del seu núvol psicodelic, i es pregunta, ¿que dia és avui ?. I ella mateixa es contesta.

Dimarts 15.

A cada moment pregunta quina hora és. No hi ha rellotge per als seus ulls. Veu poc i malament.

Sí. La pregunta té sentit. Porta en compte l'horari de la presa de les pastilles i de les gotes de les 11, de les 12.00, de les 13.00, de les 18.00, les 19.00, les 20.00 i les del sopar. Si no fos per ella i les campanes del Convent, no se que seria de nosaltres. Uns mals cuidadors. A vegades intent avançar-me, però ni així vaig per devant. Ella les demana segons abans.

Avui, dissabte, 18 de juliol, compleix 93 anys.

Durant els últims 19 mesos he conviscut cada dia amb ella.

D'aquella dona forta només queda la tossuderia de voler fer el que sempre ha fet amb facilitat.

- Mama, crida quan vulgues alguna cosa.

- Però si això jo ho feia i no necessitava que ningú vingués darrere de mi.

Está preparada per anar-se'n amb Jaume. Ell se'n va anar fa quatre anys.

Les instruccions del dol i posteriors voluntats estan dictades.

Doncs no es parle més.

Anem a celebrar els 93 aquesta nit. Fins que el cos aguante. No serà molt per la seua part. Res més arribem a la festa advertira que no sigua molt llarga.

La nostra mare, tan forta sempre, necessita ara de suport, i aquí estem els seus cinc fills per acompanyar-la fins cuant Déu vulgua.

FELICITATS, MARE.