Per
a començar hui la meua columna i posar-nos en situació, podríem picar
el video i llegir o cantar la cançó que es transcriu a continuació.
Provem?.
Imagine there's no Heaven
And no Hell below us
Above us only sky
It's easy if you try
Imagine all the people
Living for today
Imagine there's no country
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
Maybe someday you will join us
And the world will be as one
Imagine no posessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
Or Brotherhood of Man
Imagine all the people
Sharing all the world
You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
And maybe someday you will join us
And the world will be as one
You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
Maybe someday you will join us
And the world will be as one...
És fàcil si ho intentes
I no hi ha infern davall de nosaltres
Per damunt de nosaltres, només cel
I no hi ha infern davall de nosaltres
Per damunt de nosaltres, només cel
Imagina tota la gent
Vivint el present
Imagina que no hi ha país
No és difícil de fer
Res per a matar o morir
I tampoc religió
Imagina tota la gent
Viure la vida en pau
Pots dir que sóc un somiador
Però jo no sóc l'únic
Tal vegada algun dia t'unisques a nosaltres
I el món serà com un
Imagina que no hi ha possessions
Em pregunte si pots
Cap necessitat, cobdícia o fam
O la Germandat de l'Home
Imagina tota la gent
Compartint tot el món
Pots dir que sóc un somiador
Però jo no sóc l'únic
I tal vegada algun dia t'unisques a nosaltres
I el món serà com un
Pots dir que sóc un somiador
Però jo no sóc l'únic
Tal vegada algun dia t'unisques a nosaltres
I el món serà com un
El
mes de març, entre altres sensacions, em porta una, que faig intent
d´allunyar, però que m'és impossible. Em porta la sensació d'olor de
canó i carn cremada. M'ol a guerra.
Allà
per l'any 1964, en ma casa va aparéixer un aparell anomenat
televisor. Fins llavors, entre els nostres veïns, només tenien, eixa
caixa plena d'imatges, a casa del tio Pepe “El Rull”.
Entre
els programes estrela estava el Telenotícies, amb notícies nacionals,
internacionals, esports i temps. Començava amb una música i una
imatge característica, la paraula Telenotícies donant voltes al
voltant de la Terra.
Al
veure als majors, que l'atenció es concentrava en eixe moment davant
de l'aparell, cap al que també nosaltres, ens assentàvem atents.
Entre
els anys 1964 al 1973, els presentadors del telenotícies de les 9 de
la nit, que jo recorde, van ser, Jesús Álvarez, David Cubedo, Eduardo
Sancho, Ramón Sánchez Ocaña i Rosa Mª Mateo. Els del temps eren
Marino Medina i Eugenio Martín Rubio (alumne del Pare Arbona).
VIETNAM
La notícia recurrent, pesada i que produïa fartera era la guerra de Vietnam. Va ser pues, la notícia de la meua infància i adolescència, des dels 6 als 15 anys, cada dia, vaig veure la notícia de la guerra de Vietnam.
Els
bombardejos massius, l'ús d'agents químics, la crueltat retransmesa
pels mitjans de comunicació, van fer enormement impopular la política
d'EE.UU. Dins del propi país, l'oposició a la guerra es va estendre
entre la joventut lligant-se a moviments contra el sistema, com el
moviment "hippie".
Al
Gener de 1973, es firmá en Paris un acord de pau. I els EE.UU. van
abandonar el Vietnam derrotats, la qual cosa va suposar un trauma pels
58.000 soldats morts, 300.000 ferits, centenars de milers de soldats
amb addicció a les drogues i amb seriosos problemes d'adaptació a la
vida civil, EE.UU. va quedar, amb una generació desapareguda o
desequilibrada.
El 16 de març de 1968,
es va produir una de les mas vergonyoses accions que l'exercite
americà perpetra a Vietnam, la matança de My Lai, on sense cap mirament
van violar les dones i les xiquetes, van matar el bestiar i van
prende foc a les cases fins a deixar el poblat arrasat. Per a acabar,
van reunir els supervivents en una séquia, i allí van disparar fins a
matar tots els habitants de la zona (és a dir, ancians, dones i
xiquets). La xifra s'estima que va haver d'estar entre 347 i 504.
IRAQ
El dia 20 de març del 2003,
amb el nom “quasi” religiós de Nou Alba, dóna començament la guerra
d'Iraq. Abans, en tots els països del món es van realitzar
manifestacions multitudinàries en contra d'un arreglament bèl·lic. A
Espanya, les manifestacions multitudinàries, es van repetir en totes les
ciutats, constituint-se col·lectius contraris a la invasió. “NO A LA GUERRA”, va ser el crit unànime en Espanya.
En
el Congrés espanyol, el govern, sol·licita l'autoritzaven a la
intervenció espanyola en la guerra, basant-se en la falsedat. Especial
vergonya em causa l'actitud festiva i “cachonderil”
dels diputats del Partit Popular. Però el que em va omplir de
vergonya impotència i ràbia, a més de l'afirmació del president Aznar
sobre l'existència de les armes de destrucció massiva (mai trobades),
va ser la foto del trio de les Azores, amb la mà del president Bush
sobre el muscle del president Aznar, que pareix una foto de companys
de col·legi.
La principal justificació per a esta operació, va ser la falsa afirmació que Iraq posseïa i estava desenrotllant armes de destrucció massiva.
Van sostindre, d'una manera interessat i tendenciós, que Iraq
representava una imminent, urgent i immediata amenaça als Estats Units,
al seu poble i als seus aliats, així com als seus interessos, Després
de la invasió, el grup d'investigació a Iraq va arribar a la conclusió
que no hi havia cap, en el moment de la invasió.
Es
va insinuar que alguns es beneficiarien, tal com digue el germa de
Bush, o con al president esàñyol que va dir que sortiem del olvit de la
historia. El cas es que l´ultim motiu era el petroli i res mes.
La mentida costa 1.033.00 morts i 854.000 milions de dòlars, i la vergonya de la notícia dels abusos i tortures en Abu Ghraib I la Massacre d'Haditha.
Mi Lai reviscut, la guerra de Vietnam de la meua joventut adolescència, una altra vegada, Després de trenta anys.
Ara,
llig, veig, sent, que l'objectiu és Líbia. Ara Gadafi és el dimoni,
quan no fa molt, quan visitava un país, se li condicionaven terrenys
per a poder acampar el seu estrafolari campament. El que es fa amb
Teodoro Obiang, i no fa molt amb Hosni Mubarak, a qui es considerava
un bon aliat en el món àrab.
En fi, mantindre, a costa de l'explotació, la fam, misèria i mort de sers humans, a qualsevol
dictador que ens interesse mantindre en el seu lloc, sense
importar-nos, la repressió i l'explotació dels nacionals del sàtrapa de
torn. I si se li invadix, vexar als mateixos nacionals, pels
alliberadors, amb la repetició de Mi Lai, Abu Ghraib I Haditha.
Per això, març em porta la sensació d'olor de canó i carn cremada. M'ol a guerra.
Per a allunyar eixa olor, taral·le IMAGINE
Quants records, Quantes il.lusions i utopíes. ..El món està en guerra I no no més en març. Ó jala fora així... Imaginem que fora així....
ResponElimina