La informàtica és avui la base del funcionament en què es recolza l'espècie humana. Actualment qualsevol dada està emmagatzemada, es processa i es transmet en format digital. Aquesta informació i aquestes dades mouen el món i si falla alguna connexió per insignificant que sigui es crea una veritable tragèdia.
En general no coneixem fins a quin punt estem sota el seu control, però ho sentim especialment quan hem de tractar amb aquells estaments més propers, com és la banca.
Els bancs són sens dubte l'exemple més calent d'ús de dades, del poder de manipulació, i de com es gasta la informàtica.
Els més grans són els que més pateixen aquesta revolució.
De com és la nostra interacció Caixer Automatic-Client, intentaré recrear el pagament d'una factura en un caixer automàtic, i crec que qualsevol amic lector es veurà retratat. O així és com em sento jo.
El caixer de tota la vida, el de carn i os, està parapetat darrere de l'antic taulell ple de propostes d'alta rendibilitat, però curiosament no té cap client interessat.
En empènyer la porta, notem una lleugera resistència. Ja a la porta comencen actuar les diferents dificultats, estudiades per treure força al client. Seria una bona comparació, el banderiller en una correguda de bous. Amb les banderilles va traient força al bou. Així, si el client venia amb aires de soci, amic preferent, un ésser important o qualsevol altra cosa que en algun moment se li va fer creure, de portes endins, es van produint obstacles programats que ens baixen els fums, només som un número de vint xifres, IBAM, Codi Internacional de Compte Bancari.
Després d'observar un ordre estricte, temorosos, ens apropem al gran ull que sembla la pantalla del caixer.
Cap caixer no té el gran ull i les diferents funcions a l'alçada dels nostres ulls i mans. Si volem donar suport a la documentació, no hi ha lloc per col·locar-la. En alguna ocasió incat de genolls i amb els papers a terra he realitzat "l'operació".
Els titubejos posen nerviós el vell caixer de carn, que observa, parapetat al seu lloc, no mou ni una pestanya, però pensa i té ordres que:
- "Cal deixar-los que aprenguen".
- "No, a aquest cal donar-li "sopetes". Cal ajudar-lo quan es va fent tap.
- "Senyor, això és fàcil". Però cal posar-ho lleugerament en evidència per exemplaritzar els que esperen darrere.
Enfonsa el caixer de carn les tecles de les diferents opcions, sense que el pobre aprenent tinga temps de seguir-lo. Agafa la mà tremolosa, on l'infeliç sosté el document i l'acosta a un feix de llum blavosa:
- "Enquadra'l, el codi de barres, ràpid, o li donaran les dotze de la nit."
On heu de col·locar els diners a ingressar és una ranura amable i bella. Ens convida a deixar-ho, queda en bones mans.
Demanar diners al caixer és, de vegades, un acte de valentia, no sabem si ens sortirà amb un xiulet d'atenció o de manca de liquiditat. Qualsevol senyal sonor posa els cuers en mode d'atenció, i cadascú l'interpreta relacionat amb la seva pròpia situació. Alguns caixers tenen el lloc per on recollim els diners, que sembla la gola d'un tauró que mossegarà la nostra mà, o ens anem directe a electrocutar. Ens aventurem a introduir dos dits, per si de cas, i no sigui gaire la incapacitat que ens produirà.
Quan l'aparell detecta entrada de diners, ronca com a gatet satisfet i cruix per dins mentre explica i recompta els bitllets que has ingressat. Són els usurers que estan lluitant per les comissions, pels ingressos, per l'estalvi, per tenir 1000 euros, per manteniment de llibreta i perquè sí.
El caixer també ha deixat anar monedes, són la minúcia que ha quedat de l'atracament. El banc té l'assumpte ben estudiat. Té infinits recursos perquè després de la buidada de cartera que ens ha fet, estiguem contents i que el client "natzarè" se senta al costat del seu banc un benefactor del medi ambient, o pare adoptiu d'un nen/nena dels llogarets infantils.
- "Vol col·laborar en la recuperació del medi ambient?. No imprimiu el vostre justificant de l'operació, vegeu-ho en pantalla.".
I si penses una miqueta, després. En el moment no pots pensar, unes xafarderes estan deixant anar pestes, i les mirades són matadores.
Després, deia, ens adonem que qui està guanyant és el banc, fins i tot el paper del justificant els ho estalvia.
Recollim els papers del terra i sortim al carrer. Acabem d'escenificar la nostra situació de súbdits del banc.
De genolls i deixant-hi el fruit de la suor del nostre front. i
.jpg.webp)
