De proverbis xinesos.

En l'espai de pocs dies he llegit en sengles escrits, que se citaven proverbis xinesos, segons deien els seus autors. Em va semblar que anaven dirigits a ...

Les frases eren:

“Si no eres part de la solució, eres part del problema.”
"Quan bufen vents de canvi, alguns construeixen murs. Altres, molins."

Tots dos proverbis són una crítica cap a qui/nes no estan per la negociació, per donar solucions, pel canvi, pel progrés, En tot cas es refereixen a un oponent.

Monument a la xerrameca politica

Quede com a declaració de principis, que tot el que fa olor de xinés, em posa en alerta. La culpa la tindran, segurament, les tendes xineses, tan abundants i substitutes de el “tot a 100”. Les tendes, amb productes “chiveados”, que a la vista, quasi fins al nom copien, i ens atrauen per un preu molt atractiu. Després, quan ho apliquem o usem, dura just eixe moment. Si és un tornavís, es descantilla. Si és una cinta adhesiva, dura pegada el moment de pegar-la. Si és un retolador marcador fosforescent, l'endemà ja no té color ni fosforescència. Bé, així, quasi tot allò que hauria de durar més d'un dia.

Es parla molt de la saviesa oriental. No dubte d´eixa saviesa. I a les proves em remet. Ens han copiat el “tot a 100”, ens han copiat el “Pos-it” que es pega un moment, ens han copiat el cable “*HDMI”, que a causa del seu escàs material conductor no serveix per a la seua comesa.

Ara, de debò. La cita de proverbis xinesos, és una altra còpia “tot a 100”. La cultura occidental i en concret nostra cultura, la nostra llengua, té un proverbi per a tot. No cal anar al cercador de proverbis xinesos. Si cerquem en les nostres converses diàries, segur que en algun moment usem un, o hi ha d'aplicació un.

Quan algú “intelectual” en el seus escrits o discursos  fa un ús exagerat de cites de proverbis xinesos o nepalesos, o inclou cites de frases “famoses” d'algun personatge, a voltes desconegut, poc conegut, o conegut, em fá que la seua intenció és la de demostrar-nos que posseeix una vasta cultura i un intel·lecte tan despejat, que per a cada situació, pensament o cas, té la frase que va escriure un tal “*Matusalem”, certificant que el que ell està publicant, amb antelació i sense tenir en compte el veredicte dels seus hipotètics lectors, està avalat des del principi dels temps. Contradient-me, vaig de cites i comence amb Baltasar Gracián i una de les seues frases: “El primer pas de la ignorància és presumir de saber”.

Flac favor li fan a la població aquells que en compte de confluir programes i necessitats de la ciutadania, i cercar coincidències, tal com es van comprometre i es van inscriure per a accedir i dedicar-se, certifiquen el seu desacord a intercanviar proverbis xinesos. I cite a Henry Ford, “Arribar junts és el principi. Mantenir-se junts, és el progrés. Treballar junts és l'èxit”.

De les cites a que em referisc:

La primera, se li atribueix a Lenin, que és possible que ho copiara dels xinesos o dels manxúes, qui sap?.
La segona, no hi ha acord en la procedència, uns altres li donen una procedència anònima, però si es vol serà xinesa o mongola. Qui sap?.

Este diàleg de sords. Este dialec de desacord poc diu d'aquells que pregonen la seua disposició i bones voluntats cap als conciutadans als quals volen millorar la vida. Si ells mateixos no arriben a coincidències. Què hem avançat?.

Propose a continuació unes cites que vindrien a substituir les abans citades:

- “Si un no vol, dos no és barallen”, de la meua mare.
No s'està disposat al dialec i a l'acord. A cedir un pas. A aconseguir un 10%, enfront d'un 0%?.

- “Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb ell, llavors es torna el teu company.”, de Nelson Mandela.
No s'està disposat a perdonar o oblidar velles picabaralles. A deixar l'orgull, el personalisme, la desconfiança i la prepotència en la cambra de les andròmines?.

- “Si dos individus estan sempre d'acord en tot, puc assegurar que un dels dos pensa per tots dos.”, de Sigmund Freud.
No s'està disposat, al fet que de la normal discrepància i visió de les coses li traguem una combinació amb la millor essència?.

- "Hi ha tantes realitats com punts de vista. El punt de vista crea el panorama", José Ortega i Gasset.
Si al conjunt d'idees, sense imposicions, els trobem encaix, cedint una part i admetent una altra, el panorama no serà de tots?.

- "El progrés consisteix en el canvi", de Miguel de Unamuno.
I per fi, estem convençuts, o no, que cal canviar les formes, i hem de renovar i experimentar?.

La realitat és que les representacions polítiques no han aconseguit coordinar un canvi. I un canvi que acontente a la majoria. Seguim en una modorra o implas que no té aspectes d'acabar.

Estos dies, amb l'acord a nivell nacional, per a possibilitar un canvi en el govern, hi haurà opinions per a tots els gustos. No és el meu acord preferit, ja veurem el resultat. Però diu molt, que amb alguns no vulga pactar ningú, i uns altres, almenys ho intenten.

Ací, les formacions bullíen abans de les eleccions, ara, fins a la més participativa ha quedat en un ambient familiar. Alguna cosa falla.

Portem nou mesos de legislatura. Solament observe una carrera de mocions o propostes, com un, a veure qui presenta més!. Totes elles molt encertades, però, qui les aplica?, qui fa el seguiment dels resultats del seu compliment?. I al final ens felicitem perquè en el sorteig una d'elles s'ha complit.

I a tots se'ls omple la boca de BENISSA, i convinguem que tot és qüestió d'humilitat i generositat.

Si no és així, no hi haurà progrés.