 |
| Riu Quindío |
Està plovent.
Diuen que feia anys que no tenien un mes de novembre tan plujós. En un mateix dia, plou, ix el sol i torna a ploure. I amb ganes. Fret no sent, solament els paisans es queixen i s'abrigallen. Jo crec que exageradament.
Estem a la tardor. Pluges i clima temperat.
No deixa de ser molest, eixir al carrer amb sol, sense núvol algun sobre la ciutat, i al cap d'una estona, en eixir de la tenda, banc o bar, sentir unes lleugeres gotetes, que amb prou faenes veus o distingeixes. Solament en sentir la frescor sobre la pell, adverteixes que són aigua. I ja pots dir sense por a equivocar-te: va a ploure.
 |
| Marejol de billets |
Els dies passen i vaig aprenent com manejar-me en aquest galimaties de monedes
i preus. Tan sol amb sentir que per a certificar un sobre amb justificant de
recepció, he d'abonar 114, ja em pose en guàrdia, En eixe moment no m'aclarisc,
no sé si és molt o poc. Intente operar mentalment. O amb el mòbil. Mire al
comerciant-interlocutor. Em mira rar. Balboteig. Pagament. I després, durant el
camí de tornada a casa, calcule. Manejar
tant bitllet, de 1000, 2000, 5000, 10000, 20000, 50000. I les embafadores
monedes de 50, 100, 200, 500, mareja.
Un vertader repte per a un parkinsonia.
Aclarisc que 114, són 114.000 pesos, (al canvi són 43,11 euros).
 |
| La popular |
El PK s'ha encebat últimament en el meu muscle i genoll esquerres. Les molèsties
em fan buscar el remei del ibuprofeno. L'oficina de farmàcia es diu ací,
drogueria. Cert. La venda sense recepta és habitual. Els medicaments es venen a
orri, en blísters, 10 pastilles 8.000 pesos (3,05 euros). Vol voste més?. Els
farmacèutics, aconsellen i recepten. Administren injectables. Són, casí, el
metge. El pacient s'estalvia pagar-li la consulta al galeno, el farmacèutic (el
droguer) recepta i té un client.
L'enyorança d'alguns productes, com són, el formatge manxec, la tableta de xocolata, el pa, el vi, (de qualsevol zona, però llocs a triar, un Penedés, un Somontano, o Ribers del Segre). O la tonyina, i algun xoriço, em proporcionen la possibilitat de viatjar de paquet en una moto, per a cercar-los en una població major.
Més de 20 anys després de la meua última cavalcada amb moto, i per primera vegada, portant un casc, sembla una odissea per a un miope amb diplopía i amb ulleres de cul de got.
 |
| Parc Nacional Natural de Los Nevados |
El meu jovi, mania, vici, o professió no remunerada, la d'anar pel món amb la
càmera de fotos i video, em donen l'oportunitat de prendre instantànies, a al
“tun tun”, que després filtre i seleccione. Algunes són una preciosidat.
Que una altra opinió podria tenir jo que sóc el seu autor?.
 |
| Parc Nacional Natural de Los Nevados |
Juancho condueix. És un enamorat de la seua terra i em va explicant a cada metre, on estic. Que hi ha darrere de …. Que hi havia abans o que funció exerceix tal o cal edifici, etc.
El supermercat està en la zona alta d'Armènia, hem recorregut uns quants quilòmetres. Suposadament, hi ha productes espanyols. Recórrec vitrines, prestatgeries i mostradors. El pa francés s'assembla al nostre, el d'ací és dolç. La tonyina és “Isabel”. Les sardines “Palacio d'Orient”. El vi de Xile i Argentina. Una botella de Marques de Càceres, negre, 65.000 pesos (24,54 euros). Era l'única botella de vi conegut. Una de negre Casa Ibañez, (vaja, que lluny ho descobrisc), Cabernet Sauvignon, Vins de la Terra de Castella, 16.000 pesos (6.04 euros). Els formatges espanyols, pocs, un manxec sense garantia d'origen. Una taula d'embotits: xoriço, salami, pernil serrà.
 |
| Llums de Nadal |
Un berenar semi-espanyol. Un petit capritx.
I comença a ploure. Les gotes sonen sobre les claraboies del saló.
- Es va anar l'aigua!!!.
He après a relacionar pluja i tall de subministrament. L'aigua potable procedeix del riu, i és potabilitzada en els Tancs. Supose que les dimensions de l'estació de potabilització han quedat obsoletes i no admeten un aigua tèrbola a l'excés.
Aigua?. Tranquil, Vicent, dema matí, aigua.
Vicent, llig amb molt d'interes el que escrius en aquest blog.
ResponEliminaEt demane que continues relatant les teues experiències al nou continent.
Des-de ací et desitge lo millor en aquesta i en properes aventures.
Un abraç
Fernando (l'argentí)
Pampeano. Amic. Aquelles fotos des del teu balco posibilitaren el coneixe-nos. Des de llavors t'he seguit. Estic segur que amb el temps tindras molt a dir i fer. Renovar i aportar nous aires que beneficien als benisseros. I així sera.
ResponEliminaHola! Sóc Vicent Serra, amb el mòbil del meu fill, (gràcies al qual, de quan en quan, seguixc tot el que publiques). L'altre dia vam vore a l'ordinador de l'oficina la teua felicitació. I no he volgut perdre l'ocasió d'agraïr-t'ho personalment. I també dirte que espere, passes molt bones festes, i desitgar-te un feliç any nou! Que et vaja tot molt be! Bones festes. Cuidat!
ResponEliminaVicent, Vicent. Amic. Gràcies per la teua felicitació i aqueix interes teu en el que conte. Les circumstàncies descontrolades de la vida van trencar una molt bona relació laboral, però no ho dubtes,no hi ha força que puga trencar la nostra amistat. Et desitge lo millor per a tú i els teus. Un abraç molt fort i sentit. Vicent.
ResponElimina