Fa uns dies, junt a un company d'estudis, recordàvem els anys en què realitzàvem els estudis de batxiller en l'antic seminari franciscà del carrer Escoto. L'edifici ara és propietat de l'Ajuntament i, encara que es va pretendre al seu dia, per mitjà d'una Escola Taller, rehabilitar-ho, han passat uns anys i uns polítics, i a hores d'ara no han finalitzat el projecte per al que es va adquirir el dit edifici.
Jo, veí dels franciscans, i a més, ex-seminarista, coneixia el convent i els annexos al mateix, així com, als distints pares i germans llecs que varen anar passant, fins a l'any 1977, que la meua vida ja va pedre cami cap a un altre rumb, el rumb propi d'un aprenent d'adult.
Al fer-me recordar un episodi en una classe de Llatí, em va vindre a la memòria que durant anys va viure en el convent un pare franciscà, la figura del qual es distingia des de lluny, era xicotet, un poc carregat d'esquena, amb ulleres quevedesques, amb una carpeta negra baix del braç i amb un caminar lent que produïa un so d'arrossegat de peus. Per descomptat, sempre vestia l'habit franciscà, mai ho vaig veure amb un altra vestidura. El seu caràcter era humil i retret, i es relacionava poc, encara que al seu pas el seu semblant era alegre i pròxim. Les salutacions eren recíproques i els més menuts s'acostaven a besar la seua mà. El besamà, era una costum que ja ni em recorde quan es va acabar, seria amb ell, seria a l'últim a que li les besariem. De fet, només recorde a tres, el pare Antoni, el Pare Arbona i el llec, fra Humil (el de les fontetes del Corpus).
Recorde que vaig ser, en alguna ocasió, el seu ajudant en alguna missa que deia en la partida de Pinos o Lleus. Inclús va oficiar una primera comunió, en la partida de Lleus, per a un fill de la família Mengual (Nieves), i en la que vaig ser el seu ajudant. Tinc molt viu en el meu record aquell dia. Ens varem traslladar amb el taxi del tio “Romero”, i varem assistir també el banquet posterior.
Des de la meua casa se li veia en la terrassa del convent, la que hi ha a la fatxada de la Placeta del Convent. Allí, hi havia una caseta de meteorologia. Ell estava una llarga estona trastejant, prenent mesures i dades, i mirant l'horitzó amb els seus prismàtics. Si el temps no era clar, feia fred o plovia, allí estava més estona encara.
Quan l'aigua potable arribá a Benissa, en 1968, a la Placeta del Convent van instal·lar una boca de reg en la base de la creu que presidix el recinte. Als pins que hi ha pel centre de la placeta, se'ls va fer una circumferència de bresques, on va plantar tot tipus de plantes. Ell, sense ajuda, amb les seues mans, cavava, abonava la terra, plantava les plantes i les regava dos vegades per setmana. Però no era eixe l'únic jardí del què s'ocupava, tènia en el pati del claustre una gran quantitat de tests, amb plantes i esqueixos, que després trasplantava en els cercles habilitats dels pins, sent admirat per la varietat i frescor de les plantes, i la seua gran sensibilitat i amor a la naturalesa.
Quan jo estava en segon de batxiller, l'assignatura que li corresponia fer-nos arribar al nostre enteniment era el Llatí, encara que nosaltres estàvem ficats ja, en altres coses que ens distreien roïnament. Encara que era una persona pacient i educada, alguna vegada li vaig veure perdre els nervis, érem un purgatori en vida per a tot el claustre de professors.
Citat en alguna ocasió en el Telediari de RTVE, per "l'home del temps”, el meteoròleg Eugenio Martin Rubio, que va ser alumne seu. Pot ser que alguns recorden que una vegada en el solar que ocupa el Col·legi Pare Melcior, es va parar un globus aerostàtic, estava pilotat pel meteoròleg, que expressament va vindre a Benissa, per a fer un vol de uns metres al seu antic professor.
Estic segur que molts recordaran al pare Eusebio Arbona Guitart (Pego, 1896 - Benissa, 1982). Mestre i meteoròleg. Va ser el creador del jardí botànic i de l'observatori meteorològic del Col·legi La Concepción de Ontinyent i també del de Benissa, S'encarregava de transmetre les dades de les estacions meteorològiques del convent i del seminari, al Servici Meteorològic de València. Encara hui, els pares franciscans seguixen la tradició de traslladar les dades registrades per la vella estació meteorològica del pare Arbona.
Durant els molts anys que va estar a Benissa, va ser una persona molt apreciada, i ací a Benissa va morir fa 29 anys, el 28 de febrer de 1982., tènia 85 anys d'edat, cuplia 69 de professió religiosa i 61 de sacerdoci.
Hui recorde ací el pare Arbona, ja que, junt amb el meu company d'estudis, hem repassat aquells dies feliços i, no serà l'únic, a què des d'esta columna vaig a fer-vos recordar.