Ana Ivars, Amparo Ginestar i Enrique Felix, parlaven del pastis que vaig fer pel dia del meu aniversari.
Pues be, el pastís d'aniversari ja està en Internet. Les xarxes socials, a les quals hem lliurat les nostres dades personals. Els nostres telèfons mòbils, que ens situen en el punt on ens trobem, l'hora de la trucada, a qui, ….. Els nostres ordinadors, que per la seua adreça en Internet ens situen. Els cercadors, que ordenen, arxiven, redirigeixen i ens rastregen, saben on estem, les pàgines que visitem, els nostres gustos, les nostres fotografies, ens recorden els aniversaris dels nostres amics reals, virtuals, socials ….. En fi, que tot aquell que tinga un moviment mínim, que escriga el seu nom en el cercador Google, per exemple, i mira que han publicat de tú o de cadascun.
Tot aqueix embull, durant un dia, el del meu aniversari, ha creat una abundant informació que li servirà a Facebook, Twitter, Google, WhatsApp, i no sé quants més, per a saber una mica més de cadascun.
Escric esta entrada en el meu blog, en primer lloc per a donar les gràcies pels desitjos i comentaris sobre la meua foto de xiquet i el meu aniversari a:
I en segon lloc per a deixar clar que no sóc pastisser, sobretot perquè no em plogen els encàrrecs, que ací en açò d'Internet qualsevol afirmació, fotografia o insinuació forma una bola que ja em veig enfarinat en la cuina, i batent ous com un desesperat.
El pastís que ací mostre, per la meua inconstancia a seguir les receptes que consulte, va eixir com va eixir, al microones, amb algun ingredient afegit sense mesurar i uns altres per pròpia iniciativa. Resultat: Va desbordar i en estar una mica caldós, va necessitar de més cocció, amb el que es van produir alguns inconvenients. Millor no esmentar-los.
Per fi, el pastís que seria de xocolata, va ser un bescuit amb panses, amb un lleuger regat de Baileys, amb coberta de melmelada de pinya i adornat de melmelada de fruites roges del bosc.
Jo la vaig trobar deliciosa, llàstima que per les xarxes no poguera repartir un trosset per a cadascun dels amics que em van felicitar, però no tot són avantatges en açò de l'Internet.
La calor, la dolçor, el contacte visual, el to de veu, l'expressió, etc. tot açò el podem intuir, fins i tot sentir, però és per experiències directes anteriors, sense pantalles, cables ni tecles.
El frec, la proximitat, la pell i el borrissol estarrufat, açò necessita proximitat corporal.
______________
Per altre costat, el pastís amb que ho van celebrar els meus amics a Benissa tènia millor presentació.
Pues be, el pastís d'aniversari ja està en Internet. Les xarxes socials, a les quals hem lliurat les nostres dades personals. Els nostres telèfons mòbils, que ens situen en el punt on ens trobem, l'hora de la trucada, a qui, ….. Els nostres ordinadors, que per la seua adreça en Internet ens situen. Els cercadors, que ordenen, arxiven, redirigeixen i ens rastregen, saben on estem, les pàgines que visitem, els nostres gustos, les nostres fotografies, ens recorden els aniversaris dels nostres amics reals, virtuals, socials ….. En fi, que tot aquell que tinga un moviment mínim, que escriga el seu nom en el cercador Google, per exemple, i mira que han publicat de tú o de cadascun.
Tot aqueix embull, durant un dia, el del meu aniversari, ha creat una abundant informació que li servirà a Facebook, Twitter, Google, WhatsApp, i no sé quants més, per a saber una mica més de cadascun.
Escric esta entrada en el meu blog, en primer lloc per a donar les gràcies pels desitjos i comentaris sobre la meua foto de xiquet i el meu aniversari a:
Fidel Del Diego, Asoc. Parkinson Palencia, Juan M. Serrano, Nuria
Jové, Monica Marina Alta, Nati Mas, Angel Ibañez, Matilde Mas, Jose Manuel Juan, Marisa López, Eduardo Roig, Vicente Luis Ibañez, Alvaro Ibañez,
Miquel Ibañez, Alba Ibañez, Sari Mayor, Loli Juan, Ana Ivars Perez, Ruben
Moncho, Emilia Mascarell, Rosa Galvez, Mayca Gomez, Carmen Merchan, Pepe
Moragues, Rosario Gimeno, Sefa Ribes, Moises Pellicer, Ximo Castells, Vicent
Garcia, Jose Jacinto Ortola, Mª Francisca Arlandis, Teresa Mas, Maria Helena
Franco, Miriam Franco, Elvira Fontes, Luis Miguel Mas, Arthur Santacreu, Tere
Hernandez, Amparo Ginestar, Enrique Felix, Yanit Caceres, Angela Loaisa, Aurora
Arcos, Juan Jose Salazar, Mayte Cardona, Mª Jose Ortola, Ge Mar, Mari Angeles
Ivars, Carlos Vidal, Pau Ibañez, Vero Ramirez, Ana Ballester, Ana Ivars Sendra,
Marta Ibañez, Miguel Mas Merino, Noe Ibañez, Nathaly Galvis, Mercè Amat, Jaume Ivars, Enrique Aranzazu, Antonia Escalé,
Carmen Argudo, Kenny Gomez, Fer Lopez, Anna Ballester, Wal Traud Jakscht,
Camilo Cabrera, Vicent Carrio, Manolo Colomina, Vicente Morales, Joanba Gandia,
Pepa Grimalt, Maria Llopis, Juan Carlos Ribes, Concha Ginstar, Maria Luisa
Capo, Marissa Ribes, Martha Caceres, Juliana Caceres, Sarita Galvis, Robert Giner, Monserrat Lopez,Vicente Lopez, Vicente Santonja, Jose Manuel Juan, Emily Bermudez, Yili Ramirez, Vicente Serra. Y a tots el que en deixare, segur .....
I en segon lloc per a deixar clar que no sóc pastisser, sobretot perquè no em plogen els encàrrecs, que ací en açò d'Internet qualsevol afirmació, fotografia o insinuació forma una bola que ja em veig enfarinat en la cuina, i batent ous com un desesperat.
El pastís que ací mostre, per la meua inconstancia a seguir les receptes que consulte, va eixir com va eixir, al microones, amb algun ingredient afegit sense mesurar i uns altres per pròpia iniciativa. Resultat: Va desbordar i en estar una mica caldós, va necessitar de més cocció, amb el que es van produir alguns inconvenients. Millor no esmentar-los.
Per fi, el pastís que seria de xocolata, va ser un bescuit amb panses, amb un lleuger regat de Baileys, amb coberta de melmelada de pinya i adornat de melmelada de fruites roges del bosc.
Jo la vaig trobar deliciosa, llàstima que per les xarxes no poguera repartir un trosset per a cadascun dels amics que em van felicitar, però no tot són avantatges en açò de l'Internet.
La calor, la dolçor, el contacte visual, el to de veu, l'expressió, etc. tot açò el podem intuir, fins i tot sentir, però és per experiències directes anteriors, sense pantalles, cables ni tecles.
El frec, la proximitat, la pell i el borrissol estarrufat, açò necessita proximitat corporal.
______________
Per altre costat, el pastís amb que ho van celebrar els meus amics a Benissa tènia millor presentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que vols dir-me?